Política

Escac i mat

El govern espanyol reclama als ajuntaments catalans 576 milions corresponents als diners que els va avançar el 2009

La major part els hauran de tornar les grans ciutats metropolitanes i les capitals del país

Les diputacions li deuen 266 milions i només 42 municipis rebran diners de l'Estat per liquidació positiva

Als centenars de milions d'euros que els ajuntaments catalans estan tornant a terminis a l'Estat espanyol amb relació a la liquidació dels impostos del 2008, se n'hi afegeixen ara 576 milions més relatius al 2009. Els responsables municipals tenen la sensació que el Ministeri d'Economia els ha fet una jugada d'escac i mat perquè els reclama ara uns diners que els va avançar i que corresponien als impostos i taxes que se suposava que havien de recaptar durant aquells dos exercicis. Els municipis van gastar-los en serveis i despesa corrent i, amb l'ensorrament econòmic, han recaptat molt menys del que preveia el ministeri.

La gran majoria d'aquells 576 milions de la liquidació del 2009 corresponen a la vintena de grans ciutats metropolitanes i capitals del país. Les diputacions també han de tornar a l'Estat 266 milions, que s'afegeixen als 623 que també la Generalitat haurà de tornar-li pel que fa a l'IVA i l'IRPF del 2009. Després de liquidats els impostos, el govern espanyol només haurà de tornar diners a 42 municipis catalans, la gran majoria petits pobles de Lleida, Girona i Tarragona. En aquest cas, però, les quantitats són menors i se situen entre els 37 euros que rebrà l'Ajuntament de Cabó (Alt Urgell) fins als 3.967 que ingressarà Vilaller (Alta Ribagorça) o els 7.226 que rebrà Perafort (Tarragonès). Ascó (Ribera d'Ebre) és el més beneficiat per la liquidació del ministeri pel que fa al 2009 tenint en compte que rebrà 35.957 euros. El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), considera “completament insostenible” la reclamació del ministeri. El representant municipalista reclama que es consensuï un sistema de finançament local adient tenint en compte que “no és just dir que els ajuntaments no han gestionat correctament quan són la resta d'administracions les que provoquen, en part, aquesta greu situació econòmica que farà que molts, probablement, hagin de tancar els seus pressupostos amb dèficit”. Bustos ja va afirmar recentment que “encara que es pagui a terminis, la quantitat global, que és fruit d'una manca de rigor en les previsions per part de l'Estat, posa els ajuntaments en una situació financera molt difícil”. És el mateix que pensen tots els responsables municipals consultats per aquest diari.

badalona

El regidor d'Hisenda, Ramon Riera (PP), atribueix el fet que la ciutat hagi de tornar encara més diners del 2009 que del 2008 a una previsió d'ingressos massa optimista, feta per “ingenus o ignorants”. El 2009, recorda, “va ser de gran recessió i ni de broma es podia pensar a recaptar tant”. Riera fa ironia en cas que l'Estat pretengui cobrar el deute d'un sol cop: “Si ho vol, ja es pot endur la ciutat”.

calella

L'alcaldessa Montserrat Candini (CiU) explica: “Érem conscients que l'Estat ens reclamaria els diners avançats del 2009, però la quantitat és prou important perquè condicioni les finances de l'Ajuntament. Haurem de ser encara més curosos amb la despesa perquè, a partir de l'any que ve i durant 5 anys, ens retindran cada any 169.714 euros anuals”.

cambrils

El regidor d'Hisenda, Ramon Llobet, admet que almenys l'Estat dóna facilitats temporals per retornar els diners, que en el seu cas sumen 1,4 milions d'euros. El problema és que aquesta quantitat s'afegeix al forat econòmic que arrossega el consistori, que supera els 40 milions.

Castellar del vallès

L'alcalde, Ignasi Giménez, considera injust haver de retornar diners a l'Estat però troba encara “més greu” les dificultats que deriven de les retallades de la Generalitat: “Les escoles bressol o de música són serveis de la Generalitat que ens vam comprometre a gestionar els ajuntaments perquè el govern català en garantia el finançament. Quan ara ens rebaixa de 1.800 a 1.600 euros la subvenció anual per plaça, està incomplint una cosa signada”.

cunit

L'alcaldessa Montserrat Carreras (CiU) confirma que l'Ajuntament ha sabut aquesta setmana que haurà de retornar a l'Estat prop de 650.000 euros corresponents a les transferències del 2009. “No hem parlat encara dels termes en què s'hauran de pagar aquests diners però, en la situació econòmica actual de l'Ajuntament, ara no podem fer-hi front”, reconeix Carreras. La màxima responsable de l'administració local considera que no és el millor moment perquè l'Estat faci efectives les reclamacions.

El vendrell

El regidor d'Hisenda, Joan Maria Diu (CiU), diu que l'Ajuntament encara espera el calendari amb què l'Estat voldrà que li retorni els 1,7 milions que li reclama. Actualment, ja gasta 30.000 euros mensuals corresponents a la reclamació de l'any 2008. Diu demana una moratòria d'un o dos anys per a aquesta nova reclamació del 2009 fins que s'aprovi i entri en vigor una nova llei de finançament municipal: “Ningú no discuteix que cal retornar aquests diners però també cal tenir en compte que va ser un error de l'Estat en fer les previsions”.

LLEIDA

L'alcaldessa accidental, Marta Camps (PSC), destaca que poc tenen a dir perquè el ministeri els comunica la devolució i descompta els diners en les aportacions anuals al municipi. “Tot i que podríem presentar-hi recurs no n'obtindríem resultats”, confessa, i afegeix que hauran de reajustar els comptes en funció de la reducció de l'aportació estatal, que cada any és d'uns 28 milions i ara es reduirà en 2,4 sumant els descomptes de les liquidacions de les dues anualitats.

diputació de lleida

El president de l'ens supramunicipal, Joan Reñé, qualifica de “pervers” que l'Estat espanyol reclami uns diners quan els ens municipals assumeixen competències que no els pertoquen i són més eficients en els serveis que presten als ciutadans. Reñé reclama, un cop més, un nou finançament local

pineda de mar

L'alcalde Xavier Amor (PSC) considera que serà un cop fort per a les finances municipals: “Ens cal més que mai una resposta conjunta de totes les administracions i una solució gestada i pactada en el si dels ens municipalistes”.

reus

L'alcalde Carles Pellicer (CiU) afirma que el retorn “complicarà encara més la situació de les finances municipals” i que aquest error de previsió del Ministeri d'Economia afecta sobretot els ajuntaments amb més població perquè són els que hauran d'afrontar un volum de diners més gran. El regidor d'Hisenda, Joaquim Enrech, explica que l'Estat descomptarà els diners directament de les transferències que fa als ajuntaments. En el cas de Reus, diu que l'Ajuntament no tindrà cap marge de maniobra i que el retorn d'1,8 milions anuals afectarà el pressupost del 2012 i dels anys següents.

Sant Llorenç savall

L'alcalde Ricard Torralba recorda que l'Ajuntament està pendent de rebre un milió de la Generalitat per compensar-li els diners que va avançar en l'escola bressol i el nou ajuntament. Torralba recorda que el pressupost del municipi supera de poc els dos milions.

tarragona

L'alcaldessa en funcions, Carme Crespo (PSC), explica que el govern ja preveia que hauria de retornar els diners i planeja fer-ho en un termini de cinc anys: “Ja tenim la reserva de dos milions per incloure-la al pressupost del 2012 com a primera anualitat”. Crespo confirma que aquesta quantitat ja s'ha tingut en compte a l'hora de planificar els ajustos pressupostaris.

tortosa

L'alcalde Ferran Bel (CiU) considera “inassumible” que Tortosa hagi de retornar 1,5 milions corresponents a la liquidació del 2009: “Aquell any, l'Estat va aportar 6 milions d'euros per despesa corrent a l'Ajuntament i ara se'ns reclama un 25%”. L'administració local, recorda, ja retorna 400.000 euros relatius al 2008. Bel reclama una moratòria o que el retorn sigui a quinze anys davant de la “complexa” situació econòmica dels ajuntaments.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L'alcaldessa accidental, Ramona Suriol (CiU), qualifica de nefasta la reclamació per carta del ministeri perquè l'Ajuntament encara deu 654.170 euros relatius al 2008: “Serà d'un gran impacte per als ajuntaments, que som els que patim més els efectes de la crisi i donem servei directe a la població. Encara sort que el nostre es troba en una situació financera sanejada”. D'altres consistoris de l'Alt Penedès han preferit no valorar una reclamació de la qual encara no han rebut la carta.

La reclamació del ministeri és absolutament insostenible
Manuel Bustos
President de la fMC
En la situació econòmica actual de l'Ajuntament, no podem fer-hi front
Montserrat Carreras
alcaldessa de cunit (CiU)
El retorn complicarà encara més l'estat de les finances municipals
Carles Pellicer
alcalde de reus (CiU)
Ens cal més que mai una resposta conjunta de totes les administracions
Xavier Amor
Alcalde de pineda de mar (PSC)
És necessària una moratòria o que el retorn es pugui fer a quinze anys
Ferran Bel
alcalde de tortosa (CiU)
La previsió d'ingressos que va fer l'Estat era d'ingenus o ignorants
Ramon Riera
Reg. d'hisenda de Badalona (PP)
Haurem de ser encara més curosos amb la despesa municipal
Montserrat Candini
alcaldessa de calella (Ciu)
Que reclamin diners als ajuntaments que fan coses que no els toquen és pervers
Joan Reñé
Pt. de la diputació de lleida (CiU)

Barcelona ja va alçar la veu el 2010

El 23 de juliol del 2010 tots els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona van aprovar una moció que instava el govern estatal a negociar una formula per alleugerir el deute fiscal de la ciutat. Un gest polític unànime que il·lustra la preocupació latent per la magnitud de la suma –fins a 304 milions d'euros– que ha de retornar el consistori per compensar les transferències de més que va rebre per avançat, només durant l'exercici 2009, en concepte de la seva participació en un cistell d'impostos estatals. Una quantitat més que respectable i que, per si no fos prou, s'ha d'afegir a la corresponent a l'any anterior –101 milions més– dels quals, però, ja s'ha començat a abonar una part al Ministeri d'Economia. Fonts municipals han explicat que ja han rebut la temuda carta on se'ls reclama aquest deute de 304 milions. A priori ja hi ha un acord en l'àmbit espanyol perquè els ajuntaments el puguin saldar en un termini de cinc anys. En aquest escenari, doncs, ara el que toca és que el consistori barceloní agafi la calculadora i faci números sobre quina serà la quantitat que ja haurà de retornar el 2012 i que, com a tal, haurà d'estar inclosa en el proper pressupost municipal. Uns comptes, els primers del nou alcalde Xavier Trias, que ja es dóna per fet que seran clarament recessius en matèria d'inversions, i als quals ara caldrà afegir aquest primer venciment en l'apartat de despeses. Com diu la dita plou sobre mullat, tot i que la salut financera del consistori –en termes com ara el deute viu– és prou sòlida si es compara amb la d'altres corporacions.

F.E.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.