Política

la CRÒNICA

I el PP aplaudeix el Carrasclet

Com sempre, el més interessant de l'acte va ser l'emoció dels guardonats

El saló de plens de l'Ajuntament de Reus va ser l'escenari dimecres de l'acte de lliurament dels guardons de la ciutat, uns premis que es decideixen al voltant de la festa major de Sant Pere i es lliuren al voltant de la de Misericòrdia. La gran novetat d'enguany, és clar, va ser que l'acte el va dirigir el nou govern municipal (CiU-PP), tot i que es va decidir a l'anterior (PSC-ERC-ICV) i per això alguns dels premiats van fer un doble agraïment en els seus discursos, moltes gràcies als d'abans i moltes gràcies als d'ara. L'acte va respectar escrupolosament el protocol que sempre s'ha seguit en el lliurament, cosa que vol dir que al nou govern ja li està bé, o que no ha tingut temps de canviar-lo o si ho ha volgut, no sap quines són les diferències entre un protocol “de tripartit” d'un “de bipartit”. Per tant, acte senzill, sense pretensions, on com sempre el més interessant va ser contemplar l'emoció dels guardonats. Enguany, i com ja és tendència des de fa temps, s'han donat un grapat de mencions municipals a entitats que fan anys (25 del gegant Carrasclet i dels Amics del Cavall, 50 de la colla sardanista Rosa de Reus, 150 dels bombers, cent dels forners i 700 de la Llotja) i persones que treballen pel poble (Francesc Macaya a títol pòstum, Francesc Palacín i Anton Roquer); medalles a personalitats destacades (Josep Murgades); i enguany també un fill il·lustre, aquest cop a l'escultor Modest Gené (també a títol pòstum). Dels parlaments de tots els premiats, la cronista es queda, és clar, amb el de Pep Murgades, que va citar un vers del Poema inacabat de Gabriel Ferrater, aquell en què el poeta, després de qualificar Reus de “poble cínic”, li dedica un crit d'enyorança: “Tenint-lo lluny, el dic magnífic”. Murgades no ha treballat mai a Reus i a fora vila sempre ha trobat algun compatrici amb el qual ha coincidit en una cosa per damunt d'altres diferències: la pertinença a Reus. I des de la distància de l'emigrant o de l'exiliat, la pàtria sempre és magnífica. Des de dintre, un cau de raons. En fi. De la resta de parlaments dels guardonats, la cronista va estar molt pendent del que pogués dir Màrius Nogués, un dels impulsors del gegant Carrasclet. Tenint els regidors del PP a la vora, es pensava que Nogués llençaria alguna andanada per provocar-los. Al capdavall, Joan Barceló va ser un lluitador antiborbònic, potser monolingüe i defensor de les llibertats nacionals de Catalunya. Nogués, que estava bastant emocionat, va deixar entreveure alguna cosa de tot això però no es devia entendre prou bé perquè els regidors del PP li van dedicar contents i alegrets els aplaudiments que van escatimar, el passat 11 de setembre i en el mateix escenari, a Joaquim Mallafrè en el seu parlament de la Diada. Regidors del PP: el Carrasclet va ser un independentista radical. No l'aplaudeixin més, que faran ballar l'ull de la cronista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més d’un centenar de persones protesten davant la seu d’ERC per exigir una entesa independentista

Barcelona

Johnson, sobre la demanda d’un referèndum a Escòcia: “La prioritat és sortir de la covid i reconstruir millor junts”

Brussel·les

El PSC reivindica Illa com l’alternativa per evitar eleccions

Barcelona

ERC i comuns engeguen la negociació amb cinc eixos programàtics

barcelona

El TSJ canari tomba el toc de queda i el tancament perimetral que volia el govern autonòmic

Santa Cruz De Tenerife

Sánchez assegura que esgotarà la legislatura: “Queden 32 mesos per a les generals”

Madrid

La fiscalia de Madrid presenta una querella contra Rocío Monasterio per falsedat documental

Madrid

Lluís Llach nega que el Consell per la República vulgui tutelar Aragonès: “Em sembla espantós”

barcelona

La CUP emplaça l’independentisme “a mirar cap a Escòcia” i a no centrar-se en la taula de diàleg

barcelona