Les europees sacsegen Holanda

Els antimusulmans i antieuropeistes del PVV se situen com a segona força

L'avanç de Wilders, segons el qual Holanda «s'ha despertat» en aquestes europees, desbanca els dos principals partits en la coalició de govern, els democratacristians del CDA i els laboristes del PvdA. Encara que els democratacristians es mantenen com la força més votada, han passat de 7 a 5 escons, mentre que els laboristes han estat els grans derrotats i perden 4 escons dels 7 que tenien. El tercer partit de la coalició de govern, els calvinistes del CU (que es presenten a les europees amb un altre partit cristià, el SGP) és l'únic pilar de l'actual executiu que no se'n ressent, ja que manté els 2 escons que ja tenia i fins i tot incrementa lleugerament el percentatge de vot.

També han guanyat escons dos partits clarament proeuropeus –els liberals de D66 i els verds de Groen Links–, que se situen en el pol ideològic oposat a Wilders tant en temes europeus com respecte a l'islam. Gràcies a una campanya directament centrada en el «sí» a la UE, els liberals d'esquerra passen d'1 a 3 escons, i igualen els verds, que guanyen un seient. La premsa holandesa va assegurar ahir que els votants han reaccionat positivament a discursos polaritzats, amb missatges clars a favor o en contra d'Europa i han fugit d'actituds matisades com les que han defensat democratacristians, laboristes i liberals de dreta durant la campanya.

Diversos experts també han assegurat a la premsa que aquests partits es decantaran cap a les veus crítiques respecte a Europa, per la qual cosa la victòria de Wilders significarà un increment de l'euroescepticisme a Holanda. La gran incògnita ara és conèixer les aliances que es formaran a Europa i sobretot si Wilders seguirà el seu increïble ascens en les legislatives estatals, previstes pel 2011. La posició del partit de Wilders en el Parlament Europeu és encara incerta, perquè en principi no s'adscriuria a cap de les principals fraccions que el componen: populars, liberals, socialistes i verds.

Txecs i irlandesos

Els col·legis electorals pels comicis europeus a la República Txeca es van obrir ahir a les dues de la tarda, hora catalana, i es van tancar a les deu de la nit. Avui es reobriran a les vuit del matí i es tancaran a les tres de la tarda. Vuit milions de txecs estan convocats a les urnes per escollir els seus 22 representants. S'espera una baixa participació, al voltant del 30%, tot i que la República Txeca presideix aquest semestre la Unió Europea. No es farà cap enquesta a peu d'urna i el resultat final es donarà a conèixer diumenge a la nit, juntament amb la majoria de països comunitaris. Tot indica que la victòria serà per al conservador Partit Democràtic Ciutadà (ODS), seguit del Partit Socialdemòcrata (CSSD).

A Irlanda, l'índex de participació podria superar el 60%. Els col·legis irlandesos van obrir ahir a les vuit del matí, hora catalana, per escollir 12 eurodiputats i van tancar a les onze de la nit. El recompte començarà avui però els resultats finals no s'anunciaran fins diumenge. A part de les eleccions europees, els irlandesos van renovar ahir 114 governs locals i van cobrir dos escons que havien quedat vacants del seu parlament estatal per defunció dels titulars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona