L'Aran proposa un nou encaix

Els partits de la vall consensuen una nova Llei d'Aran que estableix una relació bilateral amb Catalunya, noves competències i un finançament específic per a la vall. També descarten integrar-se en cap vegueria.

Unitat d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa i el Partit Renovador d'Arties-Garòs (PRAG) han consensuat el text d'un nou projecte de llei de règim especial d'Aran: un nou «estatut» per a la vall que ara s'haurà de presentar a la conselleria de Governació, la qual, si l'accepta, l'haurà de presentar al Parlament perquè sigui aprovada.

La proposta reconeix l'Aran com a realitat nacional i fixa un finançament propi. A més, preveu que la vall es mantingui fora de les futures vegueries catalanes i que mantingui una relació bilateral amb la Generalitat a través d'una comissió mixta que s'haurà de crear.

En el preàmbul del text consensuat entre els tres partits aranesos la Val d'Aran es reconeix com a «realitat nacional amb entitat pròpia dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles». Un reconeixement que difícilment tindrà oposició al Parlament, ja que la cambra catalana ja va introduir una referència similar sobre la Val d'Aran a l'Estatut del 2006.

«No» a la vegueria

Més discussió presentaran les altres dues novetats que els partits aranesos volen introduir a la Llei d'Aran: un nou finançament, i una relació bilateral amb la Generalitat que inclou, entre d'altres, que la Val d'Aran en cap cas es pot integrar en cap vegueria ni formar part de cap divisió territorial que no sigui ella mateixa.

Això últim topa amb els plans del govern de la Generalitat, que de moment preveu integrar la vall dins de la futura vegueria de les comarques del Pirineu. La llei territorial encara està als despatxos, però el govern català ja ha començat a introduir alguns canvis administratius en aquesta direcció. I, al Pirineu, el govern ha creat ja una delegació territorial de l'Alt Pirineu i Aran, amb seu a Tremp (Pallars Jussà). Aquest serà un dels temes a negociar, tot i que la proposta dels partits aranesos incorpora també una petita referència d'excepcionalitat en cas d'haver de gestionar serveis mancomunats en altres territoris, que segons algunes fonts pròximes a l'acord podria ser la clau on intentar conciliar la voluntat aranesa de mantenir-se com un territori amb estructura pròpia i la voluntat catalana d'ordenar el territori amb entitats territorials més amples. La Val d'Aran té actualment 10.000 habitants.

Diners i competències

La proposta aranesa també inclou un blindatge de competències: s'enumeren una a una totes les que ja estan transferides, i se n'afegeixen d'altres que encara no ho són i que s'hauran de negociar amb la Generalitat. Entre aquestes últimes, les d'equipaments culturals i també en matèria de gestió i sancions mediambientals i urbanístiques. En aquest punt, Convergència Democràtica Aranesa ha introduït una clàusula pròpia amb la possibilitat que, fins i tot, el Conselh Generau assumeixi en exclusiva l'ordenació territorial que ara supervisa la comissió territorial d'Urbanisme de la Generalitat.

Aquest blindatge de competències fa que la Llei d'Aran passi dels 25 articles que té la vigent, de l'any 1990, als 70 que inclou la proposta dels partits aranesos.

El text també inclou un finançament propi per a la Val d'Aran: és a dir, que cada any els pressupostos de la Generalitat incloguin una partida destinada al Conselh Generau, en lloc del sistema actual, en què es troba integrat a les aportacions a les entitats locals de Governació.

Dinou anys després

Els tres partits que han consensuat la proposta són els únics presents al Conselh Generau d'Aran. Unitat d'Aran (UA), partit associat al PSC, és qui té actualment més representats i governa el Conselh. La presidència recau en el Síndic, Francés Boya (UA), el qual també és actualment diputat al Parlament dintre del grup del PSC. Convergència Democràtica Aranesa (CDA), associat a CDC, és el segon partit de la vall i govern alguns dels municipis més importants.

La Val d'Aran té actualment uns 10.000 habitants. S'hi parla l'aranès, que és la denominació de la llengua occitana a la vall. La Llei d'Aran i l'Estatut la reconeixen com a llengua oficial.També la llengua vehicular de l'ensenyament. La vall es va incorporar a la corona catalanoaragonesa per un acord de 1175. El 1313 les famílies de la vall van votar continuar dins del Principat després que Jaume II prometés respectar-ne les institucions, que van ser abolides per l'Estat el 1834 i recuperades amb l'Estatut de 1979 i la Llei d'Aran que les desenvolupava, aprovada el 1990. Ara, 19 anys després, els aranesos la volen reformar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol

Personalitats de la cultura defensen “la legitimitat democràtica”

Barcelona
Guerra a Gaza

Optimisme al Caire amb l’última proposta de treva

Barcelona

Paneque diu que en educació la prioritat és eliminar els barracons

girona

Cañigueral (ERC):”Som el partit més represaliat de la història"

santa coloma de farners

El PP exigirà control de fronteres i fre a la immigració il·legal

girona
política

Illa acusa ERC i Junts de governar “d’esquena als ajuntaments”

barcelona
Estats Units

Biden fa broma amb l’edat: “Sóc un adult competint contra un nen de 6 anys”

Barcelona
política

Crida dels comuns a frenar la dreta com a les generals del juliol passat

l’hospitalet del llobregat
política

Puigdemont avisa que la “divisió” de l’independentisme “ajudarà Illa a ser president”

barcelona