Sánchez-Camacho té un pla
PROCÉS · Un PP català rejovenit culmina la renovació i es marca l'objectiu dels 25 diputats per ser la segona força al Parlament territori · Centra l'estratègia a fer arrels a l'àrea metropolitana i créixer a l'interior
A partir del setembre denunciarà els “tòpics nacionalistes”
“Ens fiscalitza molt però predica amb l'exemple”, lloen de la líder
Amb la llosa sobrevinguda de les impopulars retallades i augments estivals d'impostos que ha aprovat Rajoy, el PP ha iniciat l'enèsim assalt per mirar d'esdevenir “el referent del centredreta polític català”. Completada ja al juliol, sense canvis significatius ni cap fissura interna, la renovació dels òrgans provincials, comarcals i locals, i els de Noves Generacions (NG) –després que Alícia Sánchez-Camacho fos reelegida mestressa absoluta en el congrés del 5 i 6 de maig a Barcelona–, el partit ha començat la seva particular cursa de fons per desbancar el PSC com a segona força en les properes eleccions al Parlament, el principal objectiu que s'ha fixat. Tot i que amb la boca petita, i malgrat les enquestes que en mostren un estancament o fins i tot un lleuger retrocés, el PP, ara amb 18 diputats, es proposa pujar fins a una xifra propera als 25, a costa de prendre votants tradicionals del PSOE a Catalunya, però també d'ocupar l'espai que CiU creu que deixarà en la “deriva independentista” de CDC. “Volem demostrar que això va seriosament”, ha desafiat la presidenta.
Per fer-ho, d'entrada, Camacho s'ha envoltat d'un equip rejovenit en què, a més del valorat i reelegit president de NG, José Antonio Coto, destaca l'emergent presència com a vicesecretaris de la vicepresidenta tercera del Congrés, Dolors Montserrat –que, amb Jordi Cornet i Enric Millo, formen el nucli dur de decisió–, l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, i la responsable de relacions institucionals de NG, Andrea Levy, que també acaba de ser triada vicepresidenta de les joventuts europees. “Això demostra que el PP està viu i es regenera, perquè si no, sempre veus els mateixos polítics, i així es dóna l'oportunitat d'incorporar gent nova”, reflexiona Levy, flamant responsable d'estudis i programes del partit a Catalunya. “Hem superat els límits de la visibilitat i hem trencat el nostre sostre de vidre; no som cap sucursal del PP nacional sinó una força catalana amb idees i projectes propis”, vindica.
La feina de Levy, precisament, és anar recollint i treballant idees i propostes que acabaran conformant els futurs programes electorals, per la qual cosa cada dilluns –això sí, a l'agost fan vacances– ha de rendir comptes en la reunió directiva que Camacho ha batejat com a maitines, en què es va ordint i controlant l'estratègia del dia a dia. “Li agrada proposar-se i aconseguir coses, sempre porta les piles posades i ens fiscalitza molt la feina, però és la primera a predicar amb l'exemple”, destaca Levy de la seva cap. I la valoració no és gratuïta: Sánchez-Camacho està obsessionada que el PP té l'“assignatura pendent” de créixer, i ho vol fer a còpia de “treball permanent” i disciplina –“per alguna cosa és filla de guàrdia civil”, recordava en un acte recent un dels seus padrins, l'ara ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz–, a la recerca de bosses de vots en terrenys fins ara poc explorats.
Millorar la implantació
Amb aquest fi, l'endemà del congrés ja encarregava a Millo un pla de relacions sectorials per “enfortir ponts amb els sectors més dinàmics de la societat”. Per exemple, amb els farmacèutics, amb qui ja ha estat en contacte per explicar la posada en marxa tant de l'euro sanitari català com del copagament estatal. A Montserrat i Reyes, entretant, els encarregava la tasca més ambiciosa: estendre els tentacles a tot el territori, amb el desplegament d'un pla per consolidar-se sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona –ara que ja hi tenen un peu amb les alcaldies a Badalona o a Castelldefels, Sánchez-Camacho diu que vol “convertir el cinturó roig en cinturó blau”– però que també permeti guanyar pes a l'interior, un territori històricament hostil a la seva ideologia.
“Ens preocupa la implantació a Catalunya: hem d'arribar a tots els racons, no volem que hi hagi ni un sol lloc on no hi hagi la veu del PP”, sintetitzava, en una visita al juny a Barcelona, el vicesecretari general d'organització estatal, Carlos Floriano, que donava suport així a l'estratègia. En aquest marc, doncs, cal situar les excursions setmanals que, des que va ser reelegida, s'ha imposat la presidenta, sobretot els divendres: Cornellà, l'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola, Vic... Excursions que li han de servir per anar trepitjant país, explicar el seu projecte, reforçar la presència mediàtica al territori i mirar de guanyar afiliats –cosa que el PP assegura que ja està fent, sobretot entre el sector juvenil–, amb vista a refer comitès locals i poder presentar més candidatures a les properes eleccions municipals. Candidatures de debò, i no pas fantasmes –ha presentat sovint noms de militants desconeguts de tot l'Estat en municipis petits per engruixir el nombre de llistes–, una pràctica fins ara molt habitual.
Contra el nacionalisme
No sols amb campanyes territorials i sectorials, però, vol créixer el PP, que n'ha assajat una altra en els últims mesos, més subtil, per començar a posar la por al cos sobre els suposats “perills” de les creixents aspiracions independentistes del país, i per posar en evidència l'acció de govern de CiU arran del seu enfrontament amb el de l'Estat, de qui ha explicat i defensat la tasca.
Ha estat tan sols una prèvia, però, de l'ofensiva que prepara el partit entre el setembre i l'octubre contra els “tòpics del nacionalisme” i per desmentir les “mitges veritats” al voltant dels populars. “Tenim una forma d'entendre Catalunya que aposta per l'autogovern mantenint els llaços amb Espanya”, defensa Levy, que reflexiona: “No entrarem en la manera de fer de CiU, que sempre dóna totes les culpes a Madrid; la Generalitat té un gran pressupost, i la gent té dret a saber que també s'han fet moltes coses malament aquí.” Coses com ara, sosté, les subvencions “ideològiques”, les criticades delegacions a l'exterior o els peatges de la Generalitat, tot i que el principal ase dels cops serà un altre: la demanda del concert econòmic. Una demanda que es basa en raons com ara un dèficit fiscal que el PP minimitzarà i compararà amb el que –manllevant un argument que Ciutadans ja ha usat sovint últimament– ja hi ha ara mateix, segons ells, dins de Catalunya, on la demarcació de Barcelona ingressa més del que rep... El PP ha passat definitivament a l'atac.
Nou repartiment de funcions
Amb vista a l'objectiu de l'expansió territorial, el PP espera que també hi ajudi la renovació que ha fet, sense oposició, dels quatre dirigents provincials, en els congressos del 16 i 17 de juny: Toni Bosch a Barcelona, Enric Millo a Girona, Dolors López a Lleida i Alejandro Fernández a Tarragona. Un Fernández, per cert, que ha fet un pas enrere –ha abandonat la vicesecretaria d'acció política– per centrar-se en la feina de diputat a Madrid i l'assalt que vol fer a l'alcaldia de Tarragona el 2015.
I és que la racionalització d'esforços és una altra de les altres grans premisses que han centrat la renovació, que també ha deixat fora de la direcció altres noms rellevants com ara el sotsportaveu parlamentari Santi Rodríguez, perquè es pugui centrar a dirigir el grup, ja que Millo, tot i seguir com a portaveu, hi pot prestar ara menys atenció per la seva major responsabilitat orgànica. En el procés, de fet, no s'ha volgut deixar ningú fora, i fins i tot l'expresident Daniel Sirera, que semblava totalment defenestrat, ha estat repescat per ocupar un seient al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).
