Urkullu sura en l'independentisme

Les primeres eleccions basques sense el llast d'ETA es van convertir en un huracà sobiranista en què el PNB i EH Bildu es van disputar l'hegemonia frec a frec en un Parlament basc on sumaran el 66% dels seients. En el debut com a candidat, el líder del PNB, Iñigo Urkullu, va contenir l'onada abertzale d'EH Bildu, la coalició que aglutina l'esquerra abertzale, EA i Alternatiba, i es va imposar per sis escons (27 a 21), una diferència que li obre de bat a bat la porta de la lehendakaritza. Com a primera força destacada, a Urkullu ara li pertoca explorar el camí per ser investit lehendakari atrapat en un dilema: el 40% dels simpatitzants del PNB volen una aliança amb Bildu, mentre que un 35% aposten per ressuscitar la transversalitat dels anys noranta amb el PSE.

En un dia gris i plujós –no és noticiable perquè dels deu cops en què els bascos han acudit a votar en unes autonòmiques des de la democràcia ha plogut en set–, la participació va ser del 65%. A l'hora de dipositar el vot, l'encara lehendakari, Patxi López, es va veure atrapat en una fotografia del passat, quan al seu col·legi electoral de Bilbao va ser encerclat per un grup de familiars de presos d'ETA que exhibien la seva bandera del lema Euskal presoak etxera. L'intercanvi d'empentes amb els guardaespatlles de López era precisament el tipus de postal que Laura Mintegi, candidata d'EH Bildu, ha lluitat per evitar fent una campanya blanca i sense estridències dels sectors més durs.

En les autonòmiques del 2009, sense marca abertzale per culpa de les il·legalitzacions i amb Juan José Ibarretxe liderant una opa al sector independentista, el PNB va obtenir 399.600 vots. Ahir, amb Urkullu centrat en la sortida de la crisi i esquiu a festejar obertament el vot independentista, el PNB gairebé va calcar el resultat: 383.600 vots.

Erigit en primera força a Biscaia i Àlaba, el PNB va lliurar un frec a frec amb EH Bildu a Guipúscoa, on la llista abertzale s'ha imposat per només 480 vots, en un empat a 9 escons. A les deu del vespre, en una compareixença a Sabin Etxea entre crits d'Independentzia i ari, ari, ari Urkullu lehendakari i el càntic del Gora ta gora, Urkullu es va congratular del triomf en les primeres eleccions sense ETA i amb la veu abertzale representada i va prometre liderar “acords amplis i estables”. Com que la majoria està en 38 escons, necessitarà com a mínim el vot d'un grup –EH Bildu o PSE– o una cadena d'abstencions massives per ser investit lehendakari. “Aquest país no es construirà els uns contra els altres ni des de la separació, sinó entre tots i des de la unió”, avisa.

Sota el guiatge de la professora universitària Mintegi, l'esquerra abertzale desfà la il·legalització i irromp com a segona força –no ho era des del 1980, amb HB (11)–, i amb 21 escons desborda el que fins ara era el seu sostre històric (14) amb Euskal Herritarrok i en plena treva de Lizarra. En una mostra que el seu món no és insensible a l'acció d'ETA, el 2001 va baixar fins als 7 escons després del retorn als assassinats. Ara, en pau, els triplica. Els seus 277.000 vots es queden, però, per sota dels 285.290 obtinguts per Amaiur a les generals del 2011.

L'encara lehendakari López, que durant tres anys i mig ha governat amb el PP en una cambra adulterada pel vet a sigles abertzales, va encaixar un daltabaix perdent un terç dels vots (100.000 menys) i caient a la tercera posició (de 24 a 16 escons). Amb tercer lloc. Assumint la derrota, López prometia “més governs socialistes en el futur”, però no va dir res del seu futur. A l'hora d'oferir-se com a aliat del PNB, el PSE té el llast de
la furibunda enemistat entre Urkullu i López.

Si UPD reté el seu únic escó, el PP, que amb Antonio Basagoiti ho fiava tot al debat català per avivar la por de l'independentisme, cau de 14 a 10 escons i esdevé irrellevant. Als aliats PSE i PP –de sumar 38 escons cauen a 26–, el retorn abertzale els recorda que són –i eren– minoria.