Debats a l'‘ala oest' de TV3

M'ho imaginava més de pel·lícula. A l'estil de Los idus de marzo, la pel·lícula de George Clooney sobre les interioritats d'una campanya en les eleccions americanes. O, com a mínim, a l'estil, més dels anys noranta, dels assessors del president dels Estats Units a l'ala oest de la Casa Blanca. M'imaginava un Ramon Pellicer a l'estil de Will McAvoy, l'incisiu periodista de la sèrie The Newsroom que posa tothom contra les cordes. M'imaginava caps de campanya preparant estratègies impossibles de predir el contrincant, cuinant rèpliques i contrarèpliques, analitzant tots els colors de corbata i camisa fins a l'últim detall, corrent pels passadissos de TV3 amunt i avall... I la veritat és que tot va ser molt més català, més mediterrani, més d'aquí.

La cadena pública catalana havia anunciat un debat amb ritme, tensió, certa espectacularitat i un estil molt dels Estats Units. Els set candidats respondrien drets, com fan els de les primàries de demòcrates i republicans. No sóc expert en eleccions americanes. Així que se'm va acudir trucar a mig debat al periodista Jordi Pérez Colomé, autor del bloc Obamaworld i que tot just acaba de tornar de les eleccions als USA. S'assemblen o no? Vet aquí la resposta: “No. Ho han intentat, però no. La gran diferència és que el periodista no té cap paper. El moderador no participa amb preguntes incisives o traslladant preguntes dels ciutadans per Twitter o Youtube. I els candidats parlen sols, sense tanta interacció com allà.”

Una segona diferència amb els americans va ser l'arribada dels candidats. Desordenada, per lliure, desigual: bé, típic català. La primera a arribar va ser Alícia Sánchez-Camacho, la candidata del tercer partit. Després, com en un anunci de cervesa mediterrània, arribaven en una motocicleta Alfons López Tena i, conduint, Uriel Bertran. Minuts més tard, entraven caminant Albert Rivera i el seu equip, i Oriol Junqueras i el seu equip. L'entrada del PSC va ser molt simbòlica: Pere Navarro, pràcticament sol, i amb el seu equip –Collboni, Sabaté, Martínez-Sampere i Antoni Balmon– arribant abans o després pel seu compte.

La tercera diferència amb els americans és que a tots els candidats els rebia una protesta dels treballadors de la pròpia cadena que oferia el debat. Una pancarta, “Tots som TV3”. Rauxa, protesta, crítica. També molt català.