Nova evasiva de Rajoy
El president espanyol proposa ajornar el debat sobre Catalunya i la Constitució per centrar-se en la crisi i els reptes de la UE
El president espanyol recela de la proposta federal del PSOE
El líder del PP va trigar quasi dues hores a parlar de Catalunya
La intervenció de Mariano Rajoy en la cloenda de la 29a Trobada del Cercle d'Economia no va aportar excessives novetats al debat sobre el futur de Catalunya. Si de cas, va evidenciar la cada cop més notable habilitat del president espanyol per fugir d'estudi quan el tema que se li planteja li resulta especialment espinós. Ahir va tornar a quedar clar que el cas català, que el president del Cercle, Josep Piqué, va posar al damunt de la taula, i que havia centrat bona part de les intervencions d'Artur Mas i Alfredo Pérez Rubalcaba dijous i divendres en el mateix fòrum, no és dels preferits pel líder del PP. Rajoy, que va iniciar la seva elocució a la una del migdia, no va arribar a la qüestió catalana fins a tres quarts de dues. I quan ho va fer, a preguntes dels assistents, va ser per subratllar les dificultats que planteja una reforma constitucional i la necessitat de mantenir la unitat de l'Estat en un moment clau per a Europa. El president popular, que un cop més va declarar-se “gallec però espanyol”, va llançar un avís a sobiranistes i socialistes, als quals va posar en un mateix sac: “Necessitem ser grans per ser forts; a Europa els estats petits no compten.”
Va ser el punt final a una intervenció que havia començat amb grans expectatives per als que havien anat a escoltar la visió del líder del PP sobre el debat territorial. Ell mateix es va encarregar d'alimentar-les just abans de començar a llegir el discurs de 22 folis que va ocupar bona part de la seva compareixença. “Quan acabi, m'agradaria referir-me a tot això que has comentat”, va dir a Josep Piqué, que en la presentació de la jornada havia demanat “seny” i “altesa de mires” per afrontar el procés iniciat a Catalunya.
Quan va ser l'hora i no li va quedar més remei, Rajoy es va mostrar disposat a parlar del conflicte “d'aquí”, com el va batejar ell mateix entre els murmuris dels assistents, algun dels quals no es va estar de comentar soto vocce el fet que el cap de l'executiu evités referir-se explícitament a Catalunya en la seva llarga elocució.
Diàleg amb condicions
Sense cap interès a dissociar cap debat de la lluita contra la crisi, i sense donar pistes sobre el percentatge o les característiques del límit de dèficit que el govern de l'Estat plantejarà a l'estiu a les comunitats autònomes, el líder popular va intentar exhibir el seu posat més dialogant i es va mostrar obert a parlar de tot, fins i tot de la reforma constitucional que ara planteja el PSOE, i que fins i tot l'exministre Piqué va qualificar ahir de necessària “per donar veu a les generacions que no van poder votar” la Carta Magna. Per fer-ho, el cap de l'executiu, que va recordar les dues reformes introduïdes en el text actual –per reconèixer el dret a vot dels estrangers en les municipals, i més recentment per garantir l'estabilitat pressupostària– va posar tres condicions: “un objectiu clar, un consens ampli per assolir-lo i un moment adequat”, que, sota el seu punt de vista, no és ara. Tres premisses ja per si mateix complicades, a les quals s'afegeix la nul·la disposició del PP a variar el model actual d'Estat. tal com va reconèixer el mateix Rajoy. “La posició del meu partit és clara: el model actual es pot perfeccionar, però és el que és”, va resumir, abans d'expressar els seus recels sobre la proposta federal que planteja el PSOE. “De quina mena de federalisme parlen? Perquè a Alemanya, el model és menys descentralitzat”. “Tenim moltes coses que ens uneixen: la història, les relacions personals i el fet d'haver compartit la millor etapa d'Espanya”, va concloure. Per un cop, el discurs del cap de l'executiu va coincidir amb el de l'expresidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que des de la capital de l'Estat va advertir els sobiranistes de les “tremendes conseqüències afectives i vitals” d'una eventual separació d'Espanya.
Rebut amb protestes
La intervenció de Mariano Rajoy, que els periodistes van poder seguir en directe i no només a través d'una pantalla com havia estat habitual en les últimes ocasions, va estar precedida de la protesta d'una cinquantena de manifestants de la CGT i de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques que, exhibint senyeres, van cridar consignes contra el capitalisme i les retallades.
Gest de suport a Llanos de Luna
Mariano Rajoy va aprofitar la seva visita a Sitges per donar suport a la sotsdelegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, que en els últims temps ha estat objecte de fortes crítiques, tant per la seva ofensiva contra el sobiranisme com per la distinció que va lliurar el mes passat a un membre de la División Azul en un acte celebrat a la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Ahir, Llanos de Luna no es va moure del costat del cap de l'executiu, i fins i tot va robar protagonisme a la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho.
Entre les personalitats que van seguir la intervenció de Mariano Rajoy a Sitges cal destacar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu.
