Política
JOFRE BARDAGÍ (GLAUCS)
ACTUARÀ EN EL CONCERT CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT I AMB DIGNITAT PERQUÈ ESTÀ “MOLT CONVENÇUT”
“Som un poble i hem de decidir el nostre futur”
“El procés d'autodeterminació està molt més madur ara que fa deu anys i és un camí que trobo molt maco”
“Sóc més partidari de treure fronteres que de posar-ne, però ha arribat un moment en què ningú no ens ha de dir el que hem de fer”
“A Girona cantarem temes del nou disc que gravarem a la tardor”
Jofre Bardagí és un dels músics més complets del pop català, com ho ha demostrat amb Glaucs i també en solitari. El febrer passat, Glaucs va oferir a La Mirona de Salt el seu primer concert després d'una dècada d'absència dels escenaris. El grup actuarà el 3 d'agost en el concert Catalunya
vol viure en llibertat i amb dignitat.
Glaucs ha tornat. Una dècada després del seu comiat dels escenaris, la banda de Jofre Bardagí torna a estar activa i en bona forma, fins i tot amb la perspectiva d'un nou disc que gravaran a la tardor. Àngel Valentí (bateria), Eduard Font (guitarra) i José Luis Vadillo (baix) tornen a acompanyar Bardagí en aquesta nova etapa, que coincideix amb un moment històric per a Catalunya del qual Glaucs també volen participar. Per això Bardagí va actuar en el Concert per la Llibertat del Camp Nou i Glaucs seran el 20 de juliol al Llibercat de Manlleu i el 3 d'agost al concert Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat, que El Punt Avui ha organitzat a la Devesa de Girona.
Com està anant el retorn als escenaris de Glaucs?
Els temps són els que són i els concerts van força bé, amb més o menys gent segons la nit, però estic molt satisfet de com funciona la formació de quartet. Curiosament, hem guanyat en contundència amb un component menys. I també estic molt content de les noves cançons: en tenim vuit d'acabades i n'hi ha tres que són grans temes, primers singles potencials. Alguns ja els he tocat en solitari, per provar-los una mica, en actuacions com les que estic fent tots els dimarts de juliol i agost al River Cafè de Girona.
Quan sortirà el nou disc?
El disc el gravarem entre l'octubre i el novembre, perquè surti pel febrer de l'any vinent. Ja no tenim vint anys i sabem que per Nadal no tenim res a fer a les botigues de discos quan es tracta de competir amb Shakira. Nosaltres traiem els discos al febrer, quan no hi ha res més.
Tocareu algun tema nou al concert del 3 d'agost a Girona?
Sí, perquè tenim moltes ganes d'ensenyar les noves cançons. N'hi ha una titulada El senyor Amor i el meu patetisme.
És autoflagel·lació?
És la meva marca [riu]. És una cançó amb un cert humor. De fet, hi ha humor en moltes cançons de Glaucs, encara que sigui una mica peculiar o subtil, però que tinguin humor no vol dir que siguin alegres. En tot cas, crec que El senyor... és una bona continuació per a Glaucs, després d'un llarg parèntesi.
Com planifiqueu el futur?
Ara ho fem disc a disc. Amb els diners que anem fent en els concerts podrem gravar el disc. Les nostres prioritats han canviat amb l'edat: jo necessito diners per pagar l'escola de la meva filla, no per fer un disc. Després, si surten més bolos, anirem fent calaix per a un segon disc. És una manera de funcionar molt diferent i relaxada que quan érem més joves, i més maca, perquè no sentim cap pressió: ara només fem allò que ens agrada. Som molt conscients que ningú ens espera o que ens espera poca gent, perquè hi ha un nou moviment molt potent de música en català.
Estem vivint una nova edat d'or de la música en català?
El que és evident és que hi ha molts grups i que ara tenen molts més canals per donar-se a conèixer, sobretot a través d'internet, però al mateix temps el consum de música i de cultura en general és molt més ràpid i efímer que abans. Crec que, en definitiva, passa el mateix que quan va haver-hi el boom del rock català dels noranta: surten molts grups i, per tant, hi ha moltes coses bones i algunes de dolentes. Jo em quedaria amb Raydibaum, un grup que no té la repercussió que es mereix.
Com va anar al Concert per la Llibertat del Camp Nou?
Vaig actuar en tres moments del concert i va ser una experiència brutal. Ara tinc també moltes ganes d'anar amb Glaucs al Llibercat de Manlleu i al concert Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat, de Girona. Si participo en aquestes convocatòries és perquè n'estic molt convençut i em sento molt implicat amb la causa.
Com veu aquest procés per assolir les llibertats nacionals?
El procés d'autodeterminació està molt més madur ara que fa deu anys i és un camí molt maco. Jo sempre he estat més partidari de treure fronteres que de posar-ne, però ha arribat un moment en què ningú no ens ha de dir el que hem de fer, perquè som un poble, tenim la nostra manera de pensar i som nosaltres els que hem de decidir el nostre futur. I després ja parlarem d'economia i del que sigui.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
