La nova mancomunitat
Gordó i els presidents de les diputacions catalanes agafen l'experiència de fa un segle com a model per a la unitat necessària avui per al procés sobiranista
El conseller reclama “astúcia i paciència” per “fer realitat el somni”
L'abril vinent farà cent anys, la constitució de la Mancomunitat de Catalunya a partir de les quatre diputacions va significar la recuperació d'una forma d'autogovern per primera vegada en 200 anys, ja que era el primer cop des de la guerra de Successió que Espanya reconeixia la unitat territorial de Catalunya. “Va ser la nostra primera estructura d'estat, la primera victòria nacional des de 1714”, emfasitzava ahir el conseller de Justícia, Germà Gordó. El centenari és a la cantonada, i el conseller s'hi referia des de Prada, on es va viure un primer tast commemoratiu, amb la participació també dels presidents de les quatre diputacions –només el de Tarragona va delegar en el seu vicepresident, Albert Vallvé–, en què es va reivindicar que l'exemple d'unitat que la política i la societat catalanes van donar fa cent anys es traslladi al procés sobiranista actual. “Hi ha una certa coincidència entre les circumstàncies de la Mancomunitat i les actuals, que ens porta a anar més enllà; ens sentim amb una responsabilitat igual que el 1914”, destacava el barceloní Salvador Esteve.
La majoria de ponents van insistir a posar en relleu els paral·lelismes entre un i altre moment polític. La Mancomunitat, que va aprofitar una escletxa oberta pocs anys abans en la legislació espanyola per a la federació de províncies, va servir per unir un catalanisme fins llavors dispers i d'arrel més aviat cultural, dividit políticament entre la Lliga Regionalista i els moviments d'esquerres. “Llavors el clam era ‘volem ser una regió' com a instrument polític, perquè hi havia consciència de realitat única i tot just existien quatre províncies, on la catalanitat, això sí, hi era una particularitat comuna”, indicava el conseller.
La creació d'un instrument comú també va aglutinar en aquell moment la complicitat social, a través de nombroses entitats civils, d'agents econòmics i dels sindicats. “La gent hi va participar, i hi va sumar l'acció dels partits com una eina bàsica, amb una capacitat transformadora més directa”, constatava ahir Gordó, que reivindicava la tasca de líders com ara Prat de la Riba i Cambó, de la Mancomunitat i la Lliga, per modernitzar el catalanisme. “És el que van fer llavors, i el que hauríem de fer ara, superant desconfiances”, reflexionava, tot destacant atributs com ara l'estratègia i l'astúcia per saber esperar el moment. “Som astuts, pacients i fem servir bé les nostres eines, i hem de seguir en aquesta línia no sols aspirant al somni, sinó fent-lo realitat”, resumia Gordó.
Experiència estroncada
La Mancomunitat va durar pocs anys, fins que el dictador Primo de Rivera la va suprimir el 1925. Però n'hi va haver prou per mostrar una capacitat de gestió que va modernitzar el país en molts àmbits, des de les grans infraestructures fins a l'educació, la societat, la cultura o la xarxa telefònica. “Va ser el primer triomf del catalanisme polític, mai s'havia fet tanta acció des del territori amb tan pocs mitjans”, ressaltava el lleidatà Joan Rañé. “La Mancomunitat encara és viva en moltes de les actuals institucions, s'ha demostrat un projecte durador en el temps”, destacava Vallvé. L'experiència, en tot cas, tampoc mai rebria competències ni finançament perquè anés gaire més enllà. El president gironí, Joan Giraut, posava el dit a la llaga: “Hi ha una continuïtat històrica en l'escanyament econòmic a les nostres institucions.” I donava la clau: “Des de la base hem de construir un país nou.”
Un llibre per rememorar Pompeu Fabra
En el mateix context polític en què es va crear la Mancomunitat, el filòleg Pompeu Fabra va elaborar les normes ortogràfiques per normalitzar la llengua catalana, que enguany compleixen cent anys. Com a part de la commemoració, Salvador Esteve va aprofitar la presència a Prada per presentar el llibre Pompeu Fabra. 10 aspectes de l'home i l'obra, editat per la Diputació de Barcelona, un recull de les xerrades que en els últims deu anys s'han pronunciat sobre la seva figura en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, i que ara s'agrupen a proposta dels seus impulsors, Jordi Mir i Joan Maluquer. “Fabra és un protagonista clau de la Mancomunitat, perquè modernitzar la llengua era indispensable per al progrés del país, ja que calia ampliar l'ús literari a un ús tècnic i científic”, deia ahir Esteve. “Darrere aquella llengua que es modernitzava, es modernitzaven moltes coses més”, destacava, tot refermant el compromís de la Diputació “amb l'obra de la Mancomunitat, i amb l'esperit de construcció nacional”.
Les aportacions recollides fan aproximacions “diverses i necessàries”, amb una mirada “atenta i calidoscòpica" als moments clau de l'obra d'ordenació. Així, s'hi recullen textos de conferències de Jordi Casassas, Joan Martí, Carles Santacana, Oriol Casassas, Joan Julià-Muné, Vicent Pitarch, Gabriel Bibiloni, Josep Murgades, Joan Ferrer i Costa, Francesc Feliu i Isidor Marí, aquesta pronunciada tot just dimarts passat.
