Política

La manifestació més important de la història de Catalunya

Més d'un milió de persones van respondre a la crida de l'Assemblea Nacional de Catalunya i van sortir al carrer per demanar la independència en la mobilització més gran de la història del país

Les dimensions de la marxa van convèncer Artur Mas de la necessitat de situar la consulta i la construcció d'un estat català com a objectius prioritaris

Per les seves dimensions colossals i per l'enorme impacte que va tenir en l'agenda política, la manifestació de la Diada d'avui fa un any passarà a la història com la més multitudinària i transcendent de la història de Catalunya. Empesa per una indignació que no havia deixat de créixer des d'aquell 10 de juliol de l'any anterior, quan bona part de la societat catalana ja havia sortit al carrer per expressar el seu rebuig a la ribotada del Tribunal Constitucional a l'Estatut, i, sota l'aixopluc de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), constituïda uns mesos abans i responsable última de l'organització de la marxa, la manifestació de l'Onze de Setembre passat va resultar un esclat cívic sense precedents, i el millor anunci per explicar al món el sentiment majoritari d'un país que, cansat de sentir-se menystingut, deia prou. Batejada amb l'inequívoc lema Catalunya, nou estat d'Europa, la mobilització va monopolitzar el debat polític en la represa del curs, i va reflectir un suport majoritari dels partits a la iniciativa, al mateix temps que va obrir les primeres esquerdes en un PSC que, al final, va acabar donant llibertat als seus membres per assistir-hi. Pel que fa al govern, hi van participar la majoria dels seus membres, a excepció del president, Artur Mas, que el dia abans va expressar, això sí, el seu suport absolut a la marxa.

Les xifres facilitades en dies anteriors ja alimentaven la idea que Barcelona viuria una jornada extraordinària: 1.100 autocars arribats d'arreu; dos trens noliejats expressament des de Girona i Figueres, i dos més des de Manresa. Unes dades que van convertir la capital en un formiguer de gent que, ja des de migdia, va omplir el centre per reivindicar la independència en un ambient cívic i festiu. El que vindria després ja forma part de la història amb majúscules d'aquest país: Més d'un milió de persones omplint el passeig de Gràcia, la Gran Via, Via Laietana i els carrers adjacents. Tan gran va ser la mobilització que no es va poder arribar a convertir en una marxa. Poc abans de les nou del vespre, una representació de l'ANC encapçalada per la seva presidenta, Carme Forcadell, arribava a les portes del Parlament i era rebuda per la presidenta, Núria de Gispert. “Estigueu segurs que us escoltarem”, els va dir la màxima representant de la Cambra Catalana. Només unes hores més tard, Artur Mas compareixia davant dels periodistes i adquiria el compromís de treballar perquè Catalunya pogués avançar cap a la “sobirania plena”. “Res no serà fàcil, però tot és possible”, va assegurar el president, amb una frase que un any després no ha perdut vigència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern assegura que ja ha complert un terç del programa

barcelona

Lambán insta Sánchez a intercedir en la candidatura

barcelona

L’acord pel català, salvat

barcelona
MARTA MADRENAS
ALCALDESSA DE GIRONA (JXCAT)

“No estic feliç, però és el que creia que havia de fer”

GIRONA

Assumpció Puig aspira a ser la candidata de Junts a Girona

GIRONA

Sánchez comença a desclassificar pel seu telèfon

madrid

Rússia obté un pobre resultat militar en tres mesos de guerra

kíiv

Cs abraça Fraga contra les “nacionalitats”

madrid

Intervenció va advertir Borràs d’un abús en contractes menors

barcelona