Política

crònica

500 lliures per decidir-se

El que acabarà decidint el resultat final seran la vivesa i la intel·ligència del debat que, ja des d'ara mateix, viu Escòcia

Amb el cor o amb la butxaca? Amb què votaran els escocesos? Què prioritzaran abans, la bandera o la cartera? A un any del referèndum, els gurus de torn elaboren tota mena de conjectures sobre l'afer, que defineixen com a cabdal a l'hora del resultat final. A aquesta més aviat feixuga tasca especulativa contribueixen, és clar, les empreses demoscòpiques, que es freguen les mans davant l'allau de feina dels propers dos anys: 2014, eleccions europees al juny i plebiscit al setembre; 2015, eleccions generals britàniques. Ahir, dia gran en la fita que s'han marcat els grups en pugna, la pràctica paràlisi d'enquestes sobre el referèndum viscuda els darrers dos mesos va esclatar pels aires. La darrera setmana, de fet, ja s'havia capgirat la tendència, i ja havien començat a publicar-se tota mena de sondejos, que, més que parlar de l'estat d'opinió dels escoceses, diria que parlaven de qui els pagava i de qui els feia.

Una de les mostres difoses, de l'empresa ICM, preguntava als ciutadans d'Escòcia com creien que votarien si estiguessin convençuts que amb la independència obtindrien un benefici anual net de 500 lliures, és a dir, quasi 600 euros. En aquest cas, i segons la mostra, el 47% dels electors diria adéu al Regne Unit. Si estiguessin convençuts que sent independents perdrien poder adquisitiu per valor de les esmentades 500 lliures, el suport a la independència cauria al 18%.

Ens ho hem de creure tot plegat? Com a principi, sempre davant d'una enquesta, la mirada hauria de ser curosa, fins i tot de malfiança. N'hi ha proves a dojo, i arreu, que allò que apareix als sondejos queda després rebatut i esmicolat pels resultats reals. Pensin, per exemple, en la Catalunya d'ara fa quasi un any. Però les fotos fixes que són les enquestes marquen, inevitablement, tendència. I ahir, en el debat del Parlament, i abans en totes les declaracions d'uns i altres que el van precedir, es va poder observar que l'argumentari econòmic tindrà un paper molt destacat en el debat que tot just s'ha obert. Una altra dada que pot ajudar a entendre el nivell de manipulació –o intencionalitat– amb què es plantegen moltes enquestes és que, malgrat el que acabo de comentar, la comunitat empresarial britànica no sembla gaire preocupada per la qüestió independència, sí, independència, no, ni pel possible impacte en els negocis. Si més no, això és el que es reflecteix –òbviament– en una altra enquesta, en aquest cas, de la cambra de comerç britànica.

Tot plegat sembla un joc, doncs. Un joc prou entretingut i una mica mancat de sentit, però que serveix per il·lustrar comentaris a favor i en contra, o per apuntar possibilitats o esborrar l'esperança d'endur-se el premi gros.

Per acabar-ho de complicar tot una mica més, en una altra enquesta, la d'actituds socials dels escocesos, difosa el mes de juny i de periodicitat anual, quan es demanava a la gent com creien que seria el futur del país i quines podrien ser les conseqüències de la independència, si hi arribés, el 58% afirmava que no ho tenia gens clar. És a dir, admetien que no en tenien ni idea. I és que el futur, per definició, és incert.

Cinc-centes lliures de més o de menys decidiran la relació d'Edimburg amb Londres? Si m'ho permeten, la xifra és tan arbitrària com qualsevol altra. Podrien haver-ne dit mil i els resultats, en un sentit i altre, encara haurien estat més extrems. És a dir, el que acabarà decidint la qüestió seran la vivesa i la intel·ligència del debat que, ja des d'ara mateix, viu Escòcia. Democràtic, obert, sense concessions, però debat al cap i a la fi. Se'n diu democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP confirma que presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos

Barcelona

Maragall destaca el rèdit per a Barcelona del pressupost

baRCELONA
FRANCESC VIAPLANA I MANRESA
ALCALDE DE LA SEU D’URGELL (ERC)

“Al Pirineu hi ha innovació, però cal millorar-ne les infraestructures”

Òmnium insta els partits a cercar una estratègia compartida

Barcelona
LAIA CAÑIGUERAL I OLIVÉ
DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LES COMARQUES GIRONINES

“És el pressupost que més creix en 17 anys”

GIRONA

Justícia entrega les restes d’un tercer soldat exhumat a Móra

Terrassa

Els EUA abaten el “globus espia” xinès sobre l’Atlàntic

WASHINGTON
El Radar

Tres anys després, encara el ‘Brexit’

Perseguit per l’ombra de Johnson

Londres