L'agonia socialista
Rubalcaba afronta les europees com un test que, si aconsegueix superar-lo, el podria engrescar a presentar-se a les primàries
Si hi ha un daltabaix, els barons demanaran que s'avanci el calendari
El PSOE confia que el 25-M faci albirar que la travessia pel desert s'escurça
Situen el debat en la protecció social davant les retallades
Al PSOE l'incomodael debat català i l'intenta circumscriure en la seva oferta de reforma federal
Si el resultat del 25-M té alguna lectura positiva, “ves que a Alfredo no li doni per presentar-se a les primàries”. Entre els hipotètics contrincants que volen fer el salt a la primera línia del PSOE, ja fa temps que s'ha instal·lat el rau-rau que Pérez Rubalcaba usi les eleccions europees per mesurar les seves forces de cara a la pugna interna de la tardor, en què s'escollirà el futur cap de cartell a La Moncloa. El màxim representant dels socialistes havia assegurat que en aquesta campanya cediria el màxim protagonisme a Elena Valenciano, però a hores d'ara ja té actes programats gairebé cada dia. Alguns dirigents insinuen que la temptació de fer valer el seu títol de secretari general és massa forta per a algú que es planteja el 25-M com un cara o creu. Si surt bé, el PSOE de Rubalcaba seguirà en fase agònica, però demostrarà que encara està viu. Però si obté una altra derrota, tot plegat podria precipitar la mort d'un projecte polític que des del moment que va néixer –al congrés del PSOE de Sevilla de febrer del 2012– ha estat vist com un parèntesi en espera que sorgeixi un nou lideratge.
Al quarter general de Ferraz es respira un ambient d'optimisme moderat sobre la possibilitat que, si més no, el secretari general obtingui prou oxigen per poder dirigir les primàries previstes per a finals de novembre. Una altra cosa és si les acabarà protagonitzant. Molts donen per fet que no, que el que busca ara és retirar-se amb honors, rescabalar-se de la desfeta del 2011. Però també admeten que, amb un bon resultat, Rubalcaba és imprevisible. “Per poc que pugui, ho intentarà”, afegeix un aspirant. L'única cosa que els despista a hores d'ara és que hagi enviat la número dos del partit a Brussel·les. És tant com dir que la vol deixar col·locada abans de passar el relleu. En tot cas, si el socialisme s'acaba d'enfonsar, hi haurà força sectors que no tindran la paciència d'esperar fins al novembre i faran el que calgui per precipitar els esdeveniments. Alguns pressionaran per celebrar un congrés extraordinari o per fer primàries al setembre.
Amb el compromís de tots d'aparcar aquesta batalla fins l'endemà del 25-M –s'ha exigit als hipotètics candidats que no es promocionin abans del 25-M i que no usin la campanya en benefici personal–, el que neguiteja ara la direcció és treure l'entrellat dels sondejos per saber cap a on han d'enfocar els missatges. Es miren amb lupa les enquestes i garanteixen que fins i tot les que donen com a guanyador el PP els generen dubtes sobre la seva objectivitat. “Hi ha molta cuina; el que ens diu una anàlisi a fons és que hi ha empat o fins i tot que podem guanyar, i ens ho hem de creure”, es puntualitza des del PSOE, que, a diferència del PP, considera que la tan pregonada recuperació només se la poden creure els que mai no han viscut la crisi. Així, recorden que l'elector benestant vota els de Rajoy, mentre que, entre els més castigats per la crisi, s'hi encabeixen vells electors socialistes. I són aquests els que han de mobilitzar.
Oblidar-se de l'herència
Fer-se perdonar per una part important d'aquest electorat, emfasitzant “l'acarnissament” de l'actual executiu espanyol amb els sectors més desfavorits, és el gran objectiu que s'ha marcat el PSOE de cara al 25-M per trencar un virtual empat. Tenint en compte que l'oposició els ha fet invisibles, els de Rubalcaba confien a treure tot el suc a la presència mediàtica que ofereix una campanya per recordar que el PP vol esborrar les fites socials dels governs de Zapatero.
Assenyalen, doncs, que el votant ha tingut temps per prendre consciència que Rajoy representa la dreta més conservadora de la UE i és per això que s'aferren a les restes del naufragi de l'anterior govern del PSOE per tornar a situar el debat en el terreny de la ideologia esquerra-dreta, posant l'accent en l'escombrada dels drets socials i emfasitzant que, davant les retallades i els dictats de la troica, la socialdemocràcia prioritzarà la senya d'identitat d'Europa: l'estat del benestar i la redistribució de la riquesa.
Però el viratge de l'executiu de François Hollande –un dels més refractaris fins fa poc a acceptar les receptes que l'esquerra qualifica d'“austericides”– ha suposat un fort revés per al discurs del PSOE, sobretot perquè valida el model espanyol. A banda de la qüestió econòmica, els socialistes busquen vies alternatives per recuperar determinats sectors d'antics simpatitzants. Així, des de fa mesos, Valenciano s'ha dedicat a posar el dit a l'ull al govern popular denunciant el cop de destral als drets de la dona amb la futura reforma de la llei de l'avortament.
Però no només la part negativa de l'herència de Zapatero –les llargues llistes d'aturats– incomoda els socialistes. El procés català també s'ha convertit en una llosa, sobretot perquè saben que com més es burxi en la diferència, més vots resten al PSC. En vista d'aquest fet, Rubalcaba i el seu equip pretenen passar-hi de puntetes tant com puguin. Si fos per ells, el tema quedaria fora de la campanya, però com que ni el PP ni els partits catalans els ho posaran senzill, han decidit treure la pols al document de la reforma de la Constitució pactat a Granada.
