Política

Volen ser ja Moianès i Lluçanès

Les reivindicacions històriques de les subcomarques del Moianès i el Lluçanès per esdevenir comarques podrien arribar a la fi d'aquí a pocs mesos

El Consorci del Moianès es reuneix avui amb Governació

Que les subcomarques del Lluçanès i el Moianès vulguin esdevenir comarca no és cap novetat. De fet, en ambdós casos es tracta d'una reivindicació històrica. La seva situació, però, torna a ser notícia perquè fonts del Departament de Governació han confirmat que el Parlament votarà sobre la creació del Moianès abans de les eleccions municipals del 2015.

L'anunci ha alertat el Lluçanès, que s'ha sorprès que no l'hagin mencionat. Alhora també s'ha fet públic que la Generalitat instarà els consorcis que mancomunen els interessos dels dos territoris a fer una consulta popular entre els veïns. Tot i que no és un tràmit obligatori, se'ls anima a fer-ho per materialitzar en xifres el desig dels ciutadans.

El Moianès, a un pas

En el cas del Moianès, l'expedient de creació de comarques està tancat des de fa dos anys, amb tots els informes favorables, i només queda pendent la tercera i darrera fase del procés: que les forces polítiques parlamentàries hi votin a favor. Abans, però, aquest divendres a la tarda la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, visitarà els alcaldes del Consorci del Moianès per parlar de la situació i plantejar-los la proposta de la consulta. En aquest sentit, segons el president del Consorci del Moianès, Dionís Guiteras, el procés s'hauria d'accelerar per ser comarca abans del desembre del 2014 per evitar la dissolució del consorci a causa del que dicta la llei de governs locals del PP.

El Lluçanès, en espera

La demanda del Lluçanès, paral·lela a la del Moianès, “sempre ha anat una mica més enrere", comenta la portaveu de la plataforma Lluçanès és Comarca, Eva Boixadé. Tot i que han superat la comissió parlamentària de delimitació del territori i la juridicoassessora, estan en espera de saber la data de quan es podria votar la seva petició al Parlament. De moment, per saber com han d'afrontar la situació, segons el president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, “dilluns que ve ens reunirem tots els alcaldes. No sabem el dia però també ens trobarem amb Joana Ortega”.

Velles reivindicacions

El Moianès, format per deu pobles que ara pertanyen a Osona, el Vallès Oriental i el Bages, figura en els mapes de divisió comarcal des del 1950, recorda Guiteras. L'abril del 2010 els consistoris del Moianès van decidir presentar una sol·licitud de creació de la comarca. Des del 2012 l'expedient està acabat. Si el Parlament tira endavant la proposta, es convertirà en la quaranta-dosena comarca de Catalunya, formada pels municipis de Calders, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Castellcir. Aquest últim dividit en dos nuclis.

Pel que fa al Lluçanès la reclamació, que ve de fa anys, va fer-se ferma el 2000 amb l'informe sobre la revisió del model d'organització territorial, conegut popularment com l'informe Roca. El 2010 dotze dels tretze municipis van establir un acord municipal per reclamar la creació de la comarca, tots menys Sant Bartomeu del Grau. D'aquests dotze, nou municipis (Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sora) demanaven expressament pertànyer a la comarca. Els tres restants (Sant Feliu Sasserra, Oristà i Santa Maria de Merlès) preferien consultar-ho. Aquests municipis pertanyen a Osona, el Berguedà i el Bages.

LES DATES

05.09.14
El Consorci
del Moianès es reuneix amb la vicepresidenta per demanar que tiri endavant la creació de la comarca.
08.09.14
Els alcaldes
del Lluçanès es reuniran per parlar sobre els passos que han de seguir per a la resolució del procés.

Excepcions a la llei catalana

Un cop entri en vigor la nova llei de governs locals catalana, que actualment és al Parlament, canviaran els requisits necessaris per crear una nova comarca.

D'acord amb una esmena al text inicial del grup de CiU que té el suport d'ERC, s'haurà de fer una consulta popular entre els ciutadans del territori afectat. Altres possibles condicions seran tenir més de 15.000 habitants i assegurar que millorarà l'eficiència i qualitat dels serveis, així com acreditar que no es generaran duplicitats administratives ni hi haurà inestabilitat financera. Malgrat tot, aquesta nova llei no afectarà els casos del Moianès i el Lluçanès. Com que les seves demandes ja estan en tràmit, CiU i ERC les volen incloure en una clàusula d'excepció i ja han presentat les esmenes. Aquest fet és transcendental, perquè cap de les dues arriba, per exemple, al nombre d'habitants necessaris: el Lluçanès està per sota dels 8.000 i el Moianès supera per poc els 13.000. La llei anterior, en la qual s'emparen els dos projectes, exigia com a única condició tenir el vistiplau de dos terços dels municipis del territori, i que representessin la meitat de la població. També, la combinació a la inversa: l'acord de la meitat dels municipis, amb dos terços dels habitants. Sense aquestes excepcions i en cas que el Moianès i Lluçanès no esdevinguessin comarca, desapareixerien els consorcis, que dinamitzen econòmicament les subcomarques, i el pes recauria en un sol ajuntament. Si acabessin sent comarca, el consorci passaria a ser un consell comarcal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE busca promoure salaris mínims adequats

Brussel·les

El Consell per la República constitueix cinc comissions amb membres de l’Assemblea de Representants

Barcelona

La junta birmana redueix a dos anys de presó la pena d’Aung San Suu Kyi

Bangkok

Pisarello exigeix “canvis de fons” per permetre una Constitució feminista i verda “a l’altura del segle XXI”

Madrid

González-Trevijano diu que el TC resoldrà “en temps i forma” les recusacions de Puigdemont contra Arnaldo i Espejel

Madrid

Borràs veu en la Constitució una eina inútil per resoldre problemes socials, lingüístics o polítics a Catalunya

Espinelves

Sánchez: “Cal complir del primer a l’últim tots els articles de la Constitució”

Madrid

Aragonès considera “obsoleta” la Constitució Espanyola

La Bisbal d'Empordà

Meritxell Batet crida els polítics a “actualitzar i renovar” l’esperit original de la Constitució “amb nous acords”

Madrid