Martín Villa sol·licita declarar pels fets de Vitòria de 1976

Les primeres reaccions arran de la petició que van fer la jutgessa argentina que investiga els crims del franquisme, María Servini, i la secció argentina de la Interpol, en què demanaven urgentment l'extradició de vint dirigents de la dictadura franquista per crims contra la humanitat, no s'han fet esperar.

Ahir, un dels acusats per la mort de cinc manifestants a Vitòria el 1976, l'exministre de Governació Rodolfo Martín Villa, va anunciar a Onda Cero la seva intenció de declarar davant de la magistrada —o bé de fer-ho a través d'una comissió rogatòria, per escrit, per videoconferència o a través d'una cooperació jurídica internacional— i va negar la responsabilitat que se li imputa. D'aquesta manera, Martín Villa vol evitar emparar-se en la decisió del govern de no extradir-lo o en la prescripció del delicte.

Martín Villa va ser governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974). Un any més tard va ser nomenat ministre de Relacions Sindicals, just un mes després de la mort del dictador Franco en el govern que Arias Navarro encapçalava com a president.

El març del 1976 va tenir lloc el que es coneix com a fets de Vitòria en què cinc treballadors van morir i un centenar més van resultar ferits després d'una càrrega policial. És per aquest motiu que ara es reclama la seva extradició. Amb posterioritat va ser ministre de governació, ja amb Adolfo Suárez com a president del govern.

L'exministre va avançar que valora la possibilitat de comparèixer al Congrés dels Diputats perquè es tracta d'una “qüestió merament política”. De fet, Villa era al capdavant del Ministeri de Relacions Sindicals quan van ocórrer els fets de Vitòria. “Jo no vaig ocasionar les morts, ni tampoc podia fer-ho. No podia manar els policies que van cometre l'assassinat”, va esgrimir.

L'exministre també va lamentar que la jutgessa que instrueix el cas des de 2010 hagi escoltat diversos testimonis, però no el seu. “Fins ara, ni jo ni Alfonso Osorio ni Fernando Suárez, que també apareixen a la llista de processats, hem rebut cap tipus de document oficial que acrediti la nostra imputació.” En aquest sentit, l'exministre va afirmar que té les seves “opinions” sobre si la jutgessa és competent en el cas, tot i que li mereix “tots els respectes”.

Per la seva banda, l'exjutge de l'Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, va qualificar de “previsible” l'actuació del govern de l'Estat de negar-se a detenir i extradir els vint càrrecs, tal com ha demanat la justícia argentina, entre els quals hi ha l'exministre d'Habitatge José Utrera Molina, acusat d'ordenar la mort de l'anarquista Salvador Puig Antich. “Això és el que va passar quan es va reclamar l'extradició de militars argentins durant la dictadura”, va afegir-hi Garzón, que va tenir oberta una investigació a l'Audiencia Nacional sobre els crims perpetrats pel franquisme abans que fos inhabilitat pel Tribunal Superior.