Les empreses d’ambulàncies en el concurs més important
Surt a licitació pública el transport sanitari del Servei d’Emergències Mèdiques, que està dotat amb 2.400 milions d’euros
El model de mobilitat sanitari català és referent i acaba determinant quina és l’estructura del sector empresarial
-
Una ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques circulant per la dreta de l’Eixample de Barcelona La central de coordinació sanitària, on reben les trucades d’urgències per enviar les ambulàncies, un servei que no entra en la licitació ARXIU CEDIDA. -
Les empreses d’ambulàncies en el concurs més important.
El sector està format per empreses de mida més gran i més professionalitzades
A l’hora de fer la valoració, el 70% depèn de la qualitativa i un 30% de l’econòmica
El nou procés de concurs públic es preveu amb la forta competència de nous actors
El sector de les ambulàncies travessa un dels moments més determinants de la darrera dècada. Les empreses han de fer front a un concurs de licitació multimilionari que, per a les que no el guanyin, els pot suposar la sentència de mort. Es tracta del concurs públic de licitació del transport urgent i el programat del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), l’empresa pública encarregada de gestionar les demandes d’assistència d’urgència sanitària extrahospitalària a Catalunya.
Fins al mes de juny, les empreses que aspiren a aconseguir algun dels deu lots (un per cadascuna de les àrees territorials en què està dividit el concurs) del transport sanitari, tenen de temps per presentar les seves propostes per una licitació molt ben dotada. De fet, es tracta del concurs públic de la Generalitat amb el preu més alt: 2.400 milions d’euros per a un període de cinc anys, 2025-2030 (fins ara n’eren deu), i a més, del transport urgent com el no urgent, fa referència a les condicions dels professionals, tècnics en emergències sanitàries; i a les particularitats dels vehicles i l’equipament necessari per cobrir el servei.
Al procés de licitació no li ha faltat controvèrsia, gens sorprenent tenint en compte la quantitat de diners que hi ha en joc. El mes de febrer passat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), va aturar el procés arran dels recursos presentats per diverses instàncies (una empresa i la patronal del sector), en contra, entre altres coses, dels càlculs de la memòria econòmica. La decisió del tribunal va obligar el SEM a reiniciar el procés de licitació, i a fer modificacions puntuals. El 18 d’abril passat van tornar a publicar els plecs del concurs de transport sanitari de Catalunya que incorporen la informació sol·licitada pel Tribunal de Contractes. El concurs segueix de nou el seu recorregut.
L’adjudicació està prevista per a l’estiu i la data d’implementació del nou serà la tardor del 2025, amb una vigència de cinc anys sense possibilitat de pròrroga. “Hem decidit reduir a la meitat el període de vigència de l’adjudicació perquè és la manera de poder fer una revisió més curta de la prestació del servei, i més en un moment com l’actual en què la tecnologia avança tan ràpid”, expliquen fonts del SEM.
Amb tot, es tracta d’un procés que marca el model del transport sanitari extrahospitalari per a la ciutadania, defineix una de les potes de les emergències a Catalunya i a més a més és vital per al sector. En primer lloc, perquè és el concurs de transport sanitari de més dimensió de l’Estat. En segon lloc, perquè té una trajectòria històrica en innovació que l’ha convertit en un referent no només a l’Estat sinó també a Europa. I a més a més, perquè els seus plecs defineixen un model de servei del transport sanitari que acaba condicionant tota l’estructura del sector empresarial.
“És un dels concursos més avançats com a model i en la seva definició tecnològica que hi ha a tot l’Estat, suposa la punta de llança per a la resta de concursos”, assegura Edgar Nolla, CEO de Consorci de Transport Sanitari de Catalunya (CTSC), una empresa del sector d’ambulàncies que aspira a recuperar algun dels lots del servei de transport sanitari, perquè es va quedar fora el 2015.
“Quan publiquem els plecs se’ns mira, en part per les dimensions del pressupost però també perquè hem definit un model en què hem prioritzat l’atenció als ciutadans i la cura dels professionals, i això és una aposta que marca tendència”, expliquen des del SEM.
Així doncs, atesa la tipologia de servei que realitzen les empreses adjudicatàries, se’ls imposa unes exigències d’inversió en equipament, en tecnologia i unes condicions laborals per als tècnics d’emergències sanitàries i conductors de les ambulàncies que requereix d’una empresa sòlida al darrere . “Les flotes han de disposar d’un sistema de monitoratge i d’operacions en què hi ha molta més tecnologia de la que ens podríem imaginar”, diu Joan Barrubés, director associat de l’Executive màster en direcció d’organitzacions sanitàries d’Esade que coneix de prop el sector.
El cas és que aquest concurs ha acabat configurant un model de transport sanitari ben diferent al majoritari als països europeus. Allà el servei es presta a partir d’ambulàncies autoritzades per l’administració corresponent, a les quals se’ls obliga a complir uns requisits de qualitat previs. De manera que cada hospital, centre de salut o fins i tot cada pacient contracta el servei d’ambulàncies autoritzat que decideixi i és l’empresa la que factura a l’Estat per servei amb una tarifa regulada.
Així que mentre que el model europeu acaba configurant un sector econòmic molt més atomitzat, format principalment per petites empreses, en el cas del model català el resultat és el d’un sector d’empreses de mida més gran, amb eines de gestió dimensionades i més professionalitzades.
“Són dos models que tenen els seus avantatges i desavantatges, tant per a la l’assistència com per a les empreses que ofereixen el servei”, diu Barrubés. No és casualitat, doncs, que la companyia multinacional Falck, el principal grup del món, fos una de les principals adjudicatàries de l’anterior concurs. De fet, les seves ambulàncies donen el servei a l’àrea del Vallès Oriental i Occidental i el Baix Llobregat, unes de les més grans.
Falck és una corporació multinacional danesa amb activitats a la majoria d’Europa i presència als cinc continents. La companyia, que té un fons d’inversió al darrere, ha anat agafant dimensió a Catalunya. De fet, va comprar el 2012 el veterà grup d’ambulàncies Vicente Lázaro, i va acabar el 2018 absorbint Ambulàncies Vallès, amb qui havia guanyat conjuntament la gestió del transport sanitari al Vallès Occidental.
L’altra de les principals adjudicatàries actuals és també una empresa de grans dimensions: Transport Sanitari de Catalunya (TSC), que forma part de HTGroup, controlada per la plataforma d'inversió britànica Real Assets Investment Management (Real Assets IM).
Hi ha altres actors que han estat més modestos, però que esperonats pel model han agafat més força. La cooperativa Ambulàncies la Pau, amb seu a Badalona que és la proveïdora actual del servei de transport sanitari al Barcelonès Nord i el Maresme, fa uns anys va veure clar, que de cara al proper concurs públic o agafava dimensió o tenia molt a perdre. Així que es va marcar l’objectiu d’obrir-se a altres territoris arreu l’Estat per fer-se més robusta. L’any passat, l’empresa catalana es va adjudicar els lots pertanyents a les províncies de Biscaia i Àlaba del Servei Basc de Salut per 96,9 milions d’euros. Arran d’aquella licitació han passat de 300 a més de 1.700 empleats i han agafat el múscul financer desitjat. “Som conscients que ens espera una competència ferotge, que vindran grans competidors de tota Europa i nosaltres ara podem mirar-los cara a cara. No ens volem quedar al marge en el concurs de Catalunya”, explica Jordi Alonso, vicepresident i director financer de la cooperativa.
L’altra cara del model de contractació català, és que un cop repartit el pastís públic, l’empresa que no aconsegueix cap dels segments que surten a licitació es queda sense activitat. “La gran majoria de les que van perdre l’anterior procés de licitació del 2015 van acabar tancant”, explica Nolla.
Aquest és el cas de la companyia adjudicatària del servei a Lleida ciutat fins a l’any 2015. Ambulàncies San Juan va haver d’abaixar la persiana poc després d’haver perdut la licitació. Sense l’activitat contractada pel servei públic, no va poder resistir i va acabar desapareixent. Més o menys el mateix va passar amb Ambuibérica, que va perdre la concessió que tenia per atendre l’àrea d’influència de Reus.
Per al Consorci del Transport Sanitari de Catalunya (CTSC) perdre el procés d’adjudicació del 2015 per a la regió de Girona va significar un fort daltabaix . Tot i que va aconseguir sobreviure, amb la diversificació de l’activitat la facturació, que el 2015 era de 29 milions d’euros, va davallar fins a menys de dos milions el 2023. La companyia, resultat de la fusió el 1995 de moltes petites empreses del sector de la demarcació de Girona, havia estat l’històric concessionari del servei públic.
Noves inclusions
L’any 2018, la companyia de transport d’autobusos Sagalés va adquirir la unitat productiva de la catalana Ambulancias Lafuente que tenia la concessió juntament amb l’UTE Egara del lot de Lleida. “Atesa la gran competència que hi ha en el mercat català en aquest sector, l’única manera de créixer és optar a contractes de segments pròxims al tradicional i fora de Catalunya”, explicava aleshores la companyia. Els darrers anys, l’empresa ha anat dotant-se d’ambulàncies de manera recurrent, es creu que per tenir la dimensió suficient de cara a l’actual procés de licitació a Catalunya.
Per a Edgar Nolla l’entrada d’aquest perfil d’empreses al sector de les ambulàncies no deixa de ser previsible perquè es tracta d’una licitació que, a excepció dels anys de la pandèmia, no té grans oscil·lacions i a més perquè les inversions que exigeixen s’acaben recuperant durant la vida útil del contracte. “És cert que hi ha una partida d’inversió inicial elevada, que sol ser del 8% del pressupost, però també es cert que hi ha moltes opcions per poder articular la inversió i que al final resulta rendible”, diu Nolla, que també és professor de la Universitat de Girona.
Marge de beneficis.
Joan Barrubés creu que malgrat la magnitud del concurs, no deu ser fàcil que surtin els números perquè els plecs són molt exigents i afegeix que segons les dades de despesa sanitària del Ministeri de Salut mentre els últims deu anys la despesa sanitària pública a Catalunya ha crescut quasi un 7% anual i en canvi la despesa en transport sanitari ho ha fet en un 2%.
El director financer d’Ambulàncies La Pau no ha volgut mullar-se si el concurs està ben dotat econòmicament o no però lamenta que justament les empreses que s’han queixat que els números no sortien van fer propostes amb unes rebaixes de fins al 12%. “En lloc de ser tan ambiciosos per guanyar a costa de preus baixos, nosaltres hem anat desenvolupant eines de gestió d’eficiència que ens garanteixen la sostenibilitat. Creiem que el model pel que ha d’apostar el SEM és el de la màxima qualitat possible ”, afegeix Alonso. Justament Ambulàncies La Pau va acabar sortint-se’n de la patronal del sector d’ambulàncies de Catalunya (ACEA), quan aquesta va presentar recurs pels càlculs econòmics al concurs de licitació. “No ens sentíem còmodes amb la manera de fer de la patronal catalana, no veiem clar l’objectiu del recurs, perquè ens va semblar que responia més als interessos d’algunes empreses i no al del sector, ni al servei”, diu.
Des del món sindical i d’altres plataformes de treballadors i usuaris com Salvem les Ambulàncies, en canvi han estat molt crítics amb com les empreses més grans van acabar adjudicant-se gran part del pastís del concurs públic i des d’aleshores han acabat adquirint empreses locals catalanes. Durant aquests anys els sindicats han denunciat a més condicions laborals precàries i incompliments de contracte. “Les rebaixes de les empreses en el concurs les van repercutir en empitjor les condicions laborals” diu Manuel López, responsable del sector ambulàncies de la CGT.
Barrera protectora
El director associat de l’Executive màster en direcció d’organitzacions sanitàries d’Esade creu que de cara als propers exercicis seria molt rellevant que l’administració fes un major monitoratge i vetllés més perquè es complissin les clàusules.
De fet, des de la Plataforma Salvem les Ambulàncies denuncien que aquests anys hi ha hagut reiterats incompliments de les pliques concursals i de les pròpies instruccions del CatSalut. “No podem consentir que una despesa pública de 2.400 milions d’euros no estigui fiscalitzada”, diu la plataforma,
LES FRASES
El valor dels tècnics en emergències sanitàries
El SEM a través de les empreses adjudicatàries disposa d’un total de 444 ambulàncies per a donar resposta a les urgències i els trasllats programats de pacients. D’aquestes quatre són helicòpters medicalitzats que no entren en el procés de concurs públic actual.
Hi ha dues tipologies d’ambulàncies, les anomenades bàsiques, en què hi van dos tècnics en emergències sanitàries, un perfil tècnic sanitari de formació professional de grau mitjà. Aquesta és una formació que va començar a exigir-se i a impartir-se a Catalunya i que ha anat replicant-se a la resta de l’Estat en poc temps. Aquests professionals formen part de les plantilles de les empreses adjudicatàries. La segona tipologia de vehicles són les anomenades avançades, que compten amb un tècnic, més un metge i una infermera, aquests últims empleats del SEM.
