«Sí» massiu a la llibertat de Catalunya
Arenys de Munt es converteix en el primer municipi del país que proclama la independència
Fins a quarts de deu de la nit, que va ser quan es van donar a conèixer els resultats del referèndum, encara hi havia centenars de persones a les portes del centre Moral cridant consignes independentistes, fent onejar estelades i cantant l'himne d'Els Segadors amb el puny enlaire. Es tractava dels irreductibles entre els milers de persones que durant tot el dia es van concentrar a la riera d'Arenys de Munt. Les dades de participació van ser rebudes amb una forta aclamació, ja que superaven les expectatives més optimistes. Havien votat més de 2.600 persones, des de gent jove fins als més grans, que van fer el desplaçament acompanyats de les seves famílies.
Un cop conegudes les dades de participació, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (Arenys de Munt 2000) va destacar que la consulta havia estat un triomf perquè havia «guanyat la convivència». Des de la CUP d'Arenys, Jordi Bilbeny afegia que «s'havia constatat el fracàs de l'intent del cop espanyolista».
L'eufòria es va desfermar quan es van donar a conèixer els resultats finals. El «sí» havia guanyat per una majoria aclaparadora: el 96,33% del cens, és a dir, 2.569 vots. El «no», amb 61 vots, no va arribar ni al 3% (2,28%) i els volts nuls i els vots en blanc van correspondre a l'1,12% (41 vots). L'impulsor de la consulta i regidor de la CUP d'Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez, es va adreçar a la gent que hi havia encara concentrada davant del centre Moral, anunciant, després d'una llarga tanda d'agraïments, que «Arenys de Munt és el primer municipi que ha votat lliurement a favor de la independència de Catalunya». Jiménez va fer una especial referència a la figura de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra, la qual cosa va ser rebuda amb una forta ovació per part dels presents.
El regidor de la CUP va manifestar que la consulta havia posat en evidència «les mancances de l'Estat espanyol, que és hereu del règim franquista», i també que havia fet aparèixer dos blocs: un de format «pels que accepten el joc democràtic i el diàleg i un altre pels qui no volen que hi hagi cap mena de consulta». Pel regidor, Arenys ha recuperat una «manera molt particular de fer política, que va més enllà de les posicions polítiques de cadascú».
Jiménez, que també és president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, va cloure el seu discurs fent una referència implícita al PSC; els socis de govern que s'han oposat a la consulta: «Si els que estan en contra de la independència haguessin vingut a votar, encara que ho haguessin fet negativament, hauríem tingut una participació històrica.»
A Blanes, també
Per la seva banda, la consulta popular que es va convocar a Blanes, coincidint pràcticament amb la d'Arenys de Munt, va tenir 1.684 vots. El «sí» també va obtenir una contundent victòria, amb el 69,54% dels vots emesos (1.171). Els negatius van arribar fins al 27,97%, amb 471 paperetes, i el vot en blanc va representar un 2,49% dels vots (42). A diferència de la consulta arenyenca, a Blanes podia votar tothom, no només els blanencs.
LES FRASES
Un 41% de participació
Un total de 2.671 arenyencs van anar a votar per pronunciar-se sobre l'autodeterminació. Això representa el 41,61% de la població que tenia dret a vot, una xifra que, segons els organitzadors, superava la participació d'altres comicis, com ara el de les eleccions europees i el de la Constitució Europea. Els resultats es queden a set punts (48%) de les eleccions de l'Estatut. El portaveu de la comissió organitzadora i regidor de la CUP, Josep Manel Jiménez, va destacar l'elevada participació tenint en compte que es tractava d'una consulta no vinculant organitzada per una entitat. Segons va declarar, els resultats podrien haver estat més elevats si no hi haguessin hagut tants entrebancs com ara el canvi de lloc, que va obligar a fer-ho al passadís del centre Moral, amb els inconvenients que això va representar de falta d'espai.
L'himne de la riera
elena ferranCrits d'«independència» a tota hora. Espontanis cantant Els Segadors i estelades a munt i avall de la riera. Va ser el punt de trobada tot el dia. Començant pels qui per fer negoci aprofitant l'ocasió, i des de primera hora, van posar la parada a fora per vendre les espardenyes «del bon català». No hi van faltar entrepans per no defallir en la jornada, i tot i la pluja de primera hora de la tarda van sortir diables, gegants i grallers per fer més distesa l'espera abans no es tanquessin les urnes. I abans de plegar, més cants sentits d'«independència» i més himne d'Els Segadors, ja ben entrada la nit, per animar els que feien el recompte. Els crits d'«independència» es va convertir en l'himne de la riera i en el clam d'Arenys de Munt.
