La tireta abans de la ferida

Campanya de seducció interna a la vista del president François Hollande. El cap de l'Estat francès va rebre ahir una nombrosa representació del sector de diputats socialistes crítics amb el rumb econòmic del govern, tot just tres setmanes després que l'oposició d'aquest grup a l'Assemblée Nationale obligués el primer ministre, Manuel Valls, a aprovar per decret la liberalitzadora llei Macron. L'oposició interna, d'entre 30 i 40 diputats, ha estat durant l'últim any el problema més molest –o si més no el més insistent– del president, amb l'abstenció o el vot en contra en els pressupostos, en la purga governamental que Valls va provocar a finals d'agost, i finalment en la votació d'aquesta llei que, entre moltes altres mesures, ampliarà el treball dominical. La base d'aquest grup crític va créixer fins al punt de posar en risc l'aprovació del text, esgrimit per Valls a Brussel·les com a exemple que París compliria les reformes.

La trobada d'ahir a l'Elisi, que no estava en l'agenda oficial del president i que no va agradar precisament tothom al si de la majoria parlamentària fidel al govern, suposa un significatiu missatge pacificador, tenint en compte que l'ala més dura de l'executiu, amb Valls i el titular d'Economia, Emmanuel Macron, eren partidaris de sancionar els crítics. Però el caràcter conciliador del president, de llarg la seva virtut més característica, està per a altres coses. Sobretot tenint en compte la davallada que el partit de la rosa sembla que tindrà en les eleccions departamentals del 22 i el 29 de març, on es presagia una victòria del Front National en primera volta, un triomf majoritari de la conservadora UMP en la segona, i un nou fracàs electoral del partit de govern. Seria el quart, després de perdre les eleccions locals, les europees i el control del Senat, tot el 2014.

Posant-se la tireta abans de la ferida, es dóna per fet que l'estratega Hollande ja té pensada una nova remodelació governamental per atenuar el cop. Un mecanisme que fa un any, després de la sagnia a les municipals, es va emportar el primer ministre Jean-Marc Ayrault i va significar l'ascens de Valls. El canvi no seria ara de tanta magnitud, i l'altura de la patacada determinaria si es faria just després de les eleccions o si bé Hollande s'esperaria fins ben entrada la primavera. El que sí que sembla clar és que, en aquesta reforma del govern, el president té en ment donar cabuda a algun membre de l'ala progressista del partit, possiblement part del sector discordant que ahir va sopar a l'Elisi mentre escoltava les propostes del president. En tot cas, aquesta apertura –curiosament després que Valls fes saltar els tres ministres crítics amb les reformes econòmiques a l'estiu– no comportaria cap canvi en la línia neoliberal del govern, ni significa que el mandatari hagi perdonat als crítics el desgast que l'episodi de la llei Macron va costar al govern.

D'altra banda, la idea d'Hollande, més enllà de calmar les aigües internes i recuperar marge al Parlament amb vista a un bienni on Valls impulsarà el gruix de les reformes de la legislatura, té també un objectiu electoral: aconseguir consens entre les bases socialistes de cara a les presidencials del 2017. El cap de l'Estat, que fuig de les divisions amb la mateixa intensitat que Valls les fomenta, veu en la unió interna la clau per emportar-se de nou els comicis a l'Elisi.

Fent un cop més el difícil paper d'equilibrista entre les crítiques d'uns i la intransigència dels altres, Hollande busca ara mostrar comprensió sense perdre autoritat, i oferir diàleg deixant clar que la línia dura reformista de Valls continuarà endavant.