Política

Un mandat judicialitzat

Pellicer (CiU) afronta la primera revàlida a l'alcaldia, en uns comicis enrarits pel cas Innova i amb la gestió com a principal estendard. El PSC vol recuperar el tron perdut; el PP, ser influent, i Ara Reus i la CUP, ampliar representació

Qualsevol pas que l'Ajuntament de Reus ha volgut fer durant aquest mandat ha quedat, inevitablement, tacat pel cas Innova. Des que l'alcalde, Carles Pellicer, va anunciar que volia fer net de l'anterior model socialista, els esdeveniments s'han precipitat vertiginosament i han influït, de manera directa o indirecta, en el funcionament de la política local. Els darrers mesos, les aigües estaven calmades, però la darrera operació policial no ha fet res més que confirmar una evidència: el mandat 2011-2015 es recordarà a Reus per un cas judicial que acumula més de dos anys d'instrucció i un mínim de deu peces separades, de les quals moltes estan sota secret de sumari.

El pacte signat entre CiU i el PP el 7 de juny del 2011 es veia com una alenada d'aire fresc per a la ciutat, després de 32 anys de socialisme. Carles Pellicer i Alícia Alegret començaven amb empenta i, dies després d'agafar el govern, anunciaven un estalvi immediat de 620.000 euros en l'estructura d'Innova, a més de la classificació de totes les societats municipals sota tres grans grups: Salut, Econòmica i Aigües. Amb el temps, aquest primer consell d'administració s'ha convertit en un miratge. La fusió de societats entrava en una teranyina legal i administrativa difícil de superar, el govern municipal descobria factures al calaix i sous desorbitats de directius, i la ciutat havia de conviure amb un endeutament agreujat per la crisi econòmica.

Ni Pellicer ni Alegret s'imaginaven la voràgine judicial que els esperava, encetada pels escrits que la CUP va presentar a la fiscalia i potenciada per la querella criminal d'Ara Reus als jutjats. A partir de llavors, presses per voler justificar qualsevol pas legal que fes l'Ajuntament, a través d'un control exhaustiu del secretari i l'interventor municipals, i una estratègia política per desfer-se del nom d'Innova i aprovar una reestructuració de l'hòlding que evités l'enfonsament econòmic de la ciutat. El primer pas va ser la signatura d'un crèdit amb l'Estat per pagar a proveïdors, amb 12 milions d'euros d'interessos i acompanyat d'un pla d'ajust. El segon, i segurament el moment més important del mandat, la nova classificació de les societats municipals per evitar que la ràtio d'endeutament del consistori superés el 130%, amb el vot clau d'Ara Reus.

D'un discurs pessimista, marcat per grans impagaments i un deute disparat, Pellicer ha passat a apostar en els darrers mesos per un de més optimista. “Hem reflotat el vaixell i ara l'hem de fer navegar”, comentava. A la millora de la situació econòmica, hi han contribuït, a més de les dues mesures esmentades abans, el desencallament del projecte de Metrovacesa i l'allargament del crèdit del nou hospital, que suposava pagar de cop 34,9 milions. En contraposició, Pellicer va trencar una de les seves promeses del programa electoral, segons ell, obligat per la situació: va apujar molt els impostos als reusencs en els primers dos exercicis econòmics. A més, el govern no ha pogut fer cap inversió pública amb múscul i s'ha limitat a dur a terme petites obres.

Malgrat els sotracs judicials del cas Innova, la reestructuració de les societats municipals continua tirant endavant. Els següents passos que haurà de concretar el pròxim govern municipal són la fusió de Redessa, un cop hagi pagat el crèdit de la fira, amb l'empresa Reus, Serveis Municipals SA, i l'aprovació d'un pla d'ajust per treure del dèficit econòmic Reus, Esport i Lleure SA. El més probable, però, és que el funcionament d'aquesta empresa esportiva també porti maldecaps a l'anterior o l'actual equips de govern, per les ajudes donades al CF Reus Deportiu quan va deixar de ser una societat anònima esportiva (SAE).

El 9-N lapida l'acord CiU-PP

Els dies posteriors a les municipals, CiU i el PP van entendre els resultats com una voluntat de canvi a la ciutat: l'austeritat, el rigor econòmic i la gestió es van situar com els eixos clau que guiarien l'obra de govern dels següents quatre anys. L'aliança, tan inèdita com criticada pels sectors més sobiranistes, es va sostenir durant tres anys i mig amb un marcat caràcter econòmic i amb un pes destacat de l'aleshores primera tinenta d'alcalde popular, Alícia Alegret.

Al detall, CiU –amb deu regidors– va assumir l'alcaldia i les àrees d'Hisenda, Educació, Urbanisme, Cultura i Serveis Socials, i el PP –sis regidors– es va responsabilitzar de Promoció Econòmica, Medi Ambient, Esports, Participació i Gent Gran. Si bé el dia a dia local no generava especial desgast a les marques ni l'acord de CiU i el PP a Reus, la intensificació del debat sobiranista en clau nacional va començar a afectar i distanciar aquests dos partits en la seva tasca de govern a la capital del Baix Camp.

El cop definitiu al pacte es va concretar el 12 de novembre del 2014. Quan faltaven sis mesos i mig per acabar el mandat, l'alcalde Pellicer va entendre que el PP, en l'àmbit de l'Estat, havia creuat “unes línies vermelles”, arran de l'anunci de la fiscalia de querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas. La ruptura acontentava sobiranistes (de dins i fora de CiU) i, en especial, l'aparell nacional de la federació nacionalista, que mai havia vist amb bons ulls el pacte, com ho demostra el fet que el mateix Oriol Pujol frustrés un pacte ja signat en la mateixa línia a Tarragona. Per la seva banda, des del PP reusenc es va entomar el trencament amb certa sorpresa i perplexitat, i es va assegurar que Pellicer havia “prioritzat la independència” quan el PP havia “garantit sempre l'estabilitat del govern en els moments més difícils que ha viscut aquesta ciutat”.

La ruptura, que va deixar un govern de CiU en minoria i va forçar una redistribució de les àrees, també va arrossegar l'artífex dels millors resultats del PP a la ciutat: Alícia Alegret. Es feien evidents les desavinences del grup municipal –i de la direcció del partit a la demarcació– amb la seva cap de llista, ara ja
fora de l'aparador polític.

Una ordenança controvertida

De l'obra de govern, en destaca una polèmica ordenança de civisme i seguretat ciutadana impulsada, precisament, per Alícia Alegret des de la regidoria de Seguretat. El redactat inicial de l'ordenança va obrir la capsa de Pandora amb la vinculació, feta per l'equip de govern, d'immigració i inseguretat: la voluntat era sancionar econòmicament tota persona que anés amb el rostre cobert a la via pública, fent menció explícita als conceptes burca i nicab. Arran dels informes del secretari municipal i els antecedents de l'Ajuntament de Lleida, que havia hagut de fer marxa enrere amb un articulat semblant a instàncies de la justícia, l'equip de govern va optar per eliminar de l'ordenança definitiva tota referència a la indumentària religiosa.

Diversos col·lectius, principalment la comunitat islàmica, van recórrer contra l'ordenança, que avui està paralitzada als jutjats en els punts que de manera directa o tangencial poden atemptar contra la llibertat religiosa de les persones. A falta de recursos econòmics, la gestió de la ciutat i l'increment de mesures de seguretat i sancions han estat una de les mesures en què més s'ha prodigat el govern municipal: més control de l'activitat al carrer i de l'incivisme, o increment de sancions per als propietaris que no recullen les dejeccions dels seus gossos.

El futur centre comercial

El govern de Pellicer va entrar a governar amb la incògnita del futur centre comercial impulsat per la companyia Metrovacesa. Després d'un llarg periple negociador entre els bancs, Metrovacesa i el mateix Ajuntament, aquest nou pol comercial ha d'obrir les portes el novembre del 2015. Avui, el futur centre ja té un 65% dels espais ocupats i Metrovacesa confia a ampliar la xifra fins al 90% abans de fer-ne l'obertura.

En espera de veure com es compagina aquest nou projecte, situat al nord de la ciutat, amb el comerç tradicional i identificatiu del tarannà reusenc, la Fira Centre Comercial ha tancat l'arribada de les principals marques tèxtils de l'Estat. Concretament, Metrovacesa ha signat contractes per ocupar 10.884 metres quadrats amb el grup Inditex (Zara, Massimo Dutti, Zara Home, Oysho, Stradivarius, Pull&Bear i Bershka), H&M –que encara no té cap botiga a la ciutat–, i Cortefiel.

Per acabar, un altre dels eixos polítics d'aquest mandat ha estat la gestió cultural. Arran de les discrepàncies entre l'Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya, el Teatre Fortuny va estar més de tres mesos tancat. El conflicte es va resoldre, de manera definitiva, amb l'aprovació d'un nou consorci que dóna majoria al consistori reusenc. No obstant això, Pellicer s'ha vantat en matèria cultural amb diverses grans exposicions dedicades a Joan Prim i Prats, Marià Fortuny i Josep Tapiró, finançades, bàsicament, a través de la Diputació de Tarragona.

Reus rep 54,3 milions d'euros del FLA
Fa tot just una setmana, el grup d'empreses municipals rebia un baló d'oxigen amb l'ingrés de 54,3 milions d'euros del fons de liquiditat autonòmica. El govern de Reus ha confirmat que destinarà els diners al pagament de factures a proveïdors i a rebaixar el període mitjà de pagament, fixat el passat mes de març en 50,94 dies en el grup d'empreses i en 23,81 dies a l'Ajuntament. Així, es rebaixa el deute de l'administració catalana amb la reusenca, que se situa en 12,3 milions d'euros.
LES CLAUS
1
Política de pactes
En un escenari polític incert, sense majories i l'ombra feixuga d'Innova, caldrà veure qui i què prioritzen els dos partits predominants, CiU i PSC, a l'hora de signar aliances.
2
Metrovacesa
El govern sortint haurà de gestionar molt bé l'encaix del centre comercial de Metrovacesa si vol preservar la insígnia de Reus: el comerç i els establiments de tota la vida.
LES XIFRES
17.874
estrangers
Reus té cada cop menys immigrants. El passat 2014 es va produir la pèrdua més important de població d'aquest col·lectiu des de l'inici de la crisi econòmica. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la capital del Baix Camp ha passat de tenir empadronats 19.830 estrangers a 17.874. És significatiu que si Reus ha perdut 1.956 immigrants en un any, durant aquest mateix període la baixada de la població en general ha estat inferior, de 1.828 persones.
11
candidatures
A Reus es presentaran un total d'onze candidatures. Algunes de les formacions s'estrenen, com és el cas de Llista Unitària (amb Àlfred Pitarch com a cap de llista), DenouReus (Lluís Gibert) i Movem Reus-Assemblea Oberta (Albert López). Respecte a fa quatre anys, només es produeix l'absència de la CORI d'Ariel Santamaria, mentre que ERC, ICV-EUiA i Solidaritat s'han reconvertit en d'altres llistes en coalició.
Carles Pellicer
CiU.
El primer alcalde convergent de Reus aspira a la reelecció lluint la gestió i l'estabilitat com a principals arguments després de quatre anys de govern, tres i mig dels quals amb el PP.
Francesc Vallès
PSC.
El primer secretari de l'agrupació local i diputat a Madrid vol recuperar l'Ajuntament, amb una candidatura formada amb moltes persones del teixit social i veïnal.
Sebastià Domènech
PP.
Acumula el llegat d'un partit que ha governat en bona part del mandat, amb una cara renovada després que la formació decidís fer fora l'anterior cap local, Alícia Alegret.
Jordi Cervera
Ara Reus.
La seva irrupció, amb dos regidors en les municipals passades, va ser una de les sorpreses sonades. És el partit que va portar als jutjats la querella sobre el cas Innova.
David Vidal
CUP Reus.
Aplegant el corrent d'esquerres, independentista i assembleari a Reus, va irrompre al consistori el 2011 amb un regidor. La CUP va portar el cas Innova a la fiscalia.
Juan Carlos Sánchez
Ciutadans.
Aquest petit empresari encapçala per primer cop la llista de C's a Reus i confia treure rèdit de l'auge que auguren totes les enquestes al partit que lidera Albert Rivera.
Noemí Llauradó
Reus Esquerra Nacional.
És la marca amb la qual es presenta ERC a les municipals i amb la qual confia a recuperar la representació perduda el 2011, després del govern tripartit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC convoca la militància per explicar l’aposta per governar en solitari

Barcelona

Serret serà la nova portaveu adjunta del grup parlamentari d’ERC

Barcelona

ERC fa foc nou

Barcelona

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Girona

La CUP es referma en el seu pacte inicial amb Esquerra

barcelona

Els escocesos avalen el segon referèndum d’independència

Londres

La desfeta en les locals d’Anglaterra provoca una nova crisi al laborisme

londres

Paluzie: “L’Estat espanyol vol esclafar-nos, cal ofensiva”

barcelona

Pressió europea als EUA perquè exportin vacunes

PORTO