El vot sobiranista s'imposa amb força a la demarcació gironina

Convergència i Unió es manté com la formació més votada, amb el 34 % dels sufragis, i és la primera força política a les comarques gironines. CiU mantindrà alcaldies importants, com Girona, Olot, Figueres i Banyoles, tot i que ha sofert una reculada important en vots i representació en places on tradicionalment governava, com a Roses o a Salt.

La gran revelació però d'aquests comicis, especialment en les poblacions més importants, ha estat l'entrada de la CUP, i la recuperació de posicions d'ERC que es torna situar com a segona força, amb nombre de vots i regidors, escurçant distàncies amb CiU. Els republicans mantenen alcaldies importants i en guanyen en poblacions significatives com Palamós aconseguint majories absolutes en almenys el 22% dels municipis gironins. La CUP que obté representació i millora resultats en molts ajuntaments com Girona, Olot, Figueres o Blanes aconsegueix també algunes majories absolutes, com és el cas de Celrà.

Amb aquests resultats, que també es reflecteixen a la ciutat de Girona –on CiU manté posicions i Carles Puigdemont aguanta bé, ERC obté representació amb 4 regidors i la CUP també millora resultats amb 4–, queda clar que el vot sobiranista s'imposa a la demarcació gironina, tot i la mobilització del vot unionista, amb la novetat de Ciutadans en alguns dels ajuntaments gironins, encara que en detriment del vot del PP i el PSC.

El PSC, que fa quatre anys ja va perdre la posició dominant en les primeres ciutats, pateix una nova davallada, i perd ciutats tan emblemàtiques com Palamós, on obté majoria ERC, i es queda amb un empat tècnic amb els republicans a Palafrugell. Amb tot, els socialistes aguanten com a tercera força política a la demarcació i el PP perd la meitat dels seus regidors. Queda clar que caldrà un ball de pactes per formar els nous ajuntaments.