Política

El 50% de vots, o la pregunta del milió

La participació massiva prevista fa pensar que a Junts pel Sí i CUP els caldran dos milions de suports o més per ser majoria en vots

L'expert Lluís Orriols veu una “fal·làcia” identificar d'entrada abstencionisme i unionisme

Més enllà de si Junts pel Sí i la CUP poden sumar avui una majoria d'escons, qui més qui menys ha reconegut que seria desitjable per reforçar plenament el procés una majoria també en vots. Però quants n'haurien d'obtenir les candidatures independentistes per sobrepassar el llindar del 50%? Quin pes hi pot jugar el ciutadà habitualment abstencionista, que els partits unionistes han cridat a mobilitzar donant per fet que donarà suport a les seves opcions? “No hi ha una correlació clara entre nivell de participació i força de l'independentisme”, s'afanya a aclarir, d'entrada, el doctor en ciència política Lluís Orriols, arran dels indicis que apunten a una participació massiva que podria afavorir els interessos unionistes. “L'independentisme està molt mobilitzat, i això
de per si ja hauria de garantir un
augment de participació… És una fal·làcia atribuir l'abstencionisme a l'unionisme”, reflexiona.

Per argumentar-ho, l'expert recorda que el 9-N ja va mobilitzar més simpatitzants de la independència que les anteriors eleccions al Parlament. Els suports al sí i sí, gairebé 1,9 milions –també podien votar joves de 16 i 17 anys, i estrangers amb targeta de residència– van superar d'uns cent mil els gairebé 1,8 del conjunt de forces independentistes el 2012, un 49%. “Si la gent del sí i sí participa i vota aquestes opcions, creixerà la participació”, constata Orriols, que considera també que una part del sí i no llavors –n'hi va haver 235.000– es pot decantar ara pel sí, fet que el du a concloure: “Els augments de participació que pronostiquen totes les enquestes no perjudiquen l'independentisme.” Una altra cosa pot ser, alerta això sí, els augments que derivin de decisions preses a última hora, durant la campanya. “No necessàriament, però ja va passar el 2012, quan va restar expectatives al bloc sobiranista”, rememora. “Si la campanya ha tingut un efecte mobilitzador pot anar contra l'independentisme, però això ja no ho sabrem fins d'aquí unes setmanes”, apunta.
En gran part dependrà d'això, segons ell, que la independència superi el 50%. “Potser no és l'escenari més probable però tampoc el que menys, és possible”, sosté l'expert.

Dos milions de vots o més

En tot cas, si s'observa el gràfic, i a partir de la hipòtesi que Junts pel Sí i CUP aconseguiran acaparar tots els sí i sí del 9-N, però no afegir-ne de nous, fins i tot amb una participació del 70% superarien la meitat de l'electorat. A partir d'aquí, és clar, a mesura que augmenta la concurrència a les urnes, la majoria de vots es posa més cara. En caldrien dos milions si s'arriba al 75%, i uns 130.000 més si pugés al 80%, una xifra, això sí, que no s'ha assolit mai en cap convocatòria electoral en democràcia, i que suposaria un rècord espectacular. La resposta a tot, avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona