Política

CSQEP perd l'únic escó per Lleida, amb un 4,29% de vots

La coalició no rep ni un vot en dotze municipis de la demarcació

La formació CSQEP, integrada per la coalició entre ICV-EUiA, Podem i altres forces d'esquerra, sols va assolir un 4,29% dels suports (9.806 vots). Es dóna la circumstància que fa tres anys ICV-EUiA, anant sense Podem, va treure 11.145 vots, l'equivalent al 5,39%, i amb menys participació en aquella ocasió. La davallada en els resultats ha estat general a tot el territori i el resultat ha deixat la coalició sense representació parlamentària per Lleida.

Del total de la demarcació, hi ha dotze municipis on no ha aconseguit presència: Arres, Montornès de Segarra, Nalec, Pinell de Solsonès, Pont de Bar, Riu de Cerdanya, Tírvia, Tiurana, Vilanova de l'Aguda, Cava, Clariana de Cardener i Ivorra, la qual cosa representa més del 5% dels municipis. En canvi, ha obtingut percentatges propers al 10% a es Bordes, Llimiana i Baix Pallars, per entorn del 5% a Alcoletge i Almacelles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona