Política

“Sóc el responsable únic del procés, no baixi més”

El president Artur Mas demana al jutge del TSJC que no busqui més persones a qui acusar de l'organització del 9-N

El magistrat pot arxivar el cas, però el Suprem pot enviar-lo a judici

Tal com van fer dimarts la consellera d'Ensenyament i l'exvicepresidenta, ahir el president Artur Mas, defensat per l'advocat Xavier Melero, va realitzar unes manifestacions, d'uns deu minuts, davant del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joan Manel Abril, abans del seu interrogatori com a imputat per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i haver organitzat la consulta del 9-N.

Mas va afirmar que en l'organització de la primera consulta se sentia “coresponsable” amb el seu govern, i quan el TC la va prohibir i van muntar l'alternativa del procés participatiu va assegurar-li: “Sóc el responsable únic, no baixi més.” És a dir, que no busqui més caps de turc, segons fonts judicials. En la seva declaració, el president també va detallar que amb la suspensió de la consulta el 4 de novembre del 2014, el govern amb els serveis jurídics van fer una “intensa reflexió” del que podien fer i davant dels dubtes van demanar un aclariment al tribunal espanyol que no va arribar a temps.

En aquest sentit, Mas va destacar que el Constitucional no va acceptar la petició de l'advocat de l'Estat de fer l'advertiment al govern català que, si desobeïa la seva ordre de suspensió de la consulta, podia cometre un delicte de desobediència. Davant aquesta indefinició, el govern —segons Mas— va acordar delegar en els voluntaris “l'execució” del procés participatiu. No obstant això, el president va admetre que la Generalitat “va donar prestació de mitjans” als més de 42.000 voluntaris, els quals van executar una consulta alternativa, sense canviar el disseny original de la consulta que havien de realitzar els funcionaris i que el Constitucional va truncar. Per exemple, va exposar el cas del web de participació, del qual ja no es podia aturar el funcionament.

El magistrat Abril va exposar una cronologia de fets des del setembre i va preguntar a Mas què van fer des del 4 de novembre, data a partir de la qual investiga si Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van cometre algun fet il·lícit, fins al 9-N, dia de la votació. El president va exposar que a partir del 4-N el seu govern es va mostrar “expectant” davant el que podia fer el govern espanyol i altres institucions, com ara la fiscalia, davant les denúncies que presentaven ciutadans i organitzacions als jutjats de guàrdia per impedir la celebració de la votació. Quant a aquest fet, Mas es va qüestionar per què se li demana a ell que havia d'aturar el procés quan hi havia altres estaments que ho podien haver ordenat. A més, va assegurar que la consulta era “la fita fonamental de la legislatura” i com no van poder-la fer es va desembocar a les eleccions del 27-S. “Sóc el promotor polític del procés”, va cloure.

Madrid té l'última carta

Abans de l'interrogatori, el magistrat Abril va explicar a Mas els delictes pels quals se l'investiga. Va esmentar el delicte de desobediència en connexió amb un delicte de malversació de fons públics i prevaricació. Tots tres impliquen multes i penes d'inhabilitació a càrrec públic, però no presó. El jutge no va citar el delicte d'usurpació de funcions, que sí que veu la fiscalia, i que en aquest cas recull presó de fins a un any. És a dir, el magistrat pot ser que ja tingui clar que no hi ha indicis d'aquest quart delicte.

I després de les declaracions dels imputats què passarà? Es preguntava ahir tothom. Doncs, la instrucció del cas ha superat el seu equador. El proper 19 d'octubre hi ha cinc testimonis citats, i el jutge ha demanat més factures, com ara dels ordinadors i del centre d'informació.

Si no hi ha cap sorpresa, en un mes el magistrat pot tancar la instrucció del cas. Té dues opcions: dur Mas, Ortega i Rigau a judici o arxivar la causa. Si fa aquesta segona opció, segurament la fiscalia en presentarà recurs al jutge i si la denega a la sala civil i penal del TSJC. Si el TSJC arxiva el cas, la fiscalia i Manos Limpias poden presentar-ne recurs al Tribunal Suprem. Davant aquest panorama, ahir es veia ben real que el cas del 9-N arribarà a judici, si no hi ha un canvi polític a Madrid que ho aturi.

LES XIFRES

3
delictes
va indicar el jutge a Mas pels quals se l'investiga. No va esmentar la usurpació, l'únic que inclou presó.
5
testimonis
declararan el pròxim 19 d'octubre al TSJC. Amb la documentació, la instrucció no trigarà a tancar-se.

El fiscal defensa que no es retiressin les urnes

L'interrogatori com a imputat d'Artur Mas va durar ahir una hora i escaig perquè, igual que Irene Rigau i Joana Ortega, el president va declinar respondre a les preguntes de la fiscalia catalana pel seu “canvi de parer jurídic” en aquesta querella, imposada per la fiscalia general de l'Estat, a Madrid.

Segons fonts judicials, el president Mas va exposar que la Generalitat sempre ha col·laborat amb la fiscalia catalana, en la qual considera que hi ha bons professionals. El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled —acompanyat del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada— va aclarir al president Mas que la fiscalia és “única” per tot l'Estat i que actua amb els principis de legalitat i imparcialitat, i que tan “imparcial” estava sent ahir com en la jornada del 9-N quan va informar que no procedia a retirar les urnes com alguns demanaven. Sánchez Ulled va ser un dels fiscals de guàrdia a Barcelona el 9-N. El seu escrit, en què apostava per no retirar les urnes, va trigar força hores a ser validat per Madrid i va posar nerviós el jutge. La prudència va imperar arreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Israel rebutja la treva acceptada per Hamàs i manté els atacs contra Rafah

barcelona
Regne Unit

Downing Street, més a prop

Londres

Trenta anys de llibertat

Barcelona
John Carlin
Periodista i escriptor

“Mandela va saber guanyar-se els enemics”

Barcelona

L’apartheid persistent

Salt
Jéssica Albiach
Candidata de Comuns Sumar a les eleccions al Parlament

“Illa obre la porta a pactar amb Junts per fer el Hard Rock, la B-40 i ampliar l'aeroport”

Barcelona
Dani Cornellà
Cap de llista a Girona per la CUP

“La CUP és una opció real de govern i ho hem demostrat”

Girona
la crònica

La plaça Artós, als peus d’Ayuso

guerra a gaza

Hamàs accepta una treva però Israel respon amb nous atacs aeris a Rafah

barcelona