El Maresme rendibilitza «l'efecte Arenys de Munt» i suma més consultes populars

Els municipis amb majoria socialista rebutgen el referèndum que troba terreny abonat en els governats per CiU i ERC

A punt de complir-se el primer mes de la celebració de la consulta popular sobre la independència de Catalunya ja són dos els municipis del Maresme que han anunciat la intenció de tirar endavant processos similars. Membres de la societat d'Argentona i Arenys de Mar ja han creat plataformes sobiranistes que han començat a treballar, encara que cap d'ells no ha parlat d'una data concreta. Tot i això, grups i entitats d'altres poblacions han manifestat la intenció d'organitzar referèndums, com és el cas de Sant Pol, Sant Andreu de Llavaneres, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Tordera i Calella. Fins i tot a la capital del Maresme ressonen veus prou fortes que podrien coincidir en una proposta concreta abans d'acabar l'any.

Sí, no i amb matisos

Bona part dels alcaldes consultats que es mostren contraris a les consultes volen, però, que quedi clar que les entitats privades que les organitzin «mereixen tot el respecte». L'argument principal, gairebé dictat, a què s'agafen és a «la il·legalitat» d'un procés que no recull la Constitució i que, «per tant, les administracions se n'han de quedar al marge». La màxima dels governs on mana el PSC va ser repetida fins a la sacietat en l'últim acte comarcal socialista a Canet de Mar: «tots hem de jugar amb les regles del joc establertes». Pels socialistes, «no s'hi val a fer trampes i a posar-se medalles de catalanitat per beneficis polítics». Fins i tot, alcaldes com el d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes, es mostra preocupat sobre la divisió social que pot causar una consulta on es mesuri el grau d'estima i compromís amb el seu país de cada ciutadà. Al costat de la il·legalitat, però, pren força i en ocasions ocupa el primer lloc la importància de dedicar el temps i els esforços dels Ajuntaments a lluitar contra la crisi econòmica i «contra aquells problemes que veritablement preocupen els ciutadans». En aquest àmbit es mouen les respostes dels alcaldes de Calella, Josep Maria Juhé; Dosrius, Josep Jo; Mataró, Joan Antoni Baron o Pineda, Xavier Amor. Tot i això, no només utilitzen el recurs de la crisi els batlles del PSC, d'altres de CiU com Jaume Borrell, de Sant Cebrià de Vallalta o Cèsar Díaz, d'Òrrius, alerten que tant la ciutadania com les administracions locals han de tenir com a prioritat lluitar contra una situació econòmica desfavorable.

Aliances

Pel que fa a les alcaldies de CiU, l'altra gran bloc a la comarca, es mantenen fidels a l'enunciat de donar suport a les consultes tot i ser conscients que els consistoris els poden oferir poca cosa més. La federació nacionalista ha trobat en ERC un bon aliat, tot i que en ocasions, com el cas de Sant Pol de Mar, en comptes d'unificar mocions, tots voten la de cadascun dels partits. Aquest matrimoni de conveniència també s'ha donat a Calella, on els republicans són al govern i els convergents a l'oposició i numèricament han pogut aprovar la proposta. Alguns alcaldes de CiU, com Joan Baliarda, pugen fins i tot el to de la demanda sobiranista. «L'estat espanyol no entén un estat plural i molt menys un de federal. En conseqüència, o seguim com fins ara o prenem el camí cap a la plena sobirania». Tota una declaració d'intencions.

La tercera àrea l'ocupen els municipis governats pels grups anomenats independents. Tots, per unanimitat, aplaudeixen la celebració de consultes populars. Però ho fan amb matisos. De l'exaltació indiscutible de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (AM2000), se'n fa ressò el d'Argentona, Pep Massó (Tots per Argentona) i el de Vilassar de Dalt, Llorens Artigas (Grups d'Esquerres per Vilassar de Dalt) mentre que el de Cabrera, Joan Vilà (Gent per Cabrera) es mostra escèptic sobre el resultat final tot i que considera que «els catalans ens ho sentim molt nostre». En qualsevol cas, la flama encesa per Arenys de Munt es manté encesa a la comarca i tot indica que el referèndum del 13 de setembre no serà l'únic.

La figura de Rangel

El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha estat anomenat en la majoria de debats plenaris on s'ha debatut l'aprovació de les mocions a favor de les consultes populars. Rangel, amb una llarga trajectòria com a alcalde del PSC a Caldes d'Estrac, és considerat pel seu partit com un defensor sense fissures de l'estricta legalitat i, en canvi, pels seus enemics polítics es tracta del responsable directe de les traves i els inconvenients que van envoltar la celebració del referèndum a Arenys de Munt. Atribueixen a ell la denúncia feta a l'Estat que l'acord de ple d'Arenys de Munt no era legal i que, per tant, s'havia d'anul·lar. Tant les crítiques com els elogis al delegat del govern prenen, en el cas del Maresme, un pes específic sigui per la vinculació personal del polític amb la zona, o sigui i pel fet de ser un dels homes forts i amb veu pròpia dins del socialisme maresmenc. Una veu que dóna ordres que s'han de complir sense discussió.

Llibertat de vot

En la majoria de votacions que s'han fet en els plens municipals per aprovar la moció de suport als referèndums tots els representants d'una mateixa formació han coincidit en el vot. Bé per convenciment, bé per disciplina de partit, hi ha hagut molts pocs casos en els quals algun regidor hagi alçat la mà en un gest contrari al seu grup. Tot i això, hi ha hagut casos de dissidència afavorida per la llibertat de vot aplicada. Llibertat que ha fet variar el resultat, com en el cas de Sant Andreu de Llavaneres, on l'abstenció de dos dels cinc membres de CiU va evitar que prosperés una moció pel dret de decidir impulsada per ERC. Un altre cas recent, però sense conseqüències en el resultat, va ser el de la regidora del PSC de Calella Loida Serrano que va marxar del ple quan es debatia la moció per les consultes populars signada per ERC i CiU. Serrano no va emetre el seu vot mentre la resta de companys socialistes rebutjaven la proposta. Tot i això, va ser aprovada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Hamàs, Fatah i dotze grups més acorden fer un govern d’unitat nacional

barcelona
política

Pedro Sánchez i Aragonès es reuniran demà a Barcelona

barcelona
estats units

Harris ja té el suport de prou delegats per garantir-se la nominació presidencial

barcelona
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid
europa

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
estats units

Kamala Harris guanya punts per ser la candidata demòcrata a la Casa Blanca

barcelona
regne unit

El ‘pla Ruanda’ dels conservadors va costar 830 milions d’euros

barcelona
política

Maragall deixa ERC per prendre “distància crítica” de l’afer dels cartells

barcelona