#BellsRingingForPeace
Campanya dels 21 ajuntaments de la Segarra, amb tocs de campana, per exigir solucions al drama dels refugiats sirians
“Estem preparats per acollir una família a cada municipi. És assumible per als ajuntaments catalans”
Les campanes de Santa Maria de Cervera es van voler erigir ahir en altaveu al país. L'objectiu: mostrar el rebuig a la política dels estats de la Unió Europea amb la crisi humanitària dels refugiats de guerra sirians i exigir un canvi de rumb. “Ens hi han empès els ciutadans. Ens transmeten la seva angoixa, davant la nostra impotència, en veure les condicions inacceptables i infrahumanes dels refugiats”, segons l'alcalde de Cervera, Ramon Royes. Fa uns dies, el Consell d'Alcaldes de la Segarra va decidir fer un pas endavant.
Els alcaldes segarrencs han engegat la campanya de pressió popular anomenada #BellsRingingForPeace (‘toc de campanes per la pau') per arribar tan lluny com sigui possible. En un clam unànime de tots els partits representats a la comarca, quinze alcaldes i regidors van acudir ahir a repicar les campanes de Santa Maria de Cervera, en representació dels 21 municipis de la Segarra. L'acte, ple de simbolisme, pretén ser una “sacsejada” a la resta d'institucions que sí que tenen competències directes per acollir refugiats i per buscar una solució al conflicte. “Històricament, les campanes han servit per enviar missatges. Aquest és per a la resta de Catalunya i el món.”
Una mica abans de les onze, el campaner Antoni Pedrós dirigia l'acte, consistent a fer sonar les campanes medievals de Cervera. “Hem escollit el toc de reivindicació. És un dels tres que es van crear fa una dècada. És simple: la campana més gran (anomenada Seny Major) és la que permet que el missatge arribi més lluny, i es combina amb tocs de la més petita (anomenada L'Onze), que representa la voluntat del poble, que no és tingut en compte.”
L'alcaldessa de Montornès de Segarra, Marta Huguet, i la de Torrefeta i Florejacs, Núria Magrans, van llegir el manifest de
la campanya. S'hi reclama “desbloquejar el sistema per poder iniciar l'acollida als municipis catalans que s'ofereixin voluntaris”.
En aquest sentit, demanen que tots els municipis catalans facin “un pas endavant” i acullin una família siriana. “Serien 948 famílies acollides; creiem que és assumible. Demanem que es posi fi a tanta burocràcia absurda.” Des dels ajuntaments, es vol donar resposta als ciutadans predisposats a acollir-los a casa seva, ha assegurat Magrans.
Per la seva banda, l'alcalde de Cervera afirma: “Exigim una solució immediata; els temps de la política no poden tenir nens i gent gran en condicions infrahumanes un mes esperant una reunió.” Royes assegura que els municipis segarrencs podrien activar “en poques hores” pisos d'acollida.
LA XIFRA
Reus s'afegeix al toc avui
Aquesta setmana, alguns municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona han posat la bandera a mig pal per protestar, com els segarrencs, contra la situació dels sirians. També contra l'acord de la UE amb Turquia, que pretén deportar de manera massiva els que ja han arribat a territori europeu. Quant a l'acord, Ramon Royes explica: “Cal buscar el consens. És delicat, perquè tampoc es pot abandonar Turquia.” I hi ha afegit: “Nosaltres estem disposats a rebre una família, però també caldrà respectar els seus desitjos, i la majoria dels sirians volen anar al nord d'Europa.”
La campanya impulsada pels municipis segarrencs
vol esdevenir una taca d'oli
al país. L'Ajuntament de Reus va anunciar ahir que dóna suport al toc de campanes organitzat per avui pels Escoltes i l'Agrupació de Campaners reusenca. El setembre passat, la junta de portaveus municipal ja es va afegir a la xarxa de ciutats refugi per donar acollida “temporal” als sirians.
Des de la Segarra, el manifest convida la resta de comarques a fer un toc per la pau i a compartir la preocupació pels refugiats a les xarxes socials amb l'etiqueta #BellsRingingForPeace. També es crearà un bloc que aplegarà la informació de la campanya. Transmetran el manifest i l'acord a les associacions de municipis i a la Generalitat. Ara mateix, asseguren que no se senten “identificats amb les accions de les institucions europees i espanyoles”.