Política

Romeva: “En la comprensió de la nostra història trobarem la base del nostre futur com a país lliure”

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència assisteix a l'acte d'inhumació de les restes de set víctimes de la Guerra Civil a la serra de Riés, a Subirats

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha destacat aquest dissabte al matí que Catalunya “no pot oblidar mai la pròpia història, ni permetre que sigui tergiversada” perquè “en la comprensió de la nostra història trobarem la base del nostre futur com a país lliure”. Ho ha dit al cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal durant l'acte d'inhumació de les restes de set víctimes dels combats del gener de 1939, probablement soldats republicans trobats en quatre fosses de la serra de Riés, entre els termes de Subirats i Olesa de Bonesvalls. Unes fosses trobades arran de dues intervencions arqueològiques dutes a terme per un equip interdisciplinari coordinat per la Generalitat i format per experts de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la col·laboració dels ajuntaments de Subirats i Olesa de Bonesvalls i la valuosa aportació del Centre d'Estudis de Subirats i de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

Es pensa que les restes òssies trobades pertanyien a membres de la 196 Brigada Mixta republicana, que entre el 21 i 23 de gener del 1939 es van traslladar de Madrid a Catalunya per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. Les Serres d'Ordal havien de ser un dels emplaçaments per aixecar els eixos de la línia defensiva. Al març del 2014, arran d'unes troballes fortuïtes d'ossos humans, es va fer una excavació d'urgència al paratge, on es va constatar l'existència de dues fosses comunes al Torrent dels Albans.

La primera fossa contenia restes d'un individu jove d'uns 19 anys. L'estudi antropològic va identificar dues fractures perimortem causades per impacte de projectil al crani i a la mandíbula. Associats a aquestes restes hi havia els objectes materials següents: sivella, teixits cullera, botons i quatre beines de màuser.

La segona fossa excavada es trobava a 50 metres de la primera excavació, al mig de la llera del torrent, al marge esquerre d'una tartera. Es varen localitzar restes de tres individus, dos adults d'edat indeterminada i un jove de 18 anys. Associats a aquestes restes hi havia els objectes materials següents: sivella, placa metàl·lica, corretja de cuir, moneda, tornavís, ferradura de bota, botons, reblons i fragment de corretja.

Atès que no ha estat possible determinar la identitat dels set individus finalment localitzats, les restes recuperades han estat inhumades en un nínxol del cementiri de Sant Pau d'Ordal i del cementiri d'Olesa de Bonesvalls amb la inscripció Morts en defensa de les llibertats en els combats d'Ordal de gener de 1939. El treball d'investigació, ha permès aportar més coneixement històric sobre les fosses del Penedès. La recerca també ha generat dades importants per al coneixement dels fets bèl·lics que van succeir el gener de 1939 arran de l'ofensiva franquista.

Raül Romeva ha agraït la feina feta per part de l'equip d'experts interdisciplinari que ha fet possible la localització, l'estudi i aquest acte d'inhumació de les restes trobades a les fosses de la serra de Riés i ha assegurat que aquests treballs “són una mostra d'aquest compromís per recuperar la memòria col·lectiva, únic fonament prou sòlid per poder-hi edificar els propers capítols de la nostra història”.

La Generalitat de Catalunya compta amb un portal web que permet geolocalitzar fosses a tot Catalunya: http://fossesirepressio.cat . Es tracta d'un projecte impulsat per la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament que ofereix imatges, informació històrica i la possibilitat de cercar persones per nom i cognoms.

“Una lluita per la llibertat”

Romeva ha remarcat que actes com el d'aquest dissabte serveixen per “recordar la valentia i el compromís de set persones, que en simbolitzen tantes d'altres” i ha afegit que “la lluita antifeixista era una lluita per la llibertat, la justícia i la fraternitat”. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que, tot i que en l'actualitat hi ha un altre context, no han canviat “la fermesa d'aquestes conviccions”. “Ens sentim hereus d'aquelles lluites, que afortunadament avui poden manifestar-se per altres vies”, ha assenyalat.

A banda del conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat han assistit a l'acte la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia; l'alcalde de Subirats, Pere Pons; l'alcalde d'Olesa de Bonesvalls, Josep Maria Tillo; la diputada del Parlament de Catalunya, Maria Rosell; el director del Memorial Democràtic, Plàcid García-Planas; la coordinadora dels equips de treball en la campanya de la serra de Riés, Assumpció Malgosa, i la cap de Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès presentarà aquesta tarda els pressupostos al Parlament després de ser aprovats pel Govern

barcelona

La fiscalia demana al Suprem que confirmi “l’absoluta idoneïtat” de les ordres de detenció contra Puigdemont

Madrid

Els Verds justifiquen l’oposició a l’entrada de Puigdemont i Comín per “diferències” en “l’estratègia” a Catalunya

Brussel·les

Torra: “Un cop s’aprovin els pressupostos al Parlament, convocaré eleccions”

barcelona

ERC avisa que se “sentirà lliure per prendre les seves decisions” si Torra actua unilateralment sobre el Govern

Barcelona

La cúpula d’ERC es reuneix per valorar els escenaris de futur: “No ens limitarem a escoltar”

barcelona

Borràs: “Torra farà un anunci que no serà intranscendent”

barcelona

Montse Bassa defensa que “no es poden llençar per la borda” els pressupostos

barcelona

El Santander guanya 6.515 milions el 2019, un 17% menys pel Brexit

barcelona