Imatges

Quan un diari publica, o una televisió emet, imatges de persones que il·lustren informacions negatives, generalment només truquen per queixar-se els protagonistes de les instantànies o aquells que s'hi senten identificats. La majoria de vegades, a més, són gent que mai no s'havien plantejat, fins que els ha tocat de prop, o de ple, que imatges anteriorment publicades de característiques similars, podien haver colpit algú altre mentre ells contemplaven la foto amb indiferència de lector distant. Per això, ara em sorprèn que l'escena d'uns prohoms emmanillats desencadeni tanta reprovació. Què deuen tenir aquests senyors per causar tanta empatia? Quina mena d'identificació generen en els que s'exclamen, horroritzats? Quina solidaritat els uneix tots plegats, que no els uneixi amb la resta d'emmanillats que desfilen a diari per la foguera mediàtica?