Democràcia, populisme i autoritarisme

Darrerament les crítiques a la Unió Europea superen els elogis. Lluny queden els anys en què tothom estava d'acord amb el projecte europeu i des de casa nostra el vèiem com el mirall de la democràcia, les llibertats i els drets. Ara, però, amb la crisi econòmica, la crisi dels refugiats, el terrorisme, el Brexit i altres reptes, sembla que la Unió Europea ha perdut el glamur i se'n qüestiona el funcionament, la manera de governar i fins i tot els objectius. De fet, però, la Unió Europa és una unió dels estats membres, de manera que està a les mans dels governs estatals donar el cop de timó que necessitaria avui en dia el projecte europeu, però és també ben sabut que no tots els estats coincideixen en el model que volen per a la Unió Europea, ni tampoc en els interessos, externs i interns, de cada estat. És veritat que convindria un canvi de rumb i una altra manera de fer a la Unió Europea, que canviés les línies d'actuació i que fes polítiques concretes que ajudessin la ciutadania i que s'entenguessin. Així s'evitaria el desencís ciutadà i també es deixaria sense arguments els qui no creuen en el projecte europeu, els que aposten per partits euroescèptics que a la fi volen posar fi a la UE i recuperar l'hegemonia dels estats, en un moment del món en què aquests ja han quedat massa petits per solucionar els problemes d'avui en dia, la solució dels quals requereix àmbits econòmics i polítics més grans. Ens interessa més que mai apostar per l'Europa unida, per la Unió Europea respectuosa amb les realitats nacionals i garant de la democràcia, els drets, la tolerància i la solidaritat. I més en el moment en què estem; només cal mirar al voltant i veurem molts estats, com ara Rússia, Turquia, Bielorússia i els estats del nord d'Àfrica, per anomenar-ne uns quants, en què preval l'autoritarisme, per sobre de la democràcia, encara que en alguns d'aquests estats formalment hi ha eleccions periòdicament. Així, veient el que passa en molts dels estats veïns, encara es fa més imprescindible apostar per la Unió Europea i creure-hi, si cal fent les reformes, orientant els objectius d'acord amb els valors de la UE i sempre apropant-se als ciutadans i, naturalment, evitant que des de dins es posi fi al projecte europeu. En definitiva, s'ha d'apostar per la voluntat política dels estats membres, posant a davant els interessos generals europeus, sobre els seus particulars sovint situats en el curt termini i la manera de fer-ho és amb polítiques que respectin els valors de la UE, que són la pau, la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la tolerància i el respecte als drets humans i també el de les minories. Si es fa així, segur que s'aconseguirà una societat més cohesionada i il·lusionada amb el projecte europeu i serà una garantia de democràcia i de drets, tant dins de la UE com a l'exterior. Avui en dia pot semblar una utopia, però és el camí que hem de agafar si volem un futur millor per a les noves generacions.