Política

Pina vol que el TC suspengui la condemna del judici a l’1-O

L’advocat de Rull, Turull i Sànchez branda el TJUE i ho sol·licitarà com a mesura cautelar quan es tramiti el recurs de la seva immunitat

L’expresident de l’ANC demanarà dimarts el primer permís

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de desembre sobre el cas d’Oriol Junqueras no només pot tenir efectes sobre ell i els altres eurodiputats finalment reconeguts, Carles Puigdemont i Toni Comín, sinó també sobre la resta de presos polítics, començant pels que van ser jutjats mentre tenien un càrrec electe com a diputat o senador a les Corts espanyoles. Així ho va assegurar ahir Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, que, amb el reforç argumental del dictamen de Luxemburg, va anunciar que sol·licitarà al Tribunal Constitucional que, com a mesura cautelar, deixi sense efectes la sentència del judici a l’1-O tan bon punt accepti a tràmit el recurs d’empara que li va presentar a l’octubre, perquè es reconegui la immunitat dels seus clients des del dia que van ser proclamats diputats al Congrés, després de les eleccions del 28-A. “Demanarem la suspensió sobre ells dels efectes de la sentència perquè s’hauria d’haver aturat el judici per demanar el suplicatori”, subratllava ahir Pina, que creu que l’admissió a tràmit ja s’ha demorat molt més del que és habitual, i hauria de ser imminent.

L’advocat creu que la sentència del 19 de desembre, que l’endemà mateix va incorporar a la causa al TC amb una ampliació de recurs, “reforça” la seva anàlisi interpretativa sobre els efectes de la immunitat. Segons ell, així, “ajuda” a interpretar l’article 71.2 de la Constitució –que diu que els diputats no podran ser “inculpats” sense l’autorització de la cambra legislativa corresponent, per protegir el seu dret a la representació política–, en el sentit que determina que Junqueras ja gaudia d’immunitat des que va ser proclamat electe al Parlament Europeu, per la qual cosa “la conseqüència inequívoca” és que ha de quedar en llibertat, com a mínim, mentre l’eurocambra no aprovi un suplicatori. “No seria lògic que el que val per al Parlament Europeu no valgués per a diputats i senadors de les cambres d’un país de la UE”, reblava Pina, tot aplicant la mateixa regla de tres als seus clients, i també a Raül Romeva, elegit senador el 28-A. L’exconseller d’Exteriors, això sí, no ha presentat encara recurs al TC i té previst adherir-se a la causa un cop aquest accepti a tràmit els de Rull, Turull i Sànchez, que són casos idèntics. Pel que fa a Junqueras –que també va ser triat diputat el 28-A i estaria, doncs, en la mateixa tessitura–, el TS va deixar en suspens el seu recurs de súplica en espera que es resolgués la qüestió prejudicial a Luxemburg com a eurodiputat, per la qual cosa el seu cas derivat del 28-A encara no pot arribar al TC.

Pina anava ahir més enllà i confiava que, quan l’alt tribunal sentenciï sobre el recurs d’empara, dirà que el judici va ser “nul de ple dret” perquè cinc dels acusats gaudien d’immunitat des del 28-A, conclusió que segons ell també “faria extensives les conseqüències jurídiques” a la resta dels condemnats en el procediment, a qui també caldria alliberar, i obligaria a repetir-lo “des del començament” amb un tribunal de composició del tot diferent. Això sí, admetia que, en haver ja acabat la legislatura en què van ser elegits, no sap si ara caldria demanar suplicatori per jutjar-los. “Si el TC diu que se’ls va privar de participar en la vida política, resulta que hi va haver unes altres eleccions i se’ls va retirar de les llistes en haver estat condemnats en ferm, quan no es podia”, reflexionava, per constatar la complexitat del cas.

L’advocat va presentar un primer recurs al Suprem el 6 de maig per exigir-li que aturés el judici oral i demanés un suplicatori al Congrés, petició que el tribunal va rebutjar el dia 14 perquè entenia que la immunitat només opera abans que s’hagi estat processat, i no quan el judici ja està en marxa, com era el cas.

Amb arguments similars, el mateix Suprem va rebutjar el 3 d’octubre un recurs de súplica de Pina contra la primera decisió, per la qual cosa l’advocat va poder anar al TC, que té pendent pronunciar-s’hi des de finals de novembre, després de solucionar-se uns problemes en la documentació presentada. El grup de JxCat al Congrés ja va presentar davant el mateix TC un altre recurs d’empara per la decisió de la mesa de suspendre’ls com a diputats, i el Suprem també té pendents de resoldre a més diversos incidents de nul·litat presentats.

Pina, per cert, va confirmar que Jordi Sànchez té previst demanar dimarts, 14 de gener, el primer dels permisos reglamentaris a què té dret, un cop haurà complert una quarta part de la sentència. Abans, això sí, l’advocat confia que Institucions Penitenciàries, òrgan que depèn del Departament de Justícia, haurà resolt definitivament si els presos polítics estan en règim de segon o tercer grau, ja que aquest últim els permetria accedir a més permisos per sortir, i més aviat.

Sembla raonable i coherent que el TC accepti el recurs en els pròxims dies; no hi ha resolucions fins ara i és un tema nou
No seria lògic que el que val per a un eurodiputat no valgués per a diputats d’un país de la UE
Jordi Pina
advocat de rull, turull i sànchez

Demanen que s’aixequi l’ordre d’arrest

L’expresident Puigdemont i l’exconseller Comín han demanat al TC que aixequi “de manera urgent” les ordres de detenció i ingrés a presó que encara pesen sobre ells dins l’Estat, un cop confirmada la seva immunitat com a eurodiputats. En un recurs d’empara el 3 de gener contra la interlocutòria del jutge Llarena, al qual va tenir accés Efe ahir, tots dos demanen al TC com a mesura “cautelaríssima” que suspengui l’ordre d’arrest mentre no es pronuncia. Segons ells, Llarena va vulnerar el seu dret a accedir a càrrecs públics en condicions d’igualtat, o a entrar i sortir lliurement de l’Estat per motius ideològics o polítics, i va generar una situació d’“absolut menyspreu” vers les immunitats previstes per la UE, ja que veuen “inexcusable” que les ordres no s’aixequessin tan bon punt van ser proclamats al juny eurodiputats, un fet que en garanteix la llibertat de moviments. Puigdemont i Comín, a més, denuncien que Llarena, “de manera arbitrària i irraonable”, no va voler plantejar una qüestió prejudicial sobre el seu cas, al contrari que va fer Marchena pel de Junqueras, i l’insten a fer-ho ara si manté dubtes sobre la sentència del TJUE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Homenatgen Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps d’extermini nazis

barcelona

Marlaska reitera la voluntat de derogar la Llei Mordassa per substituir-la per una “adaptada als valors constitucionals”

Madrid

Calvet veu “molt difícil” una ampliació del Prat que no tingui en compte les zones de protecció

barcelona

El govern espanyol està “absolutament tranquil que es compleix la llei” amb els permisos dels presos

Madrid

El ministeri de Consum regularà la publicitat de les cases de joc ‘online’

barcelona

Torra es reuneix amb partits i entitats independentistes per explicar-los el contingut de la reunió amb Sánchez

barcelona

Tres mossos asseguren que l’1-O es van reforçar les plantilles de les comissaries de Barcelona

madrid

Casado exigeix a Sánchez renunciar a la taula de diàleg

Madrid

El govern espanyol lamenta que el PP continuï instal·lat en “la seva estratègia de bloqueig”

Madrid