Via lliure a regular per llei a la baixa el preu dels lloguers
El Parlament l’aprova amb els 77 vots de JxCat, ERC, CatECP i la CUP, i divendres es debatran les esmenes
Cs, el PSC i el PP censuren que és “electoralista” i adverteixen que no té “cap recorregut”
Un any després d’intentar regular per decret els preus del lloguer sense èxit, ja que no va passar la tramitació parlamentària pels vots contraris de Catalunya en Comú Podem (CatECP) i la CUP, a la sessió plenària d’ahir el govern de JxCat i ERC sí que va tenir el seu suport i sumar 77 vots per tirar endavant la proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. És a dir, la limitació dels preus dels lloguers que obliga a congelar o abaixar els preus dels nous contractes de lloguer als municipis catalans amb més de 20.000 habitants, fixant els lloguers en funció d’uns índexs de referència quan s’hagi detectat un increment superior al 20% en el període comprès entre els anys 2014 i 2019.
A diferència de fa un any, el text s’ha elaborat en diverses trobades de forma coordinada amb el Sindicat de Llogaters, que havia trobat insuficient i havia rebutjat el primer decret, i del CatECP i la CUP, conjuntament amb el Departament de Justícia, es va traduir en l’aprovació de la proposició de llei utilitzant el tràmit de lectura única amb l’objectiu que entri en vigor com més aviat millor. Els grups tenen fins demà a la tarda per presentar esmenes a la totalitat i a l’articulat per debatre-les en la sessió d’aquest divendres mateix. La urgència del procediment, defensada per la situació agreujada d’accés a l’habitatge per la pandèmia, la van criticar els grups de l’oposició (Cs, PSC i PP) perquè ho van considerar “electoralista”. Tots van coincidir que la proposta no té cap recorregut, ja que acabarà “impugnada al Tribunal Constitucional”, en paraules del diputat de Cs Sergio Sanz, ja que al seu parer la Generalitat no té competència per regular els preus. Tant Rosa Maria Ibarra (PSC) com Santi Rodríguez (PP) van assegurar que el contingut de la proposició de llei és semblant al de l’anterior decret, que ja va tenir el rebuig del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i l’Autoritat Catalana de la Competència. Cs, a més, va anunciar que ho tornaria a portar al CGE.
La consellera de Justícia, Ester Capella, va defensar que el Dret Civil Català els dona competències per regular els contractes dels habitatges i, per tant, fixar preus, i va defensar que la iniciativa, com també van destacar Susanna Segovia (CatECP), Maria Sirvent (CUP), Toni Morral (JxCat) i José Rodríguez (ERC), s’havia treballat amb 4.000 entitats socials. Els grups impulsors la van qualificar de “pionera” i “innovadora” perquè assenyala un marc normatiu únic a l’Estat mentre esperen que el govern espanyol legisli, “un moment que mai arriba”, va criticar Rodríguez.
ERC i la CUP van mostrar desavinences amb JxCat quan Morral va demanar que s’incorporin esmenes que tinguin en compte les diferents casuístiques de propietaris privats segons els ingressos o s’incorporin bonificacions als que en els darrers anys hagin fet rehabilitacions i millores.
LES FRASES
Esperança del Sindicat de Llogaters i escepticisme dels API
v. p. / n. sEl Sindicat de Llogaters va voler destacar ahir que aquesta proposició de llei, en la qual han estat treballant vuit mesos amb el Departament de Justícia, “no és dels llogaters i les llogateres sinó del conjunt de la societat civil”. Així ho va destacar el seu portaveu, Jaime Palomera, que assegura que l’acord “va amb el signe del temps perquè limita les pujades però també incentiva les reduccions dels preus”. De fet, ahir van rebre el suport del tercer sector, el Col·legi de Treball Social, la Xarxa d’Economia Solidària, la Confederació d’Associació de Veïns i l’Observatori dels Drets Econòmics i Socials. “Els suports continuaran, ens estan trucant moltes entitats, sindicats”, assegura Palomera, que es mostra convençut que el text “no és cap brindis al sol, sinó que aquesta llei va de debò i la regulació serà efectiva de forma immediata a totes les ciutats amb problemes d’habitatge”. La mateixa proposició de llei ja inclou 60 municipis que reuneixen les condicions, i per tant “l’aplicació serà automàtica i amb un règim de sancions que en garanteix el compliment”. Tot i que diuen que no tenen cap dubte que el Parlament donarà el vistiplau a la proposició, perquè compten amb el compromís del govern i de quatre grups parlamentaris, el sindicat farà el seguiment del procés “perquè el text legislatiu sigui aprovat com un ampli acord de país i que se’n respecti el contingut”. Per la seva banda, els agents de la propietat immobiliària consideren que la seva opinió i coneixement del sector no s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar el text. El gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida i Barcelona, Lorenzo Viñas, reconeix la necessitat d’una intervenció pública per tal d’equilibrar els preus, però no pensa que aquesta sigui la fórmula correcta, ja que, segons assegura, “la inseguretat jurídica espantarà els inversors” i farà que optin pel mercat de la compravenda. D’aquesta manera es reduiria l’oferta de lloguer, fet que no aconseguiria abaixar els preus. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorges, coincideix també a criticar que la proposta legislativa “no s’ha consensuat en absolut”, i denuncia que les institucions traslladin la responsabilitat social de les persones amb emergència en habitatge a “un determinat sector” en comptes d’“augmentar el parc d’habitatge social”. Segons l’informe Emergència habitacional, pobresa energètica i salut, publicat per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 81% de les famílies barcelonines que corren el risc de perdre el seu habitatge per un procés de desnonament tenen menors a càrrec i, d’aquestes, el 28% són famílies monoparentals. L’estudi assenyala que les persones afectades per inseguretat residencial i per dificultats en l’accés als subministraments tenen un estat de salut molt pitjor que la població general de Barcelona. Gairebé 9 de cada 10 dones presenten mala salut mental i 6 de cada 10, mala salut percebuda, relacionades amb l’accés a l’habitatge.
