L’ANC omple les primeres inscripcions en els actes de les ciutats més grans
Barcelona, Girona, Tarragona o Cornellà s’omplen abans que poblacions més petites
Torra respon a Cs que no prohibirà cap acte ni cap manifestació
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha començat a tancar inscripcions a les primeres tretze concentracions on ja s’ha completat l’aforament previst per les assemblees territorials que les organitzen. Es tracta d’actes previstos en algunes de les grans ciutats del país, incloses les capitals de demarcació, de manera que ja està ple l’aforament a la plantada davant de l’estació de Sants o en l’acte central de la plaça Letamendi de Barcelona, davant de la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona o davant de l’estació d’Adif de Girona mentre que no ho estan encara en poblacions més petites de comarques d’interior que han mobilitzat milers de persones per assistir a les manifestacions d’anys anteriors.
Fonts de l’ANC indiquen que les assemblees territorials d’aquestes comarques d’interior donen per fet que les convocatòries s’ompliran perquè la base social de l’entitat ja està plenament mobilitzada i treballant en l’organització dels actes, encara que el ritme d’inscripció sigui més baix que en ciutats més grans. També ja s’han omplert les manifestacions estàtiques al balcó de la Fira de Cardona, al parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès, a la carretera d’Esplugues de Cornellà de Llobregat, al pati del Casino de Manresa, a la plaça de l’Ajuntament de Mollerussa, davant dels jutjats de Rubí, al passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, al centre d’atenció i informació de la Seguretat Social de Tortosa i a la plaça del Mercat de Vilanova i la Geltrú.
L’ANC anunciava ahir els tretze punts ja plens en un comunicat en què avançava que en alguns dels més de cent espais de concentració les assemblees organitzadores estan buscant vies per ampliar l’aforament “sempre tenint en compte tots els requeriments sanitaris i les característiques de la ubicació en concret”. L’entitat atribueix aquests canvis a la “bona resposta de voluntaris i assistents”. També anuncia que, per primer cop, el sindicat independentista Intersindical-CSC aportarà voluntaris per ajudar a organitzar la manifestació més descentralitzada.
L’ANC ha hagut de fer diversos canvis en les previsions i el disseny de la mobilització d’aquest any a causa de l’evolució de la pandèmia. Finalment, s’ha optat per concentracions reivindicatives estàtiques, amb aforament limitat i control d’accés per minimitzar la gran mobilitat que suposaven les grans manifestacions. Tot i les precaucions, les autoritats sanitàries no ho veuen clar i el mateix govern ha anunciat que no serà a cap manifestació. Cs demanava ahir a Torra que “desaconselli” anar als actes de l’ANC i l’advertia que hauria de “retre comptes” del que hi passi. El president els responia que l’executiu no hi assistirà per raó de “prudència” davant la pandèmia, però també hi afegia que no prohibirà cap manifestació, ni independentista ni sindicalista ni d’altra naturalesa: “En aquest país es respecta el dret de manifestació.”
Montilla refusa la confrontació enmig de la pandèmia
L’expresident de la Generalitat José Montilla demana a l’independentisme que posi fi a la confrontació amb l’Estat espanyol en un moment en què la pandèmia de Covid-19 requereix la col·laboració entres els dos governs. Ho demana en la seva tradicional reflexió amb motiu de la Diada, un dels tres símbols nacionals del país amb què, avisa, han deixat d’identificar-se part dels ciutadans perquè se l’ha fet seva l’independentisme. Pel que fa a la crisi sanitària, l’expresident socialista adverteix que té “seqüeles catastròfiques” en els àmbits social i econòmic principalment per raó del mateix sistema productiu. Tenint en compte aquesta perspectiva greu i atenent als “errors” comesos per tots els governs, als quals la pandèmia va agafar desprevinguts, Montilla demana “humilitat”, deixar de culpar els altres governs i buscar la “col·laboració”, la “suma” i la “unitat”: “Una crisi com aquesta no és un bon moment per a la confrontació política”. Pel que fa a la Diada, lamenta que hagi deixat de ser un símbol compartit de la “unitat del país” i adverteix d’una “societat amb símptomes clars de divisió”.
