La desitjada primavera de l’ONU

Avui fa 75 anys, 50 països es reunien per reconstruir un món sobre les cendres encara fumejants que havia deixat la Segona Guerra Mundial. No era una tasca fàcil construir la pau després de dues guerres mundials en poc més de trenta anys i el fracàs de la Societat de Nacions, incapaç de resoldre els conflictes entre estats i contrarestar un feixisme que oferia falses solucions nacionals davant problemes i reptes globals, com la crisi econòmica que va deixar el crac del 29.

Tres generacions més tard, som testimonis de diversos intents de debilitar aquest sistema a través de crítiques i retallades de fons. Si bé el sistema de Nacions Unides està lluny de ser perfecte, com s’ha fet palès en diverses ocasions, des de Catalunya sabem veure les oportunitats que ofereix aquest sistema, renovat. En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, com ens ha mostrat la pandèmia que vivim, limitar la diplomàcia a l’activitat dels estats és simplement voler tancar els ulls davant un món que ha canviat, ignorar quin és el seu funcionament.

Avui cal donar la veu als actors subestatals, locals i regionals, a la societat civil, a les comunitats i territoris tradicionalment ignorats, i fer un sistema més inclusiu, participatiu i responsable, al servei de les persones.

Un clar exemple d’això és l’aprovació, fa cinc anys, en el marc de les Nacions Unides, de l’Agenda 2030. Malgrat haver estat signada per 193 estats, el 65% de les accions per dur-la a terme hauran de ser implementades en l’àmbit regional i local. Una agenda amb la qual estem plenament involucrats i que hem fet nostra, transposant-la i determinant-ne els diversos objectius que cada departament de la Generalitat haurà de dur a terme per tal d’assolir les metes fixades per al 2030: des de l’erradicació de la pobresa, passant per la sostenibilitat, fins a la millora de la governança i la rendició de comptes de les institucions.

En el Dia de les Nacions Unides, des de Catalunya volem reiterar el nostre convenciment que una bona governança ha de tenir com a principi la ferma defensa dels drets civils i polítics arreu, com el dret dels pobles a decidir el seu propi futur, a preservar la memòria i a promoure la llengua i la cultura pròpia. Per això estem desenvolupant projectes de la mà de les Nacions Unides, com el lideratge d’un projecte de la Unesco en esport i desenvolupament en el marc del Pla d’Acció de Kazan, el suport a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (Oacnudh-Colòmbia) per a la verificació de la situació dels drets humans i la protecció de les persones defensores a Colòmbia, o l’enfortiment de la Unidad de Averiguaciones Especiales de Guatemala, en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Des de Catalunya volem ser part, i volem posar el nostre gra de sorra a aquesta posada a punt que, 75 anys després, cal que es plantegi les Nacions Unides. Des de la nostra experiència, la nostra història i les nostres singularitats.

Quan les Nacions Unides naixien, Catalunya es trobava a l’hivern de les nacions, que diria Prat de la Riba, però sentim la seva història molt a prop. La història de pactes, acords, de negociació i de pau, d’una pau que requereix el compromís de tots els seus membres i que només s’aconsegueix amb el diàleg i el respecte pels drets humans, és, també, la nostra història.