Els condemnats de la mesa reiteren la seva inviolabilitat
Guinó, Corominas, Simó i Barrufet demanen al Suprem que anul·li la seva condemna de 20 mesos d’inhabilitació per desobediència
Sol·liciten que ni Marchena ni Llarena resolguin els seus recursos
Els quatre membres sobiranistes (JxSí) de la mesa del Parlament condemnats a vint mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) han presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem perquè tombi el càstig que els va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè no ha interpretat correctament la seva inviolabilitat parlamentària i els condemna per “executar actes parlamentaris”. Hi afegeixen que, amb aquesta errònia interpretació, se’ls han vulnerat, també, altres drets, com ara el de llibertat d’expressió, participació política, presumpció d’innocència i tutela judicial efectiva.
La penalista Judit Gené –defensora de Lluís Guinó (l’únic actiu en la política: diputat de JxCat i alcalde de Besalú), Lluís Corominas i Ramona Barrufet– sol·licita que el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, i el tribunal de set magistrats que va jutjat els independentistes catalans, dirigits per Manuel Marchena, s’apartin i no intervinguin en la resolució dels seus recursos. Per Gené, “la judicialització i la criminalització de l’activitat parlamentària ja està tenint efectes indesitjables sobre el funcionament de cambres parlamentàries”, un canvi –precisa– operat amb la sentència del 2015 del TC, el qual “s’atribueix la facultat de controlar el debat parlamentari”, quan fins ara la jurisprudència d’aquest tribunal, “pacífica” i ponderada, marcava actuar un cop aprovades normes i iniciatives que poguessin ser inconstitucionals, mai abans.
L’advocat Raimon Tomàs, defensor d’Anna Simó (ERC), insisteix que l’Advocacia de l’Estat “no està legitimada” per ser acusació en aquesta causa i també qüestiona la imparcialitat de tribunal; en concret, dels jutges Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, que en la instrucció “fins a sis cops” van refusar que els membres de la mesa tinguessin la prerrogativa de la inviolabilitat. Tant Gené com Tomàs citen jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i de la Convenció de Venècia, que sostenen que “la immunitat parlamentària és per protegir el funcionament democràtic d’un Parlament”. Gené també retreu al TSJC que en la sentència se’ls acusa de “formar part d’un pla superior” per assolir la independència de Catalunya sense que “s’hagi provat ni detallat” cap coordinació amb els condemnats pel Suprem. Si el Suprem no els absol, els dos advocats li demanen que rebaixi el càstig, tant de la multa com de la inhabilitació. Gené, a més, li sol·licita que de la inhabilitació per a càrrec públic se n’eliminin les “funcions d’administració”, perquè és una “interpretació extensiva” i no argumentada pel TSJC.
