Els països veïns es mouen per trobar una sortida a la crisi de Birmània
El nou cap de la diplomàcia birmana, nomenat pels militars, s’entrevista amb els seus homòlegs tailandès i indonesi, a Bangkok
Els opositors recelen de la reunió
El nou ministre d’Afers Estrangers birmà –nomenat per l’exèrcit–, Wunna Maung Lwin, va viatjar ahir a Bangkok per dialogar amb representants diplomàtics d’Indonèsia i Tailàndia, i tractar de trobar una solució a la crisi originada pel cop d’estat dels militars l’1 de febrer passat. Aquesta trobada representa el primer viatge a l’estranger d’un membre de la junta militar i un reconeixement implícit del nou règim birmà.
Indonèsia, que ha pres el lideratge dels països de l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN) en els esforços per mirar d’obrir una via cap a la sortida de la crisi, va desplaçar la seva ministra d’Afers Estrangers, Retno Marsudi, per trobar-se amb Wunna Maung Lwin i el seu homòleg tailandès, Don Pramudwinai. Les converses entre tots tres no van transcendir a la premsa, i l’únic que va afirmar el govern tailandès és que esperaven que tot funcionés sense problemes. Marsudi, per la seva banda, tenia previst d’anar a Birmània però, després de la trobada, es va descartar el viatge. Posteriorment, un portaveu de la diplomàcia indonèsia va assegurar que el seu govern no donaria suport a unes noves eleccions al país veí.
A favor de San Suu Kyi
Aquests esforços del govern d’Indonèsia han despertat recels entre els manifestants birmans, que consideren que les reunions amb membres del govern nomenats pels militars donen legitimitat internacional al cop i podrien significar l’anul·lació de les eleccions del novembre passat, tal com ha imposat el nou règim. Centenars de manifestants es van reunir davant de les ambaixades de Tailàndia i Indonèsia amb cartells que demanaven respectar el sentit del vot del novembre passat. “La nostra ministra d’Afers Estrangers és Aung San Suu Kyi”, van entonar els manifestants, en referència al càrrec que va ocupar en el govern que va liderar després de guanyar les eleccions del 2015.
D’altra banda, el Tribunal Superior de Kuala Lumpur va ordenar ahir aturar la deportació de 114 birmans, després que el govern de Malàisia ignorés, la vigília, la seva decisió de posposar l’expulsió de 1.086 immigrants més del mateix grup, segons ha informat Amnistia Internacional. L’organització es va felicitar per la decisió del tribunal i va condemnar la repatriació dels altres immigrants. El govern malaisi va justificar la deportació al·legant que es tracta d’immigrants il·legals que, segons la seva versió, han acceptat tornar a Birmània de forma voluntària, i ha recalcat que, entre els deportats, no hi figura cap refugiat de l’ètnia rohingya, discriminada a Birmània, ni cap sol·licitant d’asil.
Les amenaces no fan callar els manifestants
Josep SolanoLes amenaces de la junta militar birmana i la repressió de les forces de seguretat no aconsegueixen fer callar els manifestants, i desenes de milers de persones van tornar als carrers ahir, en una nova jornada de protesta contra la dictadura. A Rangun, la mobilització més massiva va ser la de les minories ètniques, que demanen una república federal i la fi de la constitució del 2008. Els rohingya ja patien la discriminació durant el govern d’Aung San Suu Kyi. Un dels punts calents de les protestes van ser algunes ambaixades, especialment la d’Indonèsia. A Mandalay, els estudiants, monjos i professors van fer una asseguda col·lectiva de protesta al centre de la ciutat. Els manifestants ignoren les amenaces de mort que han proferit responsables del govern militar des d’aquesta setmana. Tot i això, les forces de seguretat han mostrat més moderació en comparació amb les càrregues i detencions dels dies anteriors.
