Política

El cap de l’exèrcit francès convida els militars ultres a deixar les forces armades

Una invitació tèbia perquè no va acompanyada de sancions

El general Lecointre respon a la segona carta de soldats d’extrema dreta que alerta del risc d’una guerra civil

Després de les sancions, un intent de reconciliació. El conflicte entre els militars ultres i el govern francès es troba enquistat, però les autoritats aposten ara per intentar calmar la tensió. El cap de l’estat major de les forces armades, el general François Lecointre, ha demanat “cohesió” i responsabilitat als membres de l’exèrcit després de la publicació en les últimes setmanes d’una sèrie de manifestos signats per desenes de soldats en actiu i retirats en què es denunciava la “decadència de França” i altres tesis d’extrema dreta.

“Cada soldat és lliure de pensar el que vol, però ha de saber distingir sense ambigüitat allò que recau en la responsabilitat del ciutadà i allò que recau en la responsabilitat militar”, va assegurar Lecointre en un correu intern dirigit dilluns a tots els integrants de les forces armades i del qual es va tenir coneixement abans-d’ahir al vespre.

“Qualsevol individu té les seves conviccions. Però quan aquestes el porten a una reivindicació política incompatible amb la condició militar (...), fins i tot a un qüestionament a l’estricta subordinació del poder polític republicà, el més raonable és que abandoni la institució”, hi va afegir. Una invitació als soldats ultres a plegar de les forces armades que resulta força tèbia, perquè no ve acompanyada de noves sancions.

El torcebraç entre les autoritats franceses i els militars ultres va començar el mes passat després de la publicació d’una primera tribuna a la revista d’extrema dreta Valeurs Actuelles, firmada per una vintena de generals a prop de la jubilació i altres centenars de soldats en actiu. Hi denunciaven la “decadència que afecta el nostre país” a causa de la “guerra racial” i “l’islamisme”. Aleshores, l’esquerra va alertar davant d’un pronunciament per part de soldats pràcticament inèdit en les últimes dècades a França. En canvi, la ultradretana Marine Le Pen va sucar-hi pa elogiant el discurs dels militars.

L’executiu macronista va respondre-hi amb sancions disciplinàries i l’amenaça d’expulsió d’aquells que ja estaven a punt de retirar-se.

Tanmateix, aquest càstig va accentuar la crispació en les forces armades. Una segona tribuna, firmada per desenes de soldats anònims, va ser publicada diumenge passat en el portal de Valeurs Actuelles. “Sí, els nostres veterans tenen raó (...). Veiem la violència en les nostres ciutats i pobles. Veiem com el comunitarisme s’instal·la en l’espai públic i el debat públic. Veiem com s’han convertit en una norma l’odi cap a França i la seva història”, afirmaven en un text que ha estat signat per uns 250.000 ciutadans. Tot un reflex de la proliferació de les idees d’ultradreta en el debat públic a França, força dominat últimament pels problemes de delinqüència i gihadisme.

Tot i que aquest manifest reproduïa el tòpic de l’extrema dreta que el país es dirigeix cap a una “guerra civil”, la resposta de les autoritats ha estat força tèbia, conscients del malestar generat per les sancions. El general Lecointre s’ha conformat a demanar responsabilitat “en un moment en què cadascú percep netament els intents d’instrumentalització de la institució militar”.

El president Emmanuel Macron ja va intentar escenificar dissabte passat una reconciliació amb el poder castrense parlant durant bona estona, davant de les càmeres, amb els principals alts càrrecs de l’exèrcit durant l’acte d’homenatge del final de la Segona Guerra Mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol vol que Aragonès assisteixi a la conferència de presidents de divendres

Madrid

El Govern demana al Tribunal de Comptes que “no faci política i s’atengui a criteris jurídics” per a acceptar els avals

barcelona

Corinna demanda el rei emèrit al Regne Unit per “vigilància il·legal”

El Tribunal de Comptes dubta de la legalitat de l’aval del Govern i demana un informe a l’Advocacia de l’Estat

madrid

Juristes europeus alerten que les fiances del TCu pot vulnerar el dret a un judici just dels 34 acusats

brussel·les

La mestra jubilada de Palafrugell acusa d’incitar a l’odi a un guàrdia civil, investigada també per injúries i amenaces

palafrugell

Clatellot de l’IEC a Casado per “les quatre noves llengües balears inventades”

barcelona

Reclamen investigar “l’opacitat en venda d’armes” vinculada a Joan Carles I

madrid
RAMON ESPADALER PARCERISAS
UNITS PER AVENÇAR

“A casa meva la política no és el tema estrella”

barcelona