Sánchez reorienta el diàleg amb Catalunya a l’economia
Es fixa desviar el focus del referèndum parlant dels fons de la UE, el cotxe elèctric i les ‘start-ups’
La ministra d’Indústria lloa la sintonia inicial amb Torrent davant la incomunicació amb Tremosa
Si es parla de referèndum, la resposta serà recordar la importància dels fons Next Generation de la UE. Si es parla d’una amnistia, la resposta serà subratllar la importància que té per Catalunya el Perte del cotxe elèctric o la nova llei de les start-ups a l’hora de consolidar Barcelona com a viver de la innovació. Per contrarestar l’agenda de l’independentisme, Pedro Sánchez es disposa ara a reorientar cap a l’economia el diàleg amb Catalunya, en aquesta nova etapa que s’obre amb la remodelació del govern i amb un calendari immediat que inclou la comissió bilateral Estat-Generalitat i la reunió de la taula de diàleg després de la Diada. “Catalunya es mereix que en parlem en altres termes, com ara dir que és un territori líder en la indústria automobilística”, diu la portaveu, Isabel Rodríguez, com a preludi del canvi de tema.
Fonts de La Moncloa identifiquen aquest nou enfocament econòmic com la via per avançar en el diàleg amb la Generalitat més enllà de l’enrocament entre el “referèndum o referèndum” de Pere Aragonès i la sentència de “no hi haurà referèndum d’autodeterminació, mai de la vida” que Sánchez va solemnitzar el 30 de juny al Congrés.
Com es va comprovar en la reunió dels dos presidents el 29 de juny a La Moncloa, el guió del diàleg bilateral és asimètric: la Generalitat vol que la comissió bilateral sigui un fòrum tècnic sobre inversions i sobre com evitar la conflictivitat al Tribunal Constitucional –i més ara que l’ens presidit pel conservador Juan José González Rivas disgusta els dos governs– i que la conversa política de futur es reservi per a la taula de diàleg, mentre que el govern espanyol té la inèrcia de veure la taula de diàleg com a extensió política de la comissió bilateral i el lloc on abordar “des dels famosos 22 punts d’Artur Mas” fins als punts afegits per Carles Puigdemont i Quim Torra, i un regal d’última hora: els Jocs Olímpics d’hivern 2030, ara amb Miquel Iceta com a titular de Cultura i Esports.
La reorientació cap al temari econòmic situa la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, com a peça clau d’un engranatge on abans hi havia Carmen Calvo, que sovint ha estat vista per ERC i Junts més com un factor de confusió que de nítida interlocució. Calviño és qui governa el repartiment dels fons de la UE (19.000 milions ja el 2021, dels quals 9.000 milions com a bestreta) junt amb María Jesús Montero (Hisenda) i ja n’ha repartit 7.000 entre les comunitats per desplegar programes com ara el de les subvencions al Moves per a la compra de vehicles elèctrics. Calviño també té en tràmit d’audiència pública l’avantprojecte de llei de start-ups, un sector en què ara Barcelona guanya la partida a Madrid.
Seat i planta de bateries
A més del protagonisme nou de Calviño per l’adeu de Calvo, i en ple arraconament d’Iceta a Cultura i Esports per allunyar-lo de l’agenda catalana, les altres figures que cotitzen a l’alça en el diàleg amb Catalunya són la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i la d’Indústria, Reyes Maroto. A Sánchez li correspon el dossier de l’ampliació del Prat i el de rodalies, i serà la principal responsable de complir la inversió d’acord amb el pes català dins el PIB estatal en els pressupostos del 2022, ja que Transports –abans Foment– és el gran múscul inversor estatal. Maroto, al seu torn, té a l’agenda d’Indústria decisions transcendentals, com ara que la planta de bateries de Volkswagen –en aliança amb Seat i Iberdrola– s’ubiqui a Catalunya o no.
En l’últim Consell de Ministres i primer de la nova etapa que s’obre fins al 2023, Maroto va rebre el llum verd al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) del vehicle elèctric i connectat, amb una inversió pública de 3.400 milions que se sumen a 19.700 milions d’inversió privada per arribar als 24.000 milions. En joc hi ha generar 142.000 llocs de treball i una contribució del PIB d’entre l’1 i l’1,7%. Segons fonts d’Indústria, Maroto valora molt que a l’acte de presentació del Perte, la vigília a La Moncloa, hi acudís el secretari general d’Empresa de la Generalitat i mà dreta de Roger Torrent, Albert Castellanos. Maroto lloa la sintonia inicial que troba en Torrent i la interlocució oberta amb ell, en contrast amb la “incomunicació” que diu que ha tingut amb el predecessor a Empresa, Ramon Tremosa, de Junts.
El PSC té les infraestructures i Vallès a La Moncloa
Que Miquel Iceta passi de ser l’arquitecte dels ponts amb la Generalitat des del Ministeri de Política Territorial a ser apartat de l’agenda catalana per anar a Cultura i Esports ha estat un cop per al PSC. En la revolució de Pedro Sánchez, però, el PSC hi suma amb Raquel Sánchez com a ministra de Transports una veu més i consolida el poder del PSC en el disseny d’infraestructures.
Des de l’etapa 1991-1996 amb Josep Borrell, la cartera de Foment –rebatejada des del 2020 com a Transports– no tenia un titular català com succeeix amb l’exalcaldessa de Gavà i fidel sanchista des del 2017, Raquel Sánchez. L’aterratge de Sánchez a la Castellana provinent de Gavà se suma a la presidència d’Aena que ocupa Maurici Lucena, l’home deixeble d’Andreu Mas-Colell en qui Salvador Illa confiava com a vicepresident econòmic si era investit president de la Generalitat. A més del control de Transports i d’Aena, el PSC també té un dels seus, Isaías Pancho Taboas, a Renfe.
El poder en el dibuix aeri i ferroviari de l’Estat es completa amb un home fort a La Moncloa: el reusenc Francesc Vallès serà a partir de dimarts el nou secretari d’estat de Comunicació per l’adeu de Miguel Ángel Oliver.
