La confessió de Pujol
Avui fa set anys que l’expresident de la Generalitat va fer públic que la seva família amagava diners a Andorra i sense declarar a Hisenda
La fiscalia, al final, descarta acusar-los de grup criminal però sí d’associació il·lícita, i demana nou anys de presó per al líder català
Les defenses tenen ara fins a l’1 d’octubre per presentar els seus escrits
Encara no hi ha data de judici, que es preveu per a finals del 2022 o principis del 2023 a Madrid
Avui, 25 de juliol, és un aniversari de contrició. Fa just set anys que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va confessar, a través d’un comunicat, que tota la seva família tenia diners en un banc d’Andorra sense declarar a Hisenda i procedents d’una deixa, que el seu pare Florenci va donar a Marta Ferrusola i els seus set fills per si anaven mal dades. La versió oficial de la confessió del líder català va provocar un terrabastall social i polític, però alhora va blanquejar la investigació il·legal de la policia patriòtica espanyola, que va difondre una captura de pantalla del seu compte al BPA, que feia dècades tenien a Andbank (amb uns 140 milions de pessetes inicials el 1990).
La confessió de l’expresident Pujol el 2014 va fer que un jutge de Barcelona investigués tota la família, mentre l’Audiencia Nacional bussejava des de dos anys abans en els negocis del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i després assumiria la causa de tota la família. Ha estat una investigació feixuga, a la recerca de diners en comptes a l’estranger, i ara s’espera que es fixi la data del judici, que es preveu a finals del 2022 o el 2023, contra dinou acusats, entre els quals deu empresaris, com ara responsables de Copisa, Grupo Isolux Corsan i GBI Serveis. No és una causa urgent, ja que cap d’ells està en presó preventiva; l’expresident Pujol, però, ja ha complert 91 anys, i la seva dona ha estat exculpada recentment, ja que li va aflorar la malaltia de l’Alzheimer.
La carta de confessió de l’expresident Pujol encapçala l’escrit d’acusació de la fiscalia, en què li demana nou anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i de blanqueig de capitals. Hi sosté que pel seu càrrec de president de la Generalitat del 1980 al 2003, així com al capdavant de Convergència, “va teixir una xarxa de clientelisme” amb empreses afins, que pagaven a canvi d’adjudicacions. El fiscal descarta l’escandalós nom del delicte de “grup criminal”, plantejat pel jutge, perquè és un delicte que no existia en aquella època. Les penes sol·licitades per als fills van dels 8 als 29 anys de presó (vegeu el gràfic adjunt). I mentre que Podem reclama 20 anys de presó per a Pujol, l’Advocacia de l’Estat s’avé a la tesi de les defenses i descarta acusar-lo, com a la majoria dels seus fills.
El jutjat ha ampliat el termini fins a l’1 d’octubre perquè les defenses presentin els escrits. El penalista Cristóbal Martell, defensor de la família Pujol, en un escrit anterior denuncia que se’ls ha aplicat “el dret penal d’autor: pel fet de ser un Pujol”. Hi afegeix que “no s’ha d’individualitzar cap conducta” de l’expresident Pujol per acusar-lo, i rebaixa els delictes fiscals del fill gran.