Tornen les urnes del referèndum, al descobert
Òmnium, l’ANC i l’AMI homenatgen en un acte a Illa, al Rosselló, els independentistes nord-catalans que van custodiar les urnes de l’1-O
Cuixart i Paluzie reclamen unitat i la voluntat de tornar-hi
Cuixart i Paluzie van reclamar unitat a les forces polítiques
Diversos actes arreu del territori van recordar ahir el referèndum
Les urnes del referèndum de l’1 d’octubre van tornar a fer el trajecte, ahir, des del poble d’Illa, al Rosselló, fins a Figueres. Quatre anys després, aquesta vegada no ho van haver de fer d’amagat i havent d’esquivar els serveis secrets espanyols, sinó que el recorregut es va escenificar amb una caravana de vehicles encapçalada per un cotxe que anava carregat d’urnes. El fort simbolisme d’aquest acte tenia el doble objectiu d’homenatjar els nord-catalans que les van amagar i traslladar a la Catalunya del sud aquell 1-O, i de palesar el ferm propòsit de tornar-hi que tenen l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. En l’acte celebrat a Illa hi havia representants dels presos –Jordi Turull, Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart–; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i parlamentaris dels grups independentistes i representants del món local de la Catalunya del Nord, entre d’altres.
Amb la cara descoberta
Un dels moments més emotius de l’acte va ser quan van pujar a l’escenari una representació dels independentistes que van amagar les urnes. Cadascun es va dirigir al públic dient el seu nom i afegint-hi: “Jo vaig fer possible l’1 d’octubre.” Van ser llargament ovacionats, també quan van carregar les urnes als cotxes després d’obrir-se pas entre la multitud congregada. Es van cridar les ja habituals consignes del moviment independentista i, fins i tot, es va sentir algú que proposava Cuixart com a president del país.
Tant Cuixart com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, van remarcar el paper clau de l’independentisme nord-català en l’èxit del referèndum. “La Catalunya del Nord sempre hi ha estat. Som aquí, som Països Catalans”, va afirmar Cuixart, després d’explicar que, quan tenia 18 anys, va fer el seu primer desplaçament a la Catalunya del Nord per conèixer els represaliats independentistes dels anys noranta. I Paluzie va ironitzar sobre el dispositiu policial espanyol per evitar el referèndum. “Aquestes armes de destrucció massiva, aquests objectes de caça major, els cossos d’elit de l’Estat espanyol no els van poder trobar, perquè no comptaven amb els catalans del nord, perquè, per ells, amb la seva visió imperialista, són francesos”, va etzibar.
Tant ella com Cuixart es van mostrar segurs que hi haurà un altre 1-O i que serà reeixit. Van fer una crida a la unitat de la societat civil i de les forces polítiques i a no malbaratar el llegat de la mobilització que hi va haver. “El llegat és de totes i de tots, no el deixem malbaratar”, va etzibar Cuixart. En aquest sentit, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, va afirmar que l’Estat havia comès un gran error l’1-O i es va manifestar convençut que en tornarà a cometre un altre. “És cosa nostra que hi hagi més accions de sobirania com la del primer l’octubre de fa quatre anys. Podeu comptar amb l’AMI”, va indicar Gaseni, que va refermar el compromís de l’associació que presideix “a mantenir la flama encesa de la unitat contra la repressió, de la lluita per l’amnistia i de la difusió de la causa independentista al món”.
Puigdemont
En un missatge en vídeo gravat, el president Carles Puigdemont, que va rebre una forta ovació, va insistir en l’estratègia de la confrontació intel·ligent, que, segons ell, és una de les gran lliçons que ha deixat l’1 d’octubre. “La gent hi va posar tot i més per protegir el dret més bàsic, el de l’expressió de la seva opinió, i vam posar en tensió l’Europa democràtica”, va sentenciar. I ell també va insistir en la necessitat que l’independentisme estigui preparat per avançar cap a la independència. “L’Estat sap que no hi ha marxa enrere”, va reblar. Abans de la intervenció de Puigdemont, que tot i fer una intervenció gravada va ser llargament ovacionat, es va anunciar el suport de les entitats independentistes al president de cara a dilluns vinent a l’Alguer, on declararà per la seva detenció la setmana passada.
També va ser molt ovacionada l’alcaldessa dels Banys d’Arles, Marie Costa, que va agrair el sacrifici fet per Carles Puigdemont i els altres exiliats, presos i represaliats. “El vostre sacrifici fa que Catalunya encara estigui dempeus”, va indicar i va remarcar que el referèndum l’havia guanyat l’independentisme. “L’hem guanyat i això no es pot obviar”, va dir. “Hem d’escoltar les lliçons de la història”, hi va afegir després de repassar l’historial de repressió de l’Estat espanyol i de l’Estat francès. L’alcaldessa nord-catalana va voler reivindicar la catalanitat de la Catalunya del Nord –“Tots som catalans, tot i estar sota les administracions espanyola i francesa”, va dir– i va insistir en el grau d’implicació de l’independentisme nord-català. “El que ens va portar a l’1-O va començar amb el menyspreu de la retallada de l’Estatut. Aquí tots vam entendre la lluita i que calia fer paperetes i fabricar i emmagatzemar les urnes”, va concloure.
L’acte d’Illa, que va estar conduït pel periodista i politòleg Adrià Alsina, es va obrir i tancar amb música reivindicativa. El va encetar el cantautor rossellonès Pere Figueres, amb la interpretació de Desperta’t, Rosselló, tot un himne a la Catalunya del Nord, i es va cloure amb una versió d’Els contrabandistes, amb la lletra adaptada als fets de l’1 d’octubre. La mobilització d’ahir es va acabar a la plaça de Catalunya de Figueres, on, després de l’arribada de la caravana, es va dur a terme un concert amb Ginestà i Xavi Sarrià.
Actes arreu
L’acte d’Illa va ser el més important d’ahir, enmig de més d’un centenar de commemoracions del referèndum. Diversos grups de CDR van convocar manifestacions, així com altres col·lectius que fins a la pandèmia s’havien significat per la lluita contra la repressió. És el cas dels treballadors de la Generalitat a Girona, que es van tornar a manifestar com havien fet cada divendres fins a l’arribada de la Covid. I el Col·lectiu del Silenci de Tarragona, davant dels jutjats en contra de la repressió. Així mateix, un centenar de persones es van reunir a La Mariola de Lleida en recordança de les votacions i d’Enric Sirvent, l’home que va tenir un atac de cor en ser colpejat per la policia l’1-O i que va morir el 2020 per la Covid.
LES FRASES
La Ràpita recorda les càrregues més matineres
Sant Carles de la Ràpita va commemorar ahir els quatre anys de l’1-O. A la Ràpita van viure les primeres càrregues policials de la Guàrdia Civil de bon matí. L’alcalde, Josep Caparrós, va destacar ahir que l’acte a les portes del pavelló municipal reviu “els records i les emocions” de la “resistència pacífica” que van fer els veïns per defensar les urnes. Aquest quart aniversari arriba a les portes del judici que esperen el batlle i el regidor i actual delegat del govern a l’Ebre, Albert Salvadó, per l’1-O. S’enfronten a 13 i 15 anys d’inhabilitació després que l’advocacia de l’Estat hagi elevat l’acusació per suposada prevaricació i desobediència. Caparrós considera que l’acusació vol “reprimir”.
La medalla de les víctimes, al Museu d’Història
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va dipositar ahir al Museu d’Història de Catalunya la Medalla d’Honor que la cambra catalana va lliurar, la vigília de la Diada, a les “víctimes de la repressió” contra l’independentisme. Borràs va destacar en l’entrega que “els fets de l’1-O i la repressió que hi va començar marquen el futur”.
Torra: “Data, pla i desobediència sostinguda”
L’expresident de la Generalitat Quim Torra considera que les lliçons apreses de l’1-O són: “Data, pla i desobediència sostinguda al carrer.” En un missatge a Twitter, l’expresident inhabilitat ara fa un any assenyala que l’1-O és una data i que “res no hauria passat si no s’hagués fixat un dia per a l’embat” amb l’Estat espanyol.
