Govern i Ajuntament de Barcelona, sobre el processament de Martín Villa: “Ja era hora”

Govern i Ajuntament de Barcelona han aplaudit la decisió de la justícia argentina de processar l’exministre Rodolfo Martín Villa per crims del franquisme: “Ja era hora. Fa dècades que sabem que no haver estat l’executor no eximeix de responsabilitats”, ha assenyalat el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa. “La justícia argentina ha de ser qui jutgi un dels repressors del franquisme. El que Espanya no entoma ho han de fer les jurisdiccions estrangeres”, ha apuntat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, precisament en l’acte de record als més de 1.700 republicans executats a Barcelona, al fossar de la Pedrera. “L’atado y bien atado era cert i continua vigent a les altes instàncies de la judicatura espanyola”, ha afirmat Ciuró.

“Per tant, un cop més a la vergonya col·lectiva d’un Estat que no encerta a reparar i a fer revisió de la seva història”, ha reblat la consellera de Justícia, que espera que el procés judicial argentí contra Martín Villa “es faci amb totes les garanties i amb audiència de totes les parts”. “L’únic que volem es que se sàpiga tota la veritat i es faci justícia, com sempre”, ha reflexionat en veu alta Ciuró, que en el seu discurs davant el monument als represaliats pel franquisme ha reivindicat el fossar de la Pedrera com una de les fosses comunes més grans de tot el país “i possiblement l’espai de memòria més monumental de Catalunya”. “Només des de la memòria viva podrem evitar que el feixisme campi lliure”, ha assegurat la titular de Justícia.

Es calcula que, com a mínim, al fossar hi ha les restes de 1.700 persones executades al Camp de la Bota. Ciuró ha fet també un reconeixement als familiars de les víctimes per agrair-los la lluita i la determinació “per restaurar la dignitat dels desapareguts”. La consellera de Justícia ha posat sobre la taula el Mapa de Fosses de Catalunya, a través del qual se n’han pogut geolocalitzar més de 600, i el Pla de Fosses, encarregat de posar calendari a les intervencions arqueològiques. “Tots aquests treballs i aquesta feinada que s’està duent a terme ens ha portat a fer 60 intervencions en fosses a Catalunya i s’han recuperat les restes d’un mínim de 556 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme”, ha assenyalat Ciuró.

“No estem disposats a oblidar ni a silenciar la barbàrie del règim franquista a casa nostra”, ha sentenciat la consellera de Justícia. L’acte de record als més de 1.700 republicans executats a Barcelona ha estat organitzat pel Memorial Democràtic i l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, encapçalada per Pere Fortuny. “Les víctimes del franquisme són una vergonya política que arrossega l’estat espanyol. Ens hem dirigit a tots els ministres de l’actual executiu i no hi ha resposta”, ha criticat Fortuny. “No hi ha dignitat moral ni política per les víctimes republicanes. De què tenen por?”, ha conclòs el president de l’Associació Pro-memòria als Immolats.