El dret internacional estableix que per esdevenir estat s’han de complir tres requisits: tenir un territori, una població i un govern autònom. Sembla prou fàcil de complir, però no ho és tant quan entren en joc els interessos polítics i el reconeixement internacional. L’Organització de les Nacions Unides (ONU), creada el 1951 amb l’objectiu de mantenir la pau i la seguretat internacional i fomentar entre les nacions les relacions d’amistat, manté fora del grup deu estats.

En concret, es tracta de Somalilàndia, Alt Karabakh, Transnístria, Xipre del Nord, Ossètia del Sud, Abkhàzia, la República Àrab Sahrauí Democràtica, la República de la Xina (Taiwan) i Kosova. Palestina va entrar a les Nacions Unides com a estat observador el 2012, però tampoc n’és membre. La majoria d’aquests territoris es van consolidar a partir de la desaparició de l’antiga URSS. És el cas d’Ossètia del Sud i Abkhàzia, dues regions secessionistes de Geòrgia que gaudien d’una major autonomia en l’època soviètica i que aspiren en un futur a unir-se novament a Rússia. L’Alt Karabakh està situat entre l’Azerbaidjan i Armènia i, amb un 80% de població armènia, el 1991 va declarar la seva independència de l’Azerbaidjan amb el suport rus. Un suport que també es va fer evident en la separació de Transnístria de Moldàvia i la seva transformació en regió moldava autònoma.

Els casos més coneguts són els de Kosova, la República Àrab Sahrauí Democràtica i Taiwan. El poble sahrauí és reconegut per 84 estats, l’antiga província sèrbia es va declarar independent l’any 2008 i Taiwan o la República de la Xina continua reivindicant la seva autoritat al territori davant la negativa a cedir-li l’espai de la República Popular de la Xina.