Josep Lluís Trapero (Santa Coloma de Gramenet, 1965) no volia ser policia de petit. Li hauria agradat tenir una feina relacionada amb la natura i el contacte amb els animals. Fill de la Laura i en Lino, un taxista nascut a Valladolid, és el més gran de tres germans i va créixer al barri obrer de la Guinardera, un dels més populars de la ciutat. A casa li diuen Jose, està casat amb la seva promesa de sempre, Sonia Jiménez, amb qui té una nena, la Maria, nascuda el 2019 i de qui va parlar per primer cop en públic en l’entrevista que va concedir a TV3 el mes de juny passat, on va reivindicar la feina dels Mossos durant el referèndum de l’1-O un cop va ser absolt dels delictes de sedició i desobediència per l’Audiencia Nacional.

Trapero va entrar a l’Escola de Policia de Catalunya l’any 1989. Va començar com a agent el 1990 a les ciutats de Girona, Vielha, Blanes i Figueres, on va començar la seva tasca en el grup d’investigació, en què es va especialitzar, i la va desenvolupar a les diferents regions policials on va servir. L’any 2006 es va llicenciar en dret per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’any 2008 va ser nomenat cap de la divisió de la investigació criminal. El 2009 va ocupar el càrrec de subcap de la comissaria general d’investigació criminal i va arribar a ser-ne el cap tres anys després. Nomenat comissari dels Mossos l’any 2013, el 2017 va aconseguir la màxima responsabilitat com a major i, també, li va arribar la notorietat pública, primer amb la resolució dels atemptats terroristes a la Rambla i a Cambrils i posteriorment amb el dispositiu policial pel referèndum. Va ser destituït pel 155 i acusat i jutjat per col·laborar amb el procés.

Ambiciós, controlador, estricte i desafiant, Josep Lluís Trapero ha passat de ser l’heroi de l’independentisme al traïdor després que durant la vista declarés que hi havia preparat un dispositiu per detenir el govern si es feia efectiva la independència. Restituït al càrrec de major el 2020, dos viatges secrets a Madrid sense coneixement d’Interior i amb visita inclosa al cap de seguretat de la casa reial i a l’Audiencia Nacional van tensar les relacions amb el govern i van evidenciar que la confiança s’havia trencat. Fa mesos que s’especulava sobre la seva sortida del cos i se’l situa en un futur proper a l’empresa privada.