La segona ciutat de Catalunya

Calcular el nombre de catalans que viuen fora del país podria semblar una tasca fàcil, però no ho és. No se sap del cert quants són. L’única dada oficial és la del padró d’espanyols residents a l’estranger (PERE), on n’hi ha 340.000 d’inscrits, un 65% dels quals no ha nascut a Catalunya. Cal tenir en compte, també, que molts catalans que viuen a l’estranger no es registren al PERE, de manera que la xifra d’aquest padró és irreal. Dades de la seguretat social de certs països i alguna altra variable donen pistes que permeten deduir que el nombre de residents a fora és efectivament més elevat, però tampoc no són concloents. A partir d’aquests indicadors esparsos, la direcció general de la Catalunya Exterior –de nova creació– estima que al voltant d’un 30% de catalans que estan a fora no estan inscrits al PERE. D’altra banda, es calcula que hi ha prop de 400.000 catalans més residint a la resta de l’Estat espanyol.

Tot plegat porta el govern a treballar amb la hipòtesi que els catalans residents fora del país pugen a mig milió. “Sigui com sigui, et quedessis amb la xifra més baixa, que serien 340.000, o la més alta, que serien 700.000, som la segona ciutat de Catalunya. Això és indiscutible”, explica la directora general, Laura Costa. (A l’Hospitalet de Llobregat, hi viuen més de 265.000 persones.)

A efectes com a mínim de llengua i cultura, el govern té “sempre present” el marc dels Països Catalans, de manera que aquests números es podrien incrementar en 300.000 catalanoparlants més. A tall d’exemple, el Departament de Victòria Alsina no considera els Casals de la Catalunya del Nord com a Catalunya exterior, tot i que els ajuda.

La conselleria no és partidària d’agafar el PERE com a fotografia real, però admet que és l’únic indicador que permet observar l’evolució, encara que parcial, d’aquest tou de catalans. D’uns anys ençà, es detecta que puja la xifra dels que se’n van a la resta d’Europa i baixa la dels que emigren a Sud-amèrica. La gran majoria dels que marxen per Europa no s’inscriu enlloc.

Comptat i debatut, en una dècada s’han doblat els catalans registrats al PERE. Per demarcacions, més de 260.000 són de Barcelona; 30.500, de Girona; 26.000, de Tarragona, i 21.500, de Lleida.

La majoria de la diàspora catalana viu a la Unió Europea (més de 100.000), a la resta d’Europa (62.000), a l’Amèrica del Sud (57.000) i a la del Nord i Central (58.000). A Àsia en són 8.700 i a Oceania, 3.557.

Per estats, els 10 primers són França (48.000), l’Argentina (31.000), Alemanya (28.000), el Regne Unit (26.000), els EUA (22.000), Mèxic (18.000), Suïssa (16.000), Andorra (16.000), el Brasil (12.000) i Bèlgica (12.000).

Tampoc no és de fiar el cens d’espanyols residents absents (CERA), ja que les dificultats per votar desincentiven la majoria a inscriure-s’hi. Així, dels 255.000 registrats majors d’edat al CERA per votar en les eleccions del 14 de febrer, només ho va fer un 4,2% (10.700 persones). “Aquests no són els únics que poden votar, n’hi ha molts més, però no hi vas i t’hi inscrius si saps que ho tens perdut”, lamenta Costa. Una abstenció superior al 95% d’un cens que, a més, és incomplet és, evidentment, una anomalia democràtica.

El 2014 el govern va posar en marxa un registre voluntari de catalans residents a l’exterior adreçat a les persones que tenen la condició política de català d’acord amb el que estableix l’Estatut. És a dir, ciutadans amb nacionalitat espanyola que resideixen fora de l’Estat espanyol, que estan donats d’alta als registres dels serveis consulars espanyols i que tenen el seu últim empadronament en alguna població de Catalunya. També per als descendents de catalans amb nacionalitat espanyola que mai han residit a l’Estat però que tenen com a municipi d’adscripció qualsevol població catalana.

El 2017 el conseller Raül Romeva va donar impuls al registre amb la concessió del dret a la targeta i a l’atenció sanitària amb càrrec al Servei Català de la Salut en les estades temporals a Catalunya, al Carnet Jove, programes de colònies, descomptes a la xarxa d’albergs i serveis de préstec de llibres digitals, entre altres avantatges.

Quan Alsina va arribar al Departament hi havia uns 8.000 catalans inscrits i actualment en són 9.000 aproximadament.

Tanmateix, es tracta d’una eina que està cridada a desaparèixer aviat, o si més no “evolucionar”, ja que el Departament troba desfasat el concepte de registre i aposta per fomentar el d’una comunitat de serveis. “No volem un registre, volem una comunitat”, assegura Costa. En aquest sentit, es consolidarà el catàleg de serveis actual, que es vol ampliar en l’àmbit cultural, universitari, laboral i de mobilitat. “Estem desenvolupant tot un catàleg de serveis nous, s’ha de desplegar la llei del 2017 de la comunitat catalana a l’exterior, que és molt completa”, recorda la directora general.

És obvi que un registre que està en marxa des del 2014 que no assoleix els 10.000 inscrits d’una població potencial, pel cap baix, superior a 300.000 persones, és un registre no reeixit.

A tot això, el govern va posar en marxa el desembre passat el Consell de la Catalunya Exterior, amb l’objectiu d’intensificar la relació amb la comunitat catalana a l’estranger. Es tracta d’un dels grans projectes de legislatura que centren l’acció política del Departament envers la Catalunya exterior, junt amb la creació de la marca #SomCatalunya per incrementar-ne la visibilitat i la identificació i el suport al talent català a l’exterior.

Acció Exterior també es proposa modernitzar els casals catalans. El govern ha reconegut fins a 146 comunitats catalanes a l’exterior. La primera, la de l’Havana, data de 1840. L’última, la de Tòquio, va ser distingida dimarts passat.