Continua el traspàs de competències amb comptagotes, sis mesos després de la darrera comissió bilateral i quan encara queden pendents temes que fa anys que es negocien. Els mateixos dirigents, molts crítics ahir, tornaven a admetre que calen traspassos més rellevants, com ara Rodalies.

Un dels més escandalosos i vergonyosos que es va signar ahir, ja al segle XXI, correspon a una infraestructura confiscada al govern republicà per la dictadura de Franco i convertit en feu militar fins al 2001. Es tracta de l’estació meteorològica del Turó de l’Home, situada al Montseny, que es va posar en marxa el 1932, tot i que anys abans ja havia estat punt d’interès d’excursionistes, científics i naturalistes per crear-hi un refugi observatori. Va ser la primera estació meteorològica de muntanya de tota la península Ibèrica i va estar activa fins l’any 2004, quan l’Instituto Nacional de Meteorología (INM) va cessar el contracte amb l’observador Miquel Messeguer. Tot i això, el meteoròleg va continuar vivint un temps més a la casa del cim i prenent dades, però ja no de forma sistemàtica.

El 2014, el Servei Meteorològic de Catalunya va impulsar un nou projecte per crear un centre de referència de la meteorologia, un pla que, des de llavors, està pendent del fet que la Generalitat recuperi la propietat del cim. Aquell any fins i tot el Servei Meteorològic es va plantejar expropiar la finca a l’Estat per poder fer els tràmits. Ara, finalment, gairebé 86 anys després de l’expropiació franquista, el Ministeri de Defensa n’ha acceptat el traspàs. I des del 2014 hi ha al calaix la redacció del projecte d’aquest espai elaborat per la Diputació de Barcelona per valor de 150.000 euros que, ben segur, ara ja ha quedat completament obsolet.

A més del Turó de l’Home, la comissió bilateral d’ahir va signar el traspàs de l’autovia B-23 (de Molins de Rei al Camp de l’Espanyol). El traspàs de la B-23, reclamat fa deu anys, serà immediat, i queda pendent la B-30, els laterals de l’AP-7, entre la UAB i Sant Cugat. Sí que es va acordar tirar endavant l’ingrés mínim vital, la gestió de les beques i els ajuts a l’estudi, una qüestió que fa temps que s’arrossega i que implica la transferència de 120 milions d’euros en benefici d’estudiants de primària, secundària i universitats de Catalunya o de catalans que estudien en altres comunitats autònomes. L’acord, de moment, consisteix en la creació de tres ponències tècniques per treballar els detalls.

Finalment, es traspassarà la titularitat del canal Xerta-la Sénia, un canal de rec dels anys 1970 de 30 quilòmetres, que deriva aigua del riu Ebre cap al regadiu de la zona sud del Delta. En el paquet de traspassos de titularitat també hi ha un grup de set depuradores que passaran a ser gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua, dues finques rústiques, una a Llavorsí i una altra a Bassella, i la titularitat de l’edifici del registre civil de Barcelona de la plaça del Duc de Medinaceli, l’únic que quedava en mans de l’Estat.

La llista d’exigències de 56 traspassos que estan damunt de la taula des de fa anys i que inclou, per exemple, la titularitat del monestir de Santa Maria de Poblet, que continuarà pendent, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els fons dels arxius de Salamanca i la corona d’Aragó, el traspàs dels MIR, els serveis de Salvament Marítim, la gestió del litoral, o les polítiques actives d’ocupació. Tots ells es van començar a negociar el 2004 i tots ells van continuar bloquejats ahir. Segons fonts de l’executiu, el govern espanyol s’ha tancat en banda a l’hora de continuar avançant en aquests compromisos, que s’havien acordat en l’anterior reunió del 2 d’agost passat.

A més dels traspassos, el govern també reclama algunes transferències, bàsicament competències que no són pròpies de la Generalitat, però que voldrien tenir. Una de les més importants, perquè ve de lluny i perquè té un gran suport, és la gestió de l’aeroport del Prat i el traspàs complet de Rodalies. En l’última reunió de la comissió bilateral, celebrada a l’agost, es va apuntar un acord d’ampliació del primer que després se’n va anar en orris.