Forcadell: “No hem fet el cim, però som al camp base i no en baixarem”
L’expresidenta del Parlament es mostra optimista tot i el descontentament independentista i creu que tornarà a arribar “el moment” de la mobilització
Si a Artur Mas se’l coneixia per l’anàlisi de la realitat política a partir de metàfores marineres, Carme Forcadell en va fer servir ahir una d’alpinística per descriure en quin moment creu que es troba l’independentisme. “No hem fet el cim, però som al camp base i no en baixarem”, va assegurar, amb un punt d’optimisme, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el cicle Parlem amb els nostres presidents, organitzat per la secció local de l’ANC a Girona i moderat per Joan Vall, editor i director d’El Punt Avui.
Forcadell contraposava el seu optimisme amb el descontentament del moviment independentista després d’anys de mobilitzacions: “Ho entenc. Sé que hi ha gent descontenta. Jo no ho estic. Soc optimista. Quan has estat a la presó, ho has de ser.” Per Forcadell, la desafecció entre l’independentisme no significa desmobilització: “Estem esperant el moment i, quan arribi, ens tornarem a mobilitzar. No hi ha ningú que fa dos anys fos independentista i ara no.” De fet, per l’expresidenta del Parlament, els números són clars: “L’independentisme creix. Les enquestes potser diuen que no, però no me les crec, perquè responen a interessos. El desengany és normal, perquè ho vam tenir tan a tocar l’1-O que ara tot ens sembla poc. Però, mirat fredament, tenim més regidors, alcaldes, diputats, senadors i vots independentistes que mai.”
També va reconèixer que l’estratègia unilateral no va funcionar i que l’independentisme no va valorar adequadament les intencions i la capacitat de l’Estat espanyol: “Pensàvem que no s’atreviria a fer ús de la violència i a treure les urnes, però per a ells la unitat d’Espanya està per sobre dels drets humans. Per sobre de tot.” Forcadell va assegurar que no confia “gens” en la taula de diàleg, però creu que s’ha de mantenir: “No ens n’hem d’aixecar perquè ningú ens ho pugui retreure i perquè els no independentistes vegin que l’Estat espanyol no té cap proposta que no sigui la repressió o l’espionatge.”
Per Forcadell, una possible via cap a la independència seria la desobediència: “Ha servit per fer grans canvis en la història, i s’hauria de seguir. Si féssim un acte de desobediència que toqués la butxaca, ho entendrien.”
Seqüeles de la presó
L’estada a la presó va deixar en Forcadell seqüeles que encara no ha pogut superar: “Em desperto a les nits i em deixo les aixetes obertes perquè a la presó les havies d’activar cada pocs segons. Hi vaig dormir molt malament, a la presó. És la seqüela que em queda, però crec que ho solucionaré.”
El temps a la presó també li va servir per comprovar com la “societat” ha fallat a moltes de les internes: “Abans de ser delinqüents, han estat víctimes. Tres de cada quatre han estat objecte de maltractaments. Els ha fallat la família, l’educació... És un fracàs com a societat.” I va apostar per canviar la justícia “punitiva” per una de “restaurativa”, amb l’objectiu de “reparar el mal” fet contribuint a millorar la societat en lloc de tancar el pres.
