Política

Memòria democràtica

“Espero no ensorrar-me”

El germà de Gustau Muñoz, el jove de 16 anys assassinat d’un tret l’Onze de Setembre del 1978 al carrer Ferran, viatja avui a Buenos Aires per declarar davant la jutgessa María Servini en el marc de la querella argentina

Marc Muñoz desitja que s’acabi ordenant l’extradició dels dos policies que identifiquen com els autors materials dels fets

Marc Muñoz agafarà avui un vol cap a Buenos Aires.Han passat set anys des que va presentar una querella per l’assassinat del seu germà, Gustau Muñoz, durant les mobilitzacions de la Diada nacional del 1978, un de tants morts oblidats de la Transició, s’estima que més de 200 a mans dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. En dues ocasions la justícia del país sud-americà va tombar la seva participació en la querella argentina, però la tercera va ser la bona i la família del jove mort als 16 anys va fer història el 2018 trencant la barrera temporal de la denúncia, que fins llavors només abastava casos fins a l’amnistia del 1977, i va obrir així la porta a investigar també la repressió impune de la Transició.

Per primera vegada un magistrat, en aquest cas la jutgessa María Servini de Cubría, que instrueix la querella, prendrà declaració a Muñoz sobre l’assassinat d’en Gustau. “Sí, és clar, i tant que estic nerviós. No em faig expectatives del que puc esperar perquè no vull més decepcions, però jo vaig amb la satisfacció que és un pas que s’ha de fer per processar els dos policies que nosaltres identifiquem com a responsables materials de l’assassinat, i també per mostrar suport a la feina de la jutgessa”, explica Muñoz.

Es refereix a José Luis Varela Miras i Francisco Martínez Menéndez, qui presumptament va disparar el tret mortal per l’esquena al carrer Ferran de Barcelona. “Creiem que són vius, que si fossin morts ens n’haurien donat alguna informació, perquè a l’Estat espanyol ja no es pot perseguir res. De fet, el que creiem que va matar en Gustau era molt jove, tenia vint i pocs anys quan va disparar”, explica Muñoz, que tenia un any més que el seu germà. Aquell dia tots dos havien sortit a protestar sota la consigna Fora les forces d’ocupació. Gustau, militant del Partit Comunista d’Espanya (internacional), va caure davant l’antiga seu del Sindicat de Banquers i el van entrar en una porteria. “Em va costar tornar a passar pel carrer Ferran, ho evites, però al final no ho pots apartar, forma part de la teva vida”, reflexiona el germà.

Demà passat es reunirà amb el seu advocat argentí, Máximo Castex, per preparar la declaració. A Servini, li explicarà els fets tal com els va viure aquell fatídic Onze de Setembre en primera persona, però també aportarà els noms de diversos testimonis que han fet la reconstrucció de l’episodi, que permet acusar els dos implicats i desmenteix els motius de l’arxivament de les diligències obertes arran de la denúncia per assassinat presentada el 1978 pel pare de la víctima. L’autòpsia va concloure que el tret havia entrat per davant, però els testimonis, la família i les fotografies del moment indiquen el contrari, que va entrar per l’esquena. “A les fotos que es van fer es veu com els policies l’han girat i li estan gratant l’esquena. Com que no van poder treure la bala, van segrestar el cos. No va venir cap jutge, no van fer l’aixecament del cadàver. Creiem que van manipular el cos. Va desaparèixer la bala, la camisa blanca, la documentació, tot”, lamenta Muñoz.

El fotoperiodista Albert Ramis va ser detingut després que apareguessin a Interviú les crues imatges que va prendre del cadàver al lloc dels fets i van requisar-li tots els negatius i les còpies. A les fotografies es veu part de la cara del presumpte assassí fent-se passar per metge per intentar treure la bala. La mare de Muñoz, que avui té 89 anys, no havia vist mai les imatges fins que van sortir el 2020 per televisió. “Nosaltres li vam estar amagant aquelles fotos durant 40 anys, i amb motiu de la indagatòria a Rodolfo Martín Villa, quan va ser interrogat al consolat argentí, vam fer una convocatòria al carrer Ferran i va venir la televisió. Quan vam arribar a casa vam engegar la televisió i van posar la foto de la porteria. De seguida el meu germà es va posar a davant per tapar la televisió a la meva mare, però va estar un mes que no sabia ni on era.”

La declaració tindrà lloc dimecres a la una del migdia al jutjat nacional criminal i correccional federal número 1 de Buenos Aires. “Al febrer vam anar a la Universitat Autònoma de Madrid a unes jornades sobre la Setmana Negra de 1977, quan van matar l’Arturo Ruiz i l’endemà els advocats laboralistes d’Atocha. Em van donar veu i hi va haver un moment que no em sortien ni les paraules. Tinc moments de tot. Quan veig gent jove que m’escolta, em toca. Què passarà a l’Argentina? Espero que no m’ensorri i pugui explicar el relat i respondre les preguntes de la jutgessa”, desitja Muñoz.

La família d’en Gustau espera que la justícia argentina sol·liciti l’extradició dels dos policies implicats, encara que és conscient de la dificultat que això s’acabi materialitzant perquè fins ara “les ordres d’extradició que s’han demanat no han prosperat, la justícia espanyola les ha tapat i cobert”. “Però com a mínim sortiran a la llum pública”, augura. En qualsevol cas, Muñoz pensa que en algun moment Espanya haurà de cedir a les pressions internacionals i haurà de derogar la llei d’amnistia: “No és pas una ni són dues les organitzacions internacionals que li han dit que és una llei de punt final i s’ha de derogar. Un dia o altre Espanya s’haurà de plantar davant dels romanents de la dictadura, i la monarquia n’és un, i plantejar-se què en fa. No pot viure constantment amagant tot aquell passat d’assassinats, tortures, espolis, robatori de nadons fins al 1982 i més de 100.000 persones enterrades als vorals.”

Muñoz vol que es jutgin els botxins del seu germà, però també que s’assumeixin responsabilitats polítiques i militars. En aquest sentit, assenyala l’aleshores ministre de l’Interior, Martín Villa, en la interlocutòria de processament del qual ja es recollia el cas de Muñoz; el president del moment, Adolfo Suárez, i el rei emèrit, Joan Carles I, que “va jurar els principis del Movimiento i no n’ha renegat mai”. “Això no ens donaria satisfacció, però com a mínim respiraríem una mica. Un perdó? No l’espero. Són massa cínics”, conclou.

Gustau Muñoz va néixer a Sevilla per la peregrinació laboral del seu pare, que era director d’agència de viatges i muntava franquícies arreu de l’Estat. El 1978 vivien a Barcelona, on ja havien nascut els seus dos germans petits. Tot i els tendres 16 anys, com a militant del PCE(i) havia protagonitzat la penjada d’una pancarta al monestir de Montserrat per reclamar llibertat d’expressió com a protesta pel consell de guerra contra Els Joglars.

Una bala impune li va llevar la vida. Marc Muñoz participarà en el III Fòrum Mundial de Drets Humans que es farà a la capital argentina la setmana vinent. Vol contrarestar el relat que pugui vendre l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero –que hi intervindrà dimarts– d’una Transició modèlica i pacífica: “Explicarem que va ser una carnisseria als carrers.”

2016
La família de Gustau Muñoz
interposa una querella a l’Argentina per l’assassinat del 1978 a Barcelona.
2018
Els jutges Mariano Borinsky i Gustavo Hornos
de la Cambra de Cassació Penal ordenen incloure el cas de Muñoz en la causa que investiga, en virtut del principi de jurisdicció universal, les violacions dels drets humans comeses durant el franquisme, fent-la així extensiva també a les víctimes de la Transició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Més de quaranta morts per bombardejos israelians a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona