Els avis de Francesc Xico Castañer i Campolier (Banyoles, 1984) eren masovers de l’última casa de l’Arn, que pertany al terme municipal de Porqueres. Amb la industrialització de la comarca, molts veïns de pobles com l’Arn o Sant Miquel de Campmajor van deixar els camps i es van instal·lar a Mata o a les Pedreres. És el cas dels avis de l’ara alcalde de Porqueres, nascut a Banyoles però resident a Porqueres des dels 15 anys. Enginyer mecànic, la seva trajectòria política comença el 2011 com a regidor i des del 2015 és l’alcalde. L’any vinent es compliran 30 anys de govern d’Independents de Porqueres.
Quan es va presentar a la reelecció va dir que ho feia perquè hi havia projectes pendents. Pensa que els alcaldes han de tenir un límit de mandats?
En un municipi sempre hi ha feina per fer i la passió inicial penso que s’ha d’alternar, buscar un equilibri, amb les taules adquirides, amb l’experiència. Els alcaldes han de tenir una vida determinada.
Són, doncs, els seus últims quatre anys?
No ho sé. Ho tinc al cap, però no ho sé, si ho seran o no. Hi ha també la qüestió de la responsabilitat. Dins de la desafecció política, en les eleccions municipals passades vam aconseguir 9 regidors i Junts 2. Alguna cosa devem estar fent bé.
Quina és la radiografia actual de Porqueres?
Estem en un moment clau perquè estem a la ratlla dels 4.750 habitants. Arribar als 5.000 significa augmentar el nombre de regidors que componen el ple amb dos més. I també és important perquè t’augmenten els fons de cooperació de la Generalitat i de l’Estat. I has d’oferir una sèrie de serveis més que ja estem oferint. La xifra dels 5.000 habitants ens ha de permetre consolidar estructures i serveis. Un dels reptes que té Porqueres és la compleció del nucli urbà. En el programa electoral marcàvem com a prioritària la urbanització del sector de Guitarres Camps, no tant per créixer. És a dir, hi ha la trama urbana de Mata, Pedreres i Miànigues, que és on es concentra la major part de la població. Hi ha sectors com el de plaça Catalunya, el Pau Verdaguer, el de Can Carreras, el de Guitarres Camps, que no està urbanitzat i afecta la mobilitat de tot el municipi. Creixerem amb la seva urbanització però, sobretot, la gran prioritat és la compleció d’aquests sectors. També hi ha la qüestió de l’habitatge.
Quin problema hi ha? Els joves no es poden quedar?
Es queden els que tenen un hort, un terreny de la família, a conseqüència dels estalvis d’una vida, i s’hi fan una casa. És la història de Porqueres. També ho pot fer la gent que té una capacitat econòmica, perquè ha augmentat el preu de la construcció. La previsió és fer uns quaranta pisos a la zona de Guitarres Camps. Fa temps que estàvem en converses amb l’Incasòl perquè el 10% que pertoca a l’Ajuntament fos una parcel·la per fer-hi uns deu pisos. I l’Incasòl considerava que era una promoció molt petita que no li sortia a compte. En la reparcel·lació hi vam entrar com a propietaris per poder adquirir dues parcel·les més i així formar 30 pisos. A finals d’any, però, l’Incasòl ens ho va condicionar als pressupostos i ara hem de recuperar el fil.
Les eleccions catalanes del maig paralitzen moltes inversions. Això en què afecta a Porqueres?
En el Puosc. Una de les propostes era continuar el col·lector de l’Àngel Guimerà, també l’arranjament del carrer de Sant Andreu, que era una de les actuacions que volíem fer. Si l’escenari no és una mica estable, se’t modifica molt el pla de mandat. Tenim una subvenció demanada a la Fundación Ferrocarriles del Estado per fer el carrer de Sant Andreu que va des dels pisos de la Caixa fins a El Poste de Mata. Van amb un any de retard. Si volem fer l’obra i no tenim els diners de la subvenció, els haurem de treure d’un altre lloc. També volíem fer unes pèrgoles a la llar d’infants i unes grades al camp de futbol. Són dues actuacions que, si aconseguim les subvencions, signifiquen molt per a un municipi com Porqueres. Un altre projecte preparat és el de la zona Prat Roig, pujant a Rocacorba. A l’inici de la carretera hi ha un rec al costat que s’ha de fer de tres metres. Estem esperant que l’ACA tregui la subvenció.
L’agost del 2021 es va donar llum verd a la urbanització de Puig Surís, cinquanta anys després. Quina és la situació actual?
Aquest problema no és només de Porqueres, és una qüestió de país. I hi hauria d’haver passos més valents si volem arreglar totes aquestes urbanitzacions. La de Puig Surís és del 1974. És una situació enquistada durant dècades. El 2010, la Generalitat treu una línia de subvenció per a urbanitzacions amb dèficit urbanístic. Així, s’arriba a un acord amb promotor i propietaris per solucionar-ho. També un conveni amb l’antic promotor, que cedeix les parcel·les que li queden. L’Ajuntament comença la tramitació urbanística. Amb els projectes aprovats, es fa la licitació, que coincideix amb la crisi de preus arran de la inflació. Les empreses presenten ofertes i la primera, abans de signar el contracte, al cap de quinze dies, renuncia. La segona diu que ho intentarà. Va començar l’obra, però els preus van continuar encarint-se. El projecte era del 2015. Al final no vam poder fer la resolució de mutu acord i estem en litigi. Des de l’Ajuntament, però, volem iniciar els tràmits per a una nova licitació. En aquest sentit, enviarem una carta als veïns amb un cronograma.
Quins projectes teniu previstos quant a sostenibilitat?
Volem posar plaques a la pista coberta de l’escola L’Entorn. Tenim un estudi que indica que amb aquesta actuació cobriríem gairebé el 80% del cost energètic dels equipaments municipals. A la llar d’infants plantegem fer-hi una comunitat energètica. Sí que és veritat que hi ha molts veïns que s’han col·locat plaques: tenim una reducció de l’IBI per tres anys. Hem tingut moltes peticions.
Com està la situació econòmica de l’Ajuntament?
És bona. Som un consistori auster i la xifra dels 5.000 habitants ens ha de permetre consolidar els serveis que tenim. Tenim 600.000 euros de romanent del 2023, cobrint tota la inversió de l’any.