Un clam d’insubmissió

Un espectacle –barreja de concert, documental i míting políticament incorrecte, amb tocs teatrals– trenat amb el discurs independentista inconformista de Lluís Maria Xirinacs. Aquest va ser el to de l’homenatge a l’exsenador mort l’agost de l’any passat, que es va fer ahir a la nit en un Palau de la Música Catalana ple, amb més 1.500 persones, que va resultar insuficient per satisfer la demanda d’assistència. Va ser un muntatge amb una posada en escena moderna, dirigit per l’actor i director Joel Joan i presentat pel periodista Josep Puigbó que, lluny del to encarcarat de tants homenatges, va tenir dinamisme i cops d’efecte. El repàs de la trajectòria polièdrica del sacerdot, activista polític pacifista i filòsof  va ser el fil conductor d’un acte que va reivindicar la vigència dels seus plantejaments independentistes no violents.

Joel Joan ho havia anunciat setmanes abans en fer-ne la presentació. “Serà un homenatge fet des del poble, sense llagrimeta, que farà molt de soroll per projectar a les generacions joves algú compromès amb el seu poble, que va voler morir en silenci”. I ahir, darrere les bambolines, Joan va dirigir un acte de més de dues hores que va combinar actuacions musicals  amb les intervencions d’una trentena de personalitats cíviques. El presentador, Josep Puigbó, que va arrencar els primers aplaudiments en declarar-se “amic de Xirinacs”, va criticar que l’acte no fos retransmès per cap ràdio ni televisió pública, “una constatació que tenim mitjans oficials però no públics”, va dir. Unes crítiques aplaudides que va escoltar en directe el conseller del ram, Joan Manuel Tresserras, l’única autoritat visible.

Els parlaments van presentar l’home espiritual i lluitador per l’amnistia en ple franquisme –a través del testimoni de mossèn Josep Dalmau, que va comparar la seva mort amb el sacrifici de Jesús –; de consciència nacional i social –per part del dirigent del PSAN Josep Guia–; promotor de les assemblees per a la no-violència –per Lluís Planes, del PAS–; d’activista pel país –per l’escriptor Víctor Alexandre–;  de defensor de l’autodeterminació –per la filòloga  Rosa Calafat–; de mestre pacifista –per Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau–, i d’home que “va ser la veu del poble”, per l’historiador Oriol Junqueras.

L’acte va comptar amb intervencions gravades com les de Josep Cuní, Miquel Calçada, Eric Bertran, Núria Cadenes, Núria Feliu, Tortell Poltrona, Josep M. Terricabras, Xavier Vinader, Oleguer Presas, Vicent Sanchis, Eliseu Climent, Salvador Cardús, Toni Strubell, Pep Riera, Antoni Bassas,  Josep Espar, Jordi Porta, Alfons López Tena i Isabel-Clara Simó.

La part musical va anar a càrrec de Joan Reig, Maria del Mar Bonet i Manel Camp, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix, l’Elèctrica Dharma i la Coral Sant Jordi. L’acte va començar evocant un càrrega policial contra uns manifestants i es va cloure amb la lectura per part de Lluís Soler del controvertit Acte de sobirania, que Xirinacs va deixar escrit abans de deixar-se morir, presentant la seva mort com una ofrena a la seva nació, perquè tingués un esclau menys.