Política

Les retallades del pressupost s'acarnissen en les inversions

Mas-Colell admet que l'ajustament recau principalment en aquesta partida, que retrocedeix un 46,5% en el total de despeses del sector públic

El conseller valora la necessitat de resultar “creïble” internacionalment

La inversió serà una de les Ventafocs del pressupost de la Generalitat per al 2011. Així ho va alertar ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, durant la presentació dels comptes del govern per aquest any, que, va manifestar, quedaran marcats per l'austeritat i la prudència, i també per “l'esforç
de credibilitat que el país ha de fer davant els mercats i els organismes internacionals”. “L'ajustament recaurà, sobretot, sobre les inversions, de les quals moltes quedaran ajornades”, va anunciar Mas-Colell, que hi va afegir que aquest és el primer pressupost que presenta una contracció de la despesa respecte a l'anterior i
retrotreu els comptes
de la Generalitat “als nivells del 2007, any de l'inici de la crisi”.

Així, a més de partides significatives en xifres absolutes, esmentades a bastament, com ara la salut i l'educació, un dels més damnificats de l'obligada contenció serà el capítol de les inversions reals, que segons el desglossament de les despeses del sector públic de la Generalitat cauran un 46,5%, i passaran dels 4.163,6 milions del 2010 a 2.229 del 2011.

Sumant la inversió pressupostada i la que es paga amb mètodes de finançament diferit, com és l'anomenat “mètode alemany”, la caiguda és del 36,8%, i la xifra absoluta baixa des dels 6.177,1 milions que es contemplaven en el pressupost de l'any passat fins als 3.899,6
milions, el nivell més
baix des de l'any 2004
(vegeu el gràfic).

Val a dir que el 2011 la inversió pública finançada a terminis a través del “mètode alemany” suma 845 milions d'euros, dels quals 278 milions, més d'una quarta part, finançaran la línia 9 del metro de Barcelona. De fet, la partida d'obres públiques, que l'any 2010 va representar un 7,5% de la despesa total de la Generalitat, aquest exercici hi ponderarà molt menys i en constituirà tan sols un 5,9%. En general, les restriccions s'estenen a totes les partides i capítols d'uns pressupostos marcats per una significativa caiguda en els ingressos, uns 3.400 milions, que equivalen a perdre 1,7 punts del PIB. Això, afegit a la necessitat de mostrar als mercats i a les autoritats europees l'esforç de compliment dels objectius del pacte d'estabilitat, ha forçat una frenada de la despesa pressupostada que en el total d'àrees recula un 10%. Mas-Colell
va trobar un fet “seriós” que es pugui cobrir el
pressupost d'un departament “prenent tan sols l'augment de l'import pressupostat dels interessos”. Així, es finançaria, per exemple, el Departament de Cultura, mentre que, “si es prengués l'import liquidat, sufragaria totes les partides d'Empresa i Ocupació”.

18
per cent
d'atur és la taxa prevista en el quadre macroeconòmic que acompanya el pressupost del 2011.
1,7
punts del PIB
equivalen als 3.400 milions d'euros que la crisi farà que deixi d'ingressar el govern català.
2,66
per cent
és el dèficit dels comptes catalans. Duplica l'exigit pel govern espanyol a les comunitats, un 1,3%.
39.354
milions
és la xifra consolidada del pressupost del sector públic de la Generalitat, incloent-hi organismes públics.
0,9
per cent
de PIB és la previsió “prudent” de creixement amb la qual treballa l'executiu català per al 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a europa

Ucraïna reivindica el seu primer atac amb armes occidentals a territori rus

barcelona
política

L’amnistia deixarà sense efecte uns 100.000 procediments sancionadors a manifestants

barcelona
judicial

Ordenen investigar tortures de la Guàrdia Civil a un CDR

barcelona
estat espanyol

El jutge crida Begoña Gómez a declarar com investigada el pròxim 5 de juliol

barcelona
política

Torà i Biosca demanen a la Segarra que els presti els serveis que els pertoca

Torà
índia

Modi lidera el recompte de vots de les eleccions a l’Índia, però per un estret marge

barcelona
política

Llach alerta d’una “desnacionalització” de Catalunya si governa Illa

barcelona
anàlisi

Espectacles de falta de legitimitat

PROFESSOR AGREGAT DEL DEPARTAMENT D’HISTÒRIA MODERNA I CONTEMPORÀNIA DE LA UAB
Joan Manel Cadenas
Cap de l’oposició de Sant Julià de Ramis (Junts)

“L’alcalde és molt llest, però falta política en majúscules”

Sant Julià de Ramis