POLÍTICA
Més de 2.000 empreses poden cobrar des de dijous les factures del pla d'ajust
L'Estat habilitarà un termini la primera quinzena de juny perquè els consistoris es tornin a presentar
A Girona, les factures pugen a 74 milions
Més de 2.000 empreses gironines cobraran les factures pendents dels consistoris, la gran majoria de les quals són petites i mitjanes empreses (1.578), més 485 autònoms i professionals liberals i 88 grans empreses en el marc del pla d'ajust del govern de l'Estat. A les comarques gironines, 111 ajuntaments s'han acollit al pla per poder abonar factures per valor de 74 milions d'euros. Aquestes són les dades, si més no, que va facilitar ahir la diputada del PP per Girona, Concepció Veray. La diputada popular va concretar que ja hi ha empreses que han començat a cobrar les factures pendents a partir de dijous. Veray va destacar que “és l'operació de refinançament més important de la història” de l'Estat i que contribueix definitivament “a la transparència dels comptes públics”. Hi va afegir, a més, que el pla de pagament als proveïdors de les administracions públiques ha permès fer aflorar tot el dèficit existent i s'ha aconseguit així una radiografia sobre el dèficit públic “més real i clar, que ha posat al descobert les factures tancades als calaixos”.
Nou termini
La diputada del PPC també es va referir als ajuntaments gironins que no s'han acollit al pla de pagament a proveïdors, ja sigui perquè no van presentar el pla d'ajust a temps, ja sigui perquè el govern de l'Estat els el va rebutjar. Veray es va mostrar satisfeta amb l'anunci que “s'habilitarà un termini la primera quinzena de juny perquè aquests ajuntaments puguin tornar a presentar el pla d'ajust”.
La diputada va explicar que ha parlat amb quatre dels cinc ajuntaments gironins que es troben en aquesta situació (Anglès, Massanes, les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). Segons Veray, li han traslladat “la satisfacció per l'ampliació del termini”. La líder local del PPC va avançar que “alguns ajuntaments estan valorant no tornar a presentar el pla d'ajust perquè prefereixen que se'ls descompti cada més una part dels diners que els cedeix l'Estat” i hi va afegir que “sigui quina sigui la decisió dels batlles, el que es busca amb l'ampliació del termini és que el màxim de consistoris puguin acollir-s'hi per tal de rebre ajut amb la càrrega dels deutes i evitar que això afecti el seu dia a dia”.
