Montblanc no és Jericó
A Montblanc, on les muralles continuen tancant la vila i l'esperit medieval es respira a tots els racons, expliquen la història de Josep Gomis, el fill d'una família humil que, després de fer tots els papers de l'auca, des de jugador de futbol a Satanàs dels Pastorets, mestre del col·legi de la Mercè, secretari del sindicat vertical o gerent de l'empresa Puntèxtil, va enamorar Manuel Fraga a l'any 1964, quan tenia trenta anys. El 1975, les arrels catalanistes i carlistes el van impulsar a entrar a Convergència i va ser així com quatre anys més tard, amb les primeres eleccions municipals democràtiques, va guanyar per majoria absoluta, enterrant per sempre els conflictes sorgits uns anys abans quan va voler alliberar i restaurar la muralla medieval.
Ferm valor del nacionalisme, Josep Gomis va tenir una carrera fulgurant que va passar per ser president de la Diputació de Tarragona, conseller del Departament de Governació –càrrec en què a l'any 1990 va haver de fer front a l'oposició ciutadana al pla director per a la gestió dels residus industrials que volia situar una planta Forès–, i a l'any 1992 va ser nomenat responsable de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid.
Gomis, que s'ha mostrat com un home inquiet i vital, va presentar les seves memòries, La solitud del despatx, però el títol no era sinó un trompe-l'oeil de la vida d'un home que avui manté la presència pública com a president del Museu Arxiu de Montblanc.
